L'article de @graceblakeley i els comentaris que fa a diferents articles apareguts a la premsa econòmica internacional ens donen UNA VISIÓ CLARÍSSIMA de en quina situació es troba actualment l'economia internacional, sobretot als EUA i a Europa.
La bombolla, la guerra i la pròxima
crisi.
Els mercats estan volàtils,
l'economia real es mostra feble, però els inversors aposten a que la festa
encara no s'ha acabat.
Grace Blakeley
13 de març
de 2026
Han passat
tantes coses aquesta setmana que ni tan sols sé per on començar. Primer, els
mercats van baixar. Després, van tornar a pujar. Més tard, van tornar a baixar.
Al principi, ens van dir que seria una guerra llarga. Posteriorment, una guerra
curta. Ara, ens diuen que la guerra s'ha acabat, fins i tot mentre
la pluja àcida cau sobre Teheran i els
vaixells cremen lentament en l'estret d'Ormuz.
Com
vaig comentar amb Jeremy Ney dimecres, és d'esperar un cert grau de
volatilitat en aquesta fase del cicle financer. Literalment, qualsevol amb dos
dits de front sap que ara mateix estem en una bombolla —tant
en IA com en crèdit privat— i ningú vol ser l'últim a vendre quan el mercat
finalment canviï de tendència. Per això, molts inversors estan a l'espera, amb
el dit en el botó de «vendre», esperant qualsevol notícia negativa. Però quan
les males notícies resulten no ser tan dolentes, aprofiten la caiguda per a
comprar.
Es tracta de
la dinàmica clàssica de la fase final del cicle financer. Però aquesta no és
l'única raó per la qual els mercats estan nerviosos. L'altre factor és la
recuperació en forma de K. Normalment, en aquesta fase del cicle financer,
caldria esperar que l'economia real estigués en auge juntament amb els mercats
borsaris. El creixement hauria de ser alt, les empreses haurien d'estar
contractant i els consumidors haurien d'estar guanyant diners i gastant. Però
això no és el que estem veient.
En canvi,
tenim xifres decebedores de creixement i inversió —especialment si es
descompten les inversions especulatives en IA— juntament amb una desocupació en
augment i uns ingressos estancats. En aquest moment, és literalment només
la despesa dels molt rics la que manté a flotació a moltes empreses,
impulsada, en part, per l'efecte riquesa de l'auge de la IA. En l'extrem
inferior de l'espectre d'ingressos —i fins i tot en el mitjà— la tònica és
l'estancament i el declivi.
Si
s'exclouen les grans empreses tecnològiques i els molt rics, l'economia
nord-americana no sembla estar lluny de la recessió. El mateix ocorre al
Regne Unit i Europa, només que pitjor. I llavors, la guerra entra en escena.
Europa comença a entrar en pànic davant una altra crisi energètica, que
limitaria la indústria manufacturera. Els Estats Units i el Regne Unit comencen
a alarmar-se per una nova crisi del cost de la vida i la pujada dels tipus
d'interès. A llarg termini, l'amenaça de l'estagflació torna a apuntar en
l'horitzó.
Enmig de tot
aquest caos, els inversors no saben a qui fer cas. Escoltes als evangelistes
tecnològics que et diuen que la IA transformarà el món i provocarà una altra
revolució industrial? O escoltes als economistes que et diuen que les accions
tecnològiques estan sobrevalorades? Escoltes als qui diuen que «en realitat,
l'economia va bé»? O mires les estadístiques de pobresa, les xifres de deute
dels consumidors i les taxes d'impagament, i conclous que potser no és així?
Com a
persona amb una visió bastant pessimista sobre la capacitat de les economies
capitalistes per a evitar crisis i satisfer les necessitats bàsiques de la
majoria de la població, no és cap secret quina és la meva postura en aquest
debat. Però fins i tot si aquesta visió pessimista és encertada a llarg
termini, a curt termini encara hi ha molts diners per guanyar apostant per
l'altre costat: el que diu que la tendència seguirà a l'alça durant un temps.
No soc
inversora, així que no tinc una opinió sobre si hauríeu de comprar en la
caiguda o arreplegar beneficis. Però el que sí que sé és que, en algun moment
—potser d'aquí a un mes, potser d'aquí a sis mesos, potser d'aquí a un any—,
tot aquest embolic s'ensorrarà. I les persones que més diners han guanyat
durant la pujada no seran les més perjudicades per la caiguda.
Articles comentats
Dins d'un dels dies més bojos que ha
viscut el mercat del petroli – The
Financial Times
·
Dilluns,
els mercats del petroli van experimentar una volatilitat rècord, amb el cru
Brent oscil·lant de 119 dòlars per barril a 84 dòlars en 23 hores: la fluctuació més gran dins d'un dia en
dòlars de la història.
·
Poc
després, els preus van caure després dels debats dels governs sobre
l'alliberament de reserves d'emergència i les declaracions de Trump que la
guerra podria acabar aviat.
·
La
volatilitat es va veure agreujada per l'especulació, un tema que Rupert Russel
aborda en el seu brillant llibre, Price
Wars.
·
En
un moment donat, el diferencial entre el preu de compra i el de venda (la
diferència entre el preu que els compradors estan disposats a pagar i el que
els venedors estan disposats a acceptar) es
va ampliar d'uns pocs cèntims fins a aconseguir els 10 dòlars per barril.
·
Segons
s'informa, alguns fons van acomiadar als seus equips de negociació després de
patir fortes pèrdues, que podrien
ascendir a milers de milions de dòlars.
·
Una
operadora entrevistada pel FT va dir: «He passat per moltes crisis, incloent-hi
la de la Covid, Rússia i els atacs al petroli saudita en 2019. No s'assemblaven
en res a això d'ahir». Va dir que se sentia com si estigués jugant a un
videojoc «durant 24 hores seguides».
En la introducció he explicat per què els mercats són tan volàtils,
però val la pena donar una ullada a l'eixelebrada que ha sigut l'última setmana
per als mercats de matèries primeres. El fet que hàgim vist la fluctuació més
gran dintre d'un dia de la història en els mercats petroliers suggereix que
alguna cosa està passant. Aquest nivell de volatilitat posa de manifest que, en
realitat, ningú sap el que està passant, per la qual cosa tots estan fent grans
apostes basades en notícies a curt termini.
En última
instància, ningú sap realment quan ni com acabarà aquesta guerra. Però estaria
disposada a apostar que durarà més del que els inversors esperen actualment.
Mentrestant, cal esperar que els preus del petroli continuïn fluctuant.
Els gegants petroliers del Golf
aprofundeixen les retallades mentre el bloqueig d'Ormuz escanya les
exportacions – Bloomberg
·
S'ha retallat fins a 6,7 milions de
barrils diaris de producció de petroli per part de l'Aràbia Saudita, l'Iraq, la Unió dels Emirats
Àrabs i Kuwait a causa del tancament efectiu de l'estret d'Ormuz, la qual cosa redueix la seva producció en un terç i retalla un 6% del subministrament mundial de petroli.
·
L'estret
transporta normalment al voltant del 20%
del petroli mundial i una proporció similar de GNL global. Els magatzems
estan plens en molts països, per la qual cosa, si no poden exportar el
subministrament existent, no poden produir més.
·
Els
preus del petroli es van disparar cap
als 120 dòlars per barril durant la interrupció, abans de caure a uns 90
dòlars després de l'indici de Trump que la guerra acabaria aviat.
·
Les
reserves mundials de petroli es troben
ja en el seu nivell més baix dels últims cinc anys, cosa que significa que
una interrupció prolongada podria intensificar la pressió sobre els mercats
energètics mundials.
A mitjans d'aquesta setmana, els mercats semblaven apostar
perquè els preus del petroli no es mantindrien elevats durant molt de temps.
Per alguna raó, els inversors es van creure realment la idea que Trump posaria
fi a la guerra ràpidament, l'estret d'Ormuz es reobriria i la producció de
petroli es reprendria. Els Estats del Golf ens diuen el contrari. Estan
retallant la producció de petroli, tant pel tancament de l'estret com perquè
les seves instal·lacions de producció són un objectiu dels atacs d'Iran.
Aquestes
retallades en la producció de petroli de avui tindran implicacions a llarg
termini per al subministrament energètic mundial de demà. No es tracta que «el
petroli és ací, però no podem accedir-hi», sinó que «el petroli es queda en el
sòl perquè no podem extraure'l». Sí, s'estan alliberant reserves estratègiques
de petroli, però això és un pegat, no una solució a llarg termini. Hi ha motius
de sobres per a creure que els preus del petroli es mantindran entorn dels 100
dòlars per barril.
La guerra de l'Iran és l'últim colp
per a la malparada columna vertebral industrial d'Europa – Bloomberg
·
Els
productors químics europeus podrien enfrontar-se a 3000 milions d'euros en costos addicionals anuals de gas natural si
persisteix la recent pujada dels preus de l'energia provocada pel conflicte
d'Orient Mitjà.
·
Els tancaments de plantes químiques a
Europa s'han multiplicat per sis des de 2022, mentre que la inversió en el sector ha caigut més
d'un 80%.
·
Les insolvències en el sector químic
alemany s'han duplicat des d'abans de la guerra d'Ucraïna, amb empreses com a Dom Chemicals
abocades a la insolvència i que necessiten finançament
d'emergència amb el suport de l'Estat per a mantenir les plantes en
funcionament.
·
La
indústria química alemanya en general també s'està reduint. BASF ha retallat quasi 5.000 llocs de
treball en els últims dos anys, mentre que altres productors estan tancant
plantes o traslladant la producció a mesura que augmenten els costos energètics
i s'intensifica la competència global.
L'última pujada dels preus de
l'energia va
amenaçar de desencadenar una ona de desindustrialització en tot el nord
d'Europa. A Alemanya, les plantes de fabricació van haver de detenir o alentir
la producció perquè no podien mantenir les llums enceses. Aquesta vegada encara
no hem arribat a aquest punt, però hi ha un sector industrial que ja s'està
veient molt afectat per la guerra d'Iran: el químic.
Donada la
fase del cicle econòmic en la qual ens trobem, les insolvències i les pèrdues
d'ocupació en aquest sector podrien tindre repercussions més àmplies per a les
economies del nord d'Europa, especialment Alemanya. Aquesta pressió se suma al
desafiament estructural que suposa la competència de la Xina. És raonable
concloure que aquesta crisi podria accelerar la desindustrialització en tot el
nord d'Europa.
Aconseguir el zero net per a 2050 «és
més barat per al Regne Unit que una crisi dels combustibles fòssils» – The Guardian
·
La
transició del Regne Unit cap a les emissions netes zero per a 2050 costaria al
voltant de 4000 milions de lliures a l'any, la qual cosa sumaria un total de
100 000 milions de lliures per a 2050 —aproximadament la mateixa magnitud que la crisi dels preus de l'energia provocada per
la invasió d'Ucraïna per part de Rússia en 2022.
·
El
Comitè de Canvi Climàtic rebat les afirmacions que l'objectiu de zero emissions
netes costaria 9 bilions de lliures, ja que aquestes estimacions ignoren el
cost continu de la compra de combustibles fòssils.
·
Cada lliura invertida en energies
renovables genera entre 2 i 4 lliures en beneficis econòmics generals, mentre que els danys climàtics
evitats podrien suposar fins a 130 000
milions de lliures per a 2050.
·
Els
beneficis per a la salut i l'estil de vida derivats d'un aire més net, llars
més càlides i desplaçaments més actius podrien suposar un estalvi d'entre 2 000 i 8 000 milions de lliures a
l'any per al Servei Nacional de Salut (NHS) i les llars.
En les pròximes setmanes, sentireu a parlar molt que el Regne
Unit ha de seguir l'exemple dels EUA i invertir en la producció nacional de
petroli reprenent les perforacions en la Mar del Nord. Aquest és un dels
arguments més estúpids que he sentit mai.
En primer
lloc, els preus del petroli són globals. Quan ocorren guerres com aquesta, els
preus del petroli es disparen a tot arreu; els consumidors del Regne Unit no
estarien protegits només perquè obtinguéssim el nostre propi petroli. En segon
lloc, la perforació en la Mar del Nord és realment cara. Els jaciments més
accessibles es van explotar fa anys, i la producció fa temps que disminueix. En
tercer lloc, els mercats del petroli són —com hem vist— molt volàtils. Aquestes
pujades i baixades són la norma, no l'excepció.
Les energies
renovables són molt més barates, més fiables i (òbviament) millors per a les
persones i el planeta. Invertir en energies renovables crearia llocs de
treball, reduiria els costos per als consumidors, augmentaria l'estabilitat en
els mercats energètics, reduiria la nostra dependència de les autocràcies
productores de petroli, milloraria la salut pública i ajudaria en la lluita
contra el col·lapse climàtic.
Sí, hi ha
problemes amb com emmagatzemar l'energia quan el subministrament és intermitent
(només disponible quan brilla el sol o bufa el vent). Però ja s'han fet passos
realment importants en aquest front (alguna vegada heu sentit a parlar de les
bateries d'arena?) —i hauríem avançat més si hi hagués més suport a la
innovació en el sector—. Centrem-nos a expandir les energies renovables,
invertir en innovació per a abordar el problema de l'emmagatzematge i
transformar la xarxa elèctrica per a adaptar-la a la producció d'energies
renovables, en lloc d'extraure fins a l'última gota de petroli de la Mar del
Nord.
L'economia del Regne Unit es va
estancar inesperadament al gener, segons mostren les xifres oficials – The Guardian
·
L'economia
del Regne Unit va créixer un 0% al gener,
per sota del 0,1% registrat al desembre i de les previsions del 0,2%.
·
Els
sectors orientats al consumidor es van mostrar especialment febles. Els serveis d'alimentació i begudes van
caure un 2,7%, la qual cosa va contribuir a l'estancament del sector
serveis, mentre que la producció
industrial va descendir un 0,1%; la construcció va créixer lleugerament, un
0,2%.
·
L'augment
dels preus del petroli suposarà una càrrega addicional per a les finances de
les llars. Els economistes adverteixen que, si els preus del petroli pugen a 140 dòlars per barril, la inflació del
Regne Unit podria arribar al 5% a la fi
d'any, la qual cosa podria obligar el Banc d'Anglaterra a pujar de nou els
tipus d'interès.
·
Amb
la desocupació ja en el seu nivell més
alt en cinc anys i la contractació alentint-se en sectors com l'hostaleria
i el comerç al detall, els economistes adverteixen que uns preus de l'energia
elevats de forma sostinguda podrien empènyer
al Regne Unit a una lleu recessió.
L'economia del Regne Unit ja estava en mal estat abans
d'aquesta crisi. Vaig
escriure un article fa unes setmanes sobre com el problema de la
desocupació al Regne Unit era tant cíclic com estructural; és a dir, es deu
tant al fet que estem a la vora d'una recessió com a la IA.
Hi ha moltes
raons a llarg termini que expliquen l'estancament econòmic del Regne Unit,
moltes de les quals vaig tractar en el meu primer llibre Stolen:
How to save the world from financialisation. Però, a curt termini, el
gran problema és que el creixement mundial s'està alentint i el nostre Govern
no té una estratègia per a fer front a aquesta desacceleració. Com més
repeteixen la paraula «creixement», més sembla estancar-se l'economia.
En lloc de
donar prioritat al creixement, Reeves i Starmer estan obsessionats amb els
mercats de bons. I, irònicament, són castigats per aquesta obsessió pels propis
mercats de bons. Malgrat els seus intents per demostrar que són «fiscalment
responsables», els inversors s'estan girant contra Reeves i Starmer perquè són
tan impopulars que ningú creu que segueixin en el poder d'ací a uns anys.
Haurien els inversors de preocupar-se
per una crisi a l'estil de 2008? – The
Financial Times
·
La
crisi del petroli desencadenada pel conflicte entre els EUA, Israel i Iran ha
revifat les comparacions amb 2008, quan els preus del petroli van arribar quasi
els 150 dòlars per barril; els preus actuals continuen sent més baixos, però
són volàtils enmig d'importants interrupcions del subministrament.
·
Està
sorgint tensió en el sector global del
crèdit privat, valorat en 2 bilions de dòlars, on els inversors estan
intentant retirar fons a causa de la preocupació pels préstecs en dificultats
concedits a empreses de programari en dificultats.
·
El
sistema bancari és més sòlid que abans
de la crisi de 2008, gràcies a la regulació introduïda des de llavors —una
regulació que Trump està intentant derogar.
·
No
obstant això, els riscos del crèdit privat podrien agreujar-se si els tipus d'interès pugen encara més a
causa de l'augment de la inflació provocat per la guerra en curs amb Iran.
·
El
sector pot plantejar riscos sistèmics a
mitjà termini perquè els bancs continuen vinculats al crèdit privat com a
prestadors, contraparts i xarxes de seguretat, cosa que significa que les
tensions financeres podrien estendre's fins i tot si la crisi es desenvolupés
lentament en lloc de manera abrupta.
La llei de Betteridge ens diu que qualsevol titular que acabi en un
signe d'interrogació sempre es pot respondre amb un «no». I crec que Gillian
Tett té raó en advertir contra les comparacions amb 2008. Aquella va ser una
crisi verdaderament única en la vida. Però no cal remuntar-se molt més enrere
per a trobar moltes altres crisis financeres que han causat un mal enorme a
l'economia mundial —i als comptes bancaris de la gent corrent—.
Pot ser que
no estiguem davant un 2008 2.0, però podríem estar davant una altra bombolla
tecnològica, juntament amb un col·lapse del sistema bancari en l'ombra (ja ho
sabreu tot sobre aquests dos temes si fa temps que llegiu el meu butlletí!).
Tett té raó
en dir que el sistema bancari està més ben protegit avui que en 2008, però no
hem tingut mai una verdadera crisi del sistema bancari en l'ombra, així que
ningú sap realment com es desenvoluparà. Ah, i tot això està ocorrent en un
context d'augment de la desocupació, estancament dels ingressos i una crisi del
cost de la vida. Així que hi ha moltes raons per a estar preocupats.
Grace Blakeley es redactora de la revista Tribune Magazine y
autora de varios libros, entre ellos «Vulture
Capitalism: Corporate Crimes, Backdoor Bailouts and the Death of Freedom», «The Corona Crash: How the pandemic will
change capitalism» y «Stolen: How to
save the world from financialisation. Puedes encontrar su trabajo en
Substack en graceblakeley.substack.com. Aparece con frecuencia en medios de comunicación británicos e
internacionales, como BBC Question Time, Good Morning Britain de ITV, Piers
Morgan Uncensored de Talk TV y MTV News.
Traduït del Substack de l'autora: https://graceblakeley.substack.com/p/the-bubble-the-war-and-the-coming?
