Musk i Thiel són demagogs malvats. Què és el que els sustenta?

La nostra reticència a discutir, debatre i intercanviar idees morals.

Ann Pettifor

20 d'octubre de 2026

George Grosz, «BOSS», 1922

Aquesta entrada no tracta sobre la situació de l'economia. Tracta, en canvi, sobre l'amoralitat de la nostra condició. La majoria de les anàlisis econòmiques destaquen per l'absència d'anàlisi moral. No és el cas d'aquesta entrada ni de qui l'escriu.

L'entrada d'avui tracta sobre dos homes, tots dos l'encarnació mateixa del mal i del nostre fracàs col·lectiu a l'hora de comprendre i derrotar l'abast d'aquest mal. Són dos immigrants africans «antiamericans»: Elon Musk (que encara conserva la ciutadania sud-africana) i Peter Thiel (que va créixer a Sud-àfrica i Namíbia).

Jo també vaig néixer i vaig créixer a Sud-àfrica (SA). Al llarg de la meva infància i adolescència privilegiades, el règim nacionalista i autoritari de Sud-àfrica va imposar de manera cruel i sistemàtica l'apartheid. La injustícia, l'alienació i l'horror d'allò estan gravats a foc en la meva consciència, impulsen tot el meu treball i m'obliguen a treure a la llum el mal dels meus contemporanis i compatriotes supremacistes blancs: Elon Musk i Peter Thiel.

Elon Musk

Aquest home-nen va créixer a Pretòria, la capital de Sud-àfrica, i va assistir a un exclusiu col·legi privat de Pretòria. Mentre creixia, Pretòria era l'epicentre de la supremacia blanca, menyspreada per la burgesia «liberal» –principalment anglesa– de Johannesburg i Durban. La capital era el domini exclusiu, tancat i privilegiat dels separatistes blancs: els homes i dones afrikàners (i canadencs) que decretaven que l'odi irracional cap a les persones negres era alhora «natural» i necessari per a la supremacia blanca. (L'avi de Musk, Joshua Norman Haldeman (1902-1974), era canadenc i es va traslladar a Sud-àfrica en 1950).

El president Mandela va ser condemnat a cadena perpètua en el cínicament denominat «Palace of Justice» de Pretòria abans que Musk naixés en 1971, i va romandre empresonat a l'illa de Robben durant cada any en què Musk creixia a Pretòria.

La meva família menyspreava l'amoralitat i la hipocresia del messianisme i la ideologia afrikàner, i es mantenia molt allunyada de Pretòria, el seu bastió espiritual. Jo sentia un rebuig visceral per aquell lloc –seu de la burocràcia afrikàner i caserna general de la secreta i exclusivament masculina Broederbond, principal impulsora del crim de l'apartheid–. Ja en la dècada de 1940, el mariscal de camp Jan Christian Smuts havia denunciat a la Broederbond (Lliga dels Germans) com una «organització perillosa, astuta i feixista».

El feixisme afrikàner es basava en una ideologia ètnica cristiana-nacionalista que té ressons en la política estatunidenca actual. La ideologia neocalvinista afrikàner identificava a la nació amb Israel. Els partidaris d'aquesta ideologia creien que el volk blanc era el «poble triat» de Déu; i que el Great Trek (la Gran Migració) de la dècada de 1830 representava un Èxode del domini britànic.

Un element central de la ideologia era l'odi i el menyspreu cap a aquells que no eren «triats»: la població negra. Durant més de 100 anys, el règim de l'apartheid, representatiu d'una minoria del 12%, va negar al 82% de la població sud-africana els drets humans, la justícia econòmica i social, i el procés democràtic. La negació d'aquests drets es va imposar de manera brutal i sàdica. La criminalitat de l'apartheid –i la hipocresia del «cristianisme» afrikàner– es basava, i es basa, en la creença que els negres són menys que humans.

Una ideologia que Musk i la seva família han interioritzat per complet.

Musk ataca l'«empatia suïcida per a la civilització» d'Occident.

En el seu nou llibre, Call it Evil, la filòsofa Susan Neiman sosté que la ideologia de l'interès propi està consagrada a Occident com a realisme de sentit comú, més que com una idea filosòfica. Assenyala que, segons els psicòlegs socials,

només el 2% de la població mundial són psicòpates, persones que no sols manquen d'empatia, sinó que gaudeixen amb el dolor aliè.

Una vegada que la supremacia de l'interès propi queda consagrada com a realisme de sentit comú… les capacitats morals com l'empatia i la vergonya passen a ser no sols ingènues, sinó sospitoses. Els sàdics existeixen i causen un dolor sense fi. Però les formes més comunes de maldat sorgeixen de la visió que només els necis creuen en alguna cosa que no sigui el seu propi benefici. (L'èmfasi és meu)

Musk menteix amb la descaradura d'algú acostumat a l'alfabetització. En una famosa entrevista amb Joe Rogan va mentir sobre els immigrants i va afirmar que l'«empatia» havia permès als immigrants (com ell mateix?) entrar als Estats Units.

La feblesa fonamental de la civilització occidental, va dir, és l'empatia. L'explotació de l'empatia: estan explotant un error de la civilització occidental, que és la resposta empàtica…

El sadisme del racista adinerat

En el documental recentment estrenat d'Alex Gibney, MUSK, Musk’s South-African Father revela el seu propi i notori sadisme. Relata amb fredor la història d'aquella vegada que va disparar i va matar a tres intrusos negres, descrivint els diferents tons de vermell de la sang que brollava dels cadàvers.

El sadisme racista del pare el reprodueix dècades més tard el seu fill, però aquesta vegada a escala global. Les entremaliadures de Musk amb la motoserra sota els efectes de les drogues i la salvatge destrucció d'USAID per part de DOGE haurien emocionat a la secta Broederbond. Es van confiscar enviaments massius de medicaments essencials, inclòs el suplement nutricional que salva vides Plumpy’nut, pagats pels contribuents estatunidencs, es van deixar podrir-se i després es van incendiar. Oxfam calcula que el gangsterisme de «trituradora de fusta» de Musk suposa que almenys 23 milions de nens podrien perdre l'accés a l'educació, i que fins a 95 milions de persones perdrien l'accés a l'assistència sanitària bàsica, la qual cosa podria provocar més de 3 milions de morts evitables a l'any.

La majoria d'aquestes persones seran de pell bruna o negra.

Avancem ràpidament fins a les eleccions de mitjan legislatura als EUA

Musk no té prou diners, fills, mansions, exempcions fiscals, subvencions governamentals ni coets per a satisfer la seva insaciable cobdícia. En vol més. Per això ha utilitzat la seva obscena riquesa i poder per a comprar una ciutat sencera a Texas, a la qual ha batejat com Starbase.

Ara Musk està gastant fins a 158 milions de dòlars per a comprar al pròxim senador de Texas, i amb això tots els sucosos guanys que comportaria la captura de l'Estat. Això recorda a la recent captura de l'Estat per part del president Zuma i a la venda d'actius sud-africans; però també a un notori supremacista blanc, l'imperialista Cecil John Rhodes. En nom de la riquesa de la City de Londres, va annexionar arbitràriament terres indígenes africanes tant a Sud-àfrica com en la llavors Rhodèsia, i després va començar a extreure i explotar una riquesa fabulosa d'ambdues. L'única diferència és que la riquesa i el poder de Rhodes empal·lideixen fins a convertir-se en insignificants en comparació amb els de Musk.

Els sud-africans negres i els zimbabuesos continuen suportant les conseqüències del despietat imperialisme i l'explotació de Cecil John Rhodes, que es van prolongar durant un segle.

Musk compra desconfiança i desinformació

Musk està finançant al corrupte republicà Ken Paxton per a derrotar a James Dell Talarico, el demòcrata de Texas i un cristià progressista, no evangèlic, arrelat en la tradició protestant i a l'Església Presbiteriana. Segons el New York Times, la política del Sr. Talarico, tal com ell mateix l'ha definit en la seva campanya al Senat, part del manament bíblic d'estimar a Déu i estimar al proïsme, independentment del color de la seva pell.

No content amb comprar a un president dels EUA i demolir les agències estatunidenques amb els seus infantils «nois DOGE», Musk necessita comprar la publicitat, les notícies i els arguments que li permetin controlar l'escó del Senat de l'estat i, amb això, un poder polític encara major. Pel que sembla, la ideologia racista republicana no basta perquè Ken Paxton resulti triat, per la qual cosa Musk ha d'invertir enormes sumes per a atacar i privar efectivament als votants texans del debat honest necessari per a decidir les eleccions. Vol privar a 19 milions de votants texans del procés democràtic del qual sorgiria el millor candidat.

No ha de cabre'ns cap dubte que, si ho aconsegueix, Musk tractarà al seu senador triat com un «actiu» i l'utilitzarà per a obtenir encara més beneficis econòmics, que se sumaran als ja 38 000 milions de dòlars que ha obtingut en subvencions federals i d'altres estats.

El bessó de Musk: Peter Thiel

Thiel i la seva polèmica empresa de vigilància de dades acaben de «comprar» a un polític britànic, l'exvicepresident del Partit Laborista, Tom Watson, al que sens dubte va ser un preu de «ganga». Com sosté Neiman, la recompensa per què molts estan disposats a vendre la seva ànima pot ser sorprenentment petita.

La despesa del sector públic britànic en contractes amb Palantir s'ha acostat als mil milions de lliures, incloent-hi un important contracte de 330 milions de lliures per a la Plataforma Federada de Dades del NHS i acords amb el Ministeri de Defensa.

En lloc d'annexionar-se l'Estat britànic, Thiel està «colant-se en ell», com sosté George Monbiot. Ho fa amb la finalitat de contrarestar la pressió pública sobre el Govern de Burnham perquè rescindeixi el seu contracte de 330 milions de lliures del NHS amb Palantir.

Aquests dos homes ens ofereixen exemples espectaculars de les conseqüències del mal sistèmic: la convicció generalitzada que l'interès propi és l'únic valor de la humanitat que té alguna importància; i que el poder polític democràtic està a l'abast del millor postor.

El primer pas per a derrotar a psicòpates com Musk i Thiel és assenyalar-los a ells i a les seves malifetes. El següent pas és afrontar la realitat sense por: igual que els votants blancs de Sud-àfrica que van recolzar el règim racista i nacionalista, tots estem col·laborant i sostenint els fonaments del mal sistèmic que sustenta a aquests homes.

 

Ann Pettifor és una destacada economista política, autora i conferenciant internacional, reconeguda per haver predit la Crisi Financera Global del 2007-2009 i per ser una de les principals impulsores del Green New Deal. Està especialitzada en el sistema financer global, la reestructuració del deute sobirà, la macroeconomia keynesiana i el desenvolupament sostenible. Va cursar els estudis superiors a la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg, Sud-àfrica) i té el Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Newcastle l'any 2000. És membre de l'Acadèmia de Ciències Socials del Regne Unit i de la New Economics Foundation. És directora de PRIME (Policy Research in Macroeconomics). Ha estat membre del consell assessor de Jeremy Corbyn) i assessora de diversos governs i organitzacions internacionals en matèria de deute i sostenibilitat. Va ser la cofundadora i líder de la Campanya Jubilee 2000, un moviment internacional de la societat civil que va aconseguir la cancel·lació de 150.000 milions de dòlars de deute a 35 dels països més pobres del món. És coautora de la proposta original del Green New Deal (2008). Entre els llibres que ha escrit es poden destacar: The Global Casino: How Wall St Gambles with People and the Planet (2026); The Case for the Green New Deal (2019); The Production of Money: How to Break the Power of Bankers (2017) (Traduït al castellà com La producción del dinero); The Coming First World Debt Crisis (2006).

Traduït del Substack de l’autora, System Change: https://annpettifor.substack.com/p/musk-and-thiel-are-evil-demagogues?