Per què els estudiants manifestants francesos no faran marxa enrere

«Tenen molt poc a perdre».

Olly Haynes

20 d'octubre de 2026

Un home llança un con de trànsit a través d'una barricada en flames a París. Abdul Saboor/Reuters

Diumenge, a París, les multituds van omplir les principals places i avingudes de la Place de la République, el Boulevard de Magenta i més enllà. Es van encendre bengales i les banderes de França, Palestina, els partits polítics i els sindicats adornaven a la multitud. En una pancarta, un Homer Simpson dibuixat a mà li deia al president Macron que els disturbis de 2019 i 2023 havien estat simplement les pitjors protestes de la seva vida «fins ara», la qual cosa indica que el moviment no té intenció de rendir-se fàcilment.

Els estudiants porten des del 17 de setembre manifestant-se o bloquejant els seus centres educatius, però aquesta vegada se'ls van unir sindicalistes i manifestants de les «armilles grogues» que donaven suport a les reivindicacions estudiantils, protestaven contra l'augment del cost de la vida i rebutjaven el pròxim pressupost d'austeritat. Entre 550 000 (segons el Ministeri de l'Interior) i 800 000 persones (segons els sindicats) van sortir als carrers en tot el país.

La convergència dels diferents moviments que han sorgit sota la presidència de Macron es podia percebre en les cançons i consignes de la multitud. Es va sentir «on est là» («som aquí»), la desafiadora cançó del moviment de les «armilles grogues», consignes a favor d'una Palestina lliure, i també versions adaptades de cançons contra la reforma de les pensions de Macron que es van reutilitzar per a aplicar-les a l'educació.

Encara que la majoria de les protestes s'han desenvolupat de manera pacífica des que va començar el moviment, també s'han produït enfrontaments dramàtics amb la policia. La violència ha caracteritzat en gran manera la resposta policial fins ara. Una bala de goma i el gas lacrimogen van deixar cecs a dos estudiants. Una magrana li va provocar l'amputació d'una mà a un d'ells, i un pot de gas lacrimogen disparat directament a la cara d'un jove de 15 anys li va deixar la mandíbula trencada. S'han detingut a milers de persones, la majoria d'elles menors d'edat.

Molts han qüestionat les tàctiques policials i el seu paper en l'escalada dels disturbis. Diumenge, a París, una orquestra juvenil creada per a promoure la justícia climàtica va ser atacada amb gas lacrimogen enmig d'un assaig en la Place de la République, la qual cosa va preparar el terreny perquè la plaça es convertís en escenari d'acarnissats enfrontaments entre la policia, els manifestants i els esvalotadors durant la resta del dia. Els «casseurs» (vàndals) van trencar els aparadors de les botigues de la plaça i van incendiar cotxes, aprofitant les protestes com a pretext per a enfrontar-se a la policia.

Els actes de violència i els saquejos han acompanyat a les protestes, encara que sovint no han estat obra dels estudiants: segons les xifres publicades pel Ministeri de Justícia, la majoria dels detinguts després dels saquejos del 17 d'octubre eren adults, a diferència de l'ocorregut en detencions de protestes anteriors. També s'han produït intents esporàdics d'incendi provocat en alguns centres educatius, com també episodis de violència. En general –encara que amb algunes excepcions–, aquests actes no han estat perpetrats pels alumnes dels centres en qüestió, sinó per joves que havien acudit des de fora.

«Bismillah, c’est les ténèbres».

En el bulevard de Magenta, al costat de la plaça de la República, pancartes i consignes cridaven l'atenció sobre diverses reivindicacions i queixes que anaven des de la falta de professors en els col·legis, la calor asfixiant de les aules durant les onades de calor de juny i la violència policial.

Una pancarta amb el dibuix d'un pollastre deia «plus de màsters, moins de poulet» («més màsters, menys pollastre»), en referència al pànic moral que s'ha desfermat a principis d'enguany pel fet que els joves dels suburbis mengessin en locals de menjar ràpid especialitats en pollastre, com a Màster Poulet.

«Compte amb les mans», deia una altra, en la qual es representava una magrana policial.

Un tema recurrent va ser la frase «Bismillah, c’est les ténèbres» («En el nom de Déu, és la foscor»). La frase no significa realment res, però s'ha convertit en un mem omnipresent. Els manifestants la van recuperar en to burleta després que, suposadament, la policia la utilitzés en un maldestre intent d'imitar l'argot juvenil nord-africà durant una infiltració en grups de protesta a través de Snapchat. (Una pancarta deia: «Bismillah, volem el nom de l'autor de l'acudit del segle», en referència a l'estès que s'ha tornat el mem.)

Una pancarta en una manifestació estudiantil celebrada diumenge a París. Foto: Olly Haynes

Novara Media va parlar amb diversos estudiants manifestants sobre per què protestaven i cap a on es dirigeix el moviment. A França, els mitjans de comunicació no solen publicar els cognoms dels menors, per la qual cosa, en conseqüència, tots els estudiants només van donar els seus noms de pila.

Camille i Nathan, tots dos de 17 anys, del Lycée Gabriel Fauré, en el districte 13 de París, fa dues setmanes que bloquegen el seu institut.

Camille va descriure el seu centre com «un institut normal i corrent, ni precisament desfavorit, però tampoc ric».

Nathan va afirmar que volia més professors, millors salaris i condicions laborals per al professorat i els auxiliars docents, així com l'eliminació de Pacoursup –la plataforma a través de la qual els estudiants sol·liciten plaça en la universitat, els algorismes de la qual han estat acusats de parcialitat contra els alumnes de centres més desfavorits–.

«Volem més diners per als centres educatius, perquè no n'hi ha prou. Siguin centres de París o de la banlieue, perquè a França és igual si estàs en el Lycée Gabriel Fauré o en el Lycée Paul Éluard de Saint-Denis [un centre desfavorit on les protestes són especialment intenses], tots tenim el mateix problema».

Camille va afegir que la mala organització dels horaris era un dels motius pels quals protestaven. «Hi ha dies en què acabem a les sis de la tarda. Algunes classes de 13è curs acaben a les 7 de la tarda», va explicar. «A més, hi ha grans buits en el nostre horari, cosa que significa que tenim períodes de tres o quatre hores en els quals no fem res, però no podem anar-nos-en. A vegades tinc activitats extraescolars que acaben a les set o més tard; per a quan arribes a casa són les vuit i després tens deures, així que és difícil tenir una vida més enllà del col·legi».

Altres reivindicacions dels estudiants han estat la reparació dels edificis escolars, que s'estan enfonsant i tenen goteres, així com la reparació de la calefacció i la instal·lació de sistemes d'aire condicionat, perquè els edificis no siguin un congelador a l'hivern ni un forn a l'estiu.

«Tenen molt poc a perdre».

Han començat les vacances escolars i els polítics, els comentaristes i fins i tot alguns estudiants es pregunten si el moviment podrà mantenir-se. Novara Media ha recopilat diverses idees i perspectives entre els estudiants sobre quin ha de ser el següent pas.

Abraham, estudiant del Lycée du Château d’Épluches, on un alumne va sofrir la fractura de la mandíbula a causa d'un projectil policial, va declarar a Novara Media que «com a joves, aquest incident ens va espantar i va sembrar la por entre els estudiants [del seu centre]» .

No obstant això, «continuarem endavant», va afirmar. «Ja he sentit parlar de preparatius per a després de les vacances. Si no se satisfan les nostres reivindicacions i no es respecten els nostres drets, continuarem amb els bloquejos fins que així sigui».

Félix, portaveu de L’Union Étudiante, un important sindicat estudiantil, va declarar: «Ens trobem en una situació tal que és necessari aplicar mesures d'emergència». El sindicat ha formulat deu reivindicacions clau, entre les quals s'inclouen l'anul·lació de les restriccions proposades per a accedir a les ajudes a l'habitatge –de les quals depenen molts estudiants universitaris–, la fi de la selecció universitària a través de les plataformes algorítmiques Parcoursup i la renovació dels edificis escolars i universitaris.

Els estudiants necessiten «tenir un futur millor, emancipar-se, per a poder estudiar sense que els caigui el sostre damunt», va afirmar.

«Esperem que hi hagi menys activitat durant les vacances», va afegir, però va assenyalar que el sindicat «tornaria a mobilitzar-se tan aviat com acabessin les vacances, perquè les detestables condicions en les quals es troben els estudiants no hauran canviat».

Stathis Kouvelakis, filòsof polític i activista que estudia els cicles polítics i els moviments socials, va declarar a Novara Media que les protestes actuals «no són com una vaga. En una vaga es perd molt, perquè hi ha un cost econòmic. Això fa que la mobilització sigui una cosa bastant difícil. Però els estudiants? Tenen molt poc a perdre».

No obstant això, ara els treballadors i els manifestants de les armilles grogues s'han sumat als estudiants. Gwen, una estudiant del Lycée Romain Rolland de Ivry-sud-Seine, va veure el potencial d'estendre l'acció més enllà del col·lectiu estudiantil. Va afirmar: «Volem parlar amb els treballadors, els professors i tots els altres perquè puguin bloquejar altres llocs, com la xarxa de transport de la RATP», referint-se al sistema de transport públic de la regió de Île-de-France. «Si aconseguim bloquejar-ho, el Govern es fotrà de veritat».

 

Olly Haynes és un periodista independent especialitzat en política, cultura i moviments socials.

Traduït de Novara Media: https://novaramedia.com/2026/10/20/why-frances-student-protesters-wont-back-down/