Les grans tecnològiques sortiran guanyant de la crisi de la IA

La bombolla esclatarà, i els hiperescaladors sortiran més forts que mai.

Grace Blakeley

13 d'octubre de 2026

No fa falta creure's tot el bombo publicitari entorn de la IA per a reconèixer que estem assistint al sorgiment d'un conjunt de tecnologies que transformaran la producció capitalista.

Aquestes tecnologies estan controlades per un grapat d'empreses extraordinàriament poderoses. Els «Set Magnífics» –Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla– representen aproximadament un terç del valor total del S&P 500, un índex que agrupa les 500 majors empreses que cotitzen en borsa als EUA. És poc habitual veure una proporció tan significativa del valor concentrada en tan poques empreses.

Cal reconèixer que la IA revolucionarà la producció mundial –especialment quan es combini amb els avanços en robòtica que sorgeixen de la Xina– cosa que és molt diferent d'argumentar que la intel·ligència artificial dominarà el món o destruirà tots els llocs de treball. Les revolucions en la producció tenen lloc constantment en les economies capitalistes; com va assenyalar Marx fa més de 150 anys, el capitalisme modern seria irrecognoscible sense elles.

Tampoc significa que les valoracions actuals de les grans empreses tecnològiques estiguin justificades. Existeixen arguments de pes per a afirmar que els mercats es troben ara en una bombolla, impulsats per l'entusiasme entorn de la IA. Però moltes tecnologies transformadores –des del ferrocarril fins a Internet– han donat lloc a l'aparició de bombolles. Aquestes bombolles van esclatar no perquè la tecnologia no fos útil, sinó perquè la gent es va entusiasmar massa i massa ràpid, i es va endeutar basant-se en aquest entusiasme, i els beneficis derivats de la tecnologia van trigar més de l'esperat a materialitzar-se.

Ara ens trobem en una situació similar amb la IA. No hi ha dubte que les tecnologies d'IA transformaran per complet la gestió de la producció capitalista –per no parlar que donaran lloc a nous avanços científics i tecnològics que podrien generar sectors completament nous–. La IA, juntament amb la robòtica, també transformarà la naturalesa mateixa de la producció, com ja està ocorrent a la Xina, on cada vegada és més habitual veure «fàbriques fosques» poblades gairebé íntegrament per robots.

Però aquests canvis portaran temps i, en el capitalisme, el temps són diners. Una empresa com Oracle, que té un deute de 125 000 milions de dòlars (a més de 288 000 milions de dòlars en compromisos de lloguer de centres de dades), haurà de saldar aquests deutes en els pròxims anys. Si vol saldar els seus deutes actuals sense contreure més deute, els seus ingressos hauran d'augmentar significativament. Es preveu que aquests ingressos futurs provinguin d'empreses com OpenAI, que paguen per llogar la capacitat dels centres de dades d'Oracle. Només OpenAI representa al voltant de la meitat de la cartera de comandes de Oracle.

Per tant, perquè Oracle pugui saldar els seus deutes, els proveïdors de models de llenguatge a gran escala (LLM) han de continuar demandant més capacitat de centres de dades –i continuar pagant grans sumes per aquest privilegi–. Això significa que necessiten ampliar considerablement la seva base d'usuaris, i que aquests hagin d'estar disposats a desemborsar grans quantitats de diners per a accedir a aquestes eines. Aquest tipus de despesa no procedirà dels consumidors, sinó que haurà de provenir dels clients empresarials. I perquè les empreses gastin tots aquests diners en els LLM, necessitaran observar augments significatius de la productivitat derivats de la implantació de la IA a curt i mitjà termini.

Si aquests augments de productivitat són menors o més lents del que es preveu, la demanda empresarial dels LLM s'estancarà. Això significarà que els ingressos dels proveïdors de LLM s'estancaran, igual que els dels proveïdors d'infraestructura com Oracle. Si es té en compte que els centres de dades requereixen una inversió contínua per al seu manteniment –a més dels elevats costos energètics i els retards en la construcció–, empreses com Oracle es trobaran que el deute continua augmentant més de pressa que els ingressos. Quan deixi de fluir el deute, els preus dels actius cauran i algunes empreses faran fallida. La bombolla de la IA esclatarà.

Però això no significa que les tecnologies d'IA desapareixeran de la nit al dia; de fet, tot el contrari. Les noves indústries tendeixen a créixer a trompades, i les bombolles solen acompanyar a l'auge d'una tecnologia nova i revolucionària. En un primer moment, la gent s'entusiasma en excés davant la possibilitat d'obtenir beneficis ràpids i inverteix en excés. Després, s'adona que aquests beneficis no es materialitzaran tan ràpidament com esperaven i la bombolla esclata. Però aquí és quan les coses es posen interessants.

Una vegada que la bombolla ha esclatat, les empreses més febles fan fallida i els preus dels actius cauen de forma generalitzada. Aquesta reestructuració permet als actors consolidats beneficiar-se del col·lapse dels seus competidors i crea espai perquè sorgeixin noves empreses. Això és precisament el que va ocórrer amb les grans empreses tecnològiques en els anys posteriors a l'esclat de la bombolla de les puntcom. El canvi de mil·lenni no va suposar la fi d'Internet, sinó el començament de les grans tecnològiques.

Empreses com Google, Facebook (ara Meta) i Amazon van sorgir o van enlairar en el període posterior al col·lapse de les puntcom. Al principi, van donar prioritat al creixement, reinvertint per a guanyar quota de mercat fins i tot quan això limitava els seus beneficis. Després, quan es va produir una altra crisi en 2008, es trobaven en una posició ideal per a aprofitar els baixos tipus d'interès i créixer encara més. Una vegada consolidat el seu domini, el seu poder de mercat es va traduir en beneficis astronòmics. Vint anys després de la bombolla de les puntcom, s'havien convertit en algunes de les empreses més grans i poderoses del planeta.

Avui dia, moltes de les mateixes empreses que van sorgir de les cendres de la bombolla de les puntcom estan dominant l'auge de la IA. Els hiperescaladors –Google, Microsoft, Amazon, Meta– són grans empreses consolidades amb ingressos fiables i enormes sumes de capital. Els inversors estan desitjosos de prestar-los diners, perquè ningú creu realment que cap d'elles farà fallida, ni tan sols en el pitjor dels casos de col·lapse del sector de la IA.

Una gran diferència entre l'auge de la IA i la bombolla de les puntcom és que els hiperescaladors no sols estan desenvolupant la nova tecnologia, sinó que també són propietaris de gran part de la infraestructura de la qual depèn aquesta tecnologia. Les empreses afectades per la bombolla de les puntcom estaven, en gran manera, separades de les afectades per la bombolla de les telecomunicacions: les primeres creaven empreses d'Internet; les segones construïen Internet. Avui dia, els hiperescaladors fan totes dues coses.

Després del col·lapse de les puntcom, les noves empreses van poder aprofitar la infraestructura barata que van deixar enrere les empreses de telecomunicacions en fallida. Després d'un col·lapse de la IA, gran part de la infraestructura continuarà pertanyent als hiperescaladors. La resta serà tan barat que els hiperescaladors podran comprar-lo quan altres empreses facin fallida. Del col·lapse de la IA sorgirà un nou grup de megacompayies tecnològiques, amb encara més poder del que tenen actualment.

Aquestes empreses no sols controlarien els mercats, sinó que controlarien societats senceres. Els seus tentacles s'estendrien a través de les institucions de l'Estat, dels mitjans de comunicació, de les nostres institucions financeres i de tota la infraestructura que sustenta la nostra vida quotidiana. Serien hegemòniques. Els planificadors capitalistes definitius.

A l'hora de lluitar contra aquest poder, no podem confiar en uns Estats capturats per les mateixes empreses a les quals se suposa que han de regular. Al Regne Unit, polítics influents abandonen els seus càrrecs per a acceptar llocs en les grans empreses tecnològiques; aquestes empreses donen enormes sumes als partits polítics; i tenen importants contractes amb institucions estatals. L'estreta coincidència d'interessos entre les grans empreses tecnològiques i la nostra classe política significa que la regulació que aquesta última aplica tendeix a beneficiar a les primeres.

A curt termini, cal resistir el poder corporatiu de les grans empreses tecnològiques des de la base. Això vol dir frenar en sec el desplegament de centres de dades i tallar d'arrel la implantació de les seves tecnologies. Aquest tipus d'acció ja està molt estesa als EUA, i ara s'està estenent per tot el Regne Unit. Significa organitzar als treballadors del sector tecnològic per a lluitar pel poder dins d'aquestes empreses. I significa donar suport al desenvolupament d'alternatives cooperatives, de propietat pública o de propietat dels treballadors al poder de les grans empreses tecnològiques.

A llarg termini, els treballadors i treballadores han de prendre el poder dins de les institucions estatals per a impulsar un control públic i democràtic sobre totes les nostres infraestructures clau –des de l'aigua fins a l'energia, passant per la tecnologia–. Igual que la crisi financera de 2008, l'esclat de la bombolla de la IA pot resultar un punt d'inflexió crucial en la història del capitalisme. Els grans bancs estaven prou organitzats per a beneficiar-se de l'última crisi, i les grans empreses tecnològiques estan prou organitzades per a beneficiar-se d'aquesta. Hem d'organitzar-nos prou per a resistir.

 

Grace Blakeley és redactora de la revista Tribune Magazine i autora de diversos llibres, entre ells «Vulture Capitalism: Corporate Crimes, Backdoor Bailouts and the Death of Freedom», «The Corona Crash: How the pandemic will change capitalism» i «Stolen: How to save the world from financialisation. Pots trobar el seu treball en Substack en graceblakeley.substack.com. Apareix amb freqüència en mitjans de comunicació britànics i internacionals, com a BBC Question Time, Good Morning Britain d'ITV, Piers Morgan Uncensored de Talk TV i MTV News.

Traduït del Substack de l’autora: https://graceblakeley.substack.com/p/big-tech-will-win-in-the-ai-crash?