El Partit Laborista s'ha venut

El partit està ara dirigit per grups de pressió, consultors i agències de relacions públiques.

Grace Blakeley

4 d'agost de 2025

 

El Partit Laborista s'ha venut. En només uns anys des que Sir Keir Starmer va prendre el comandament, el partit és irreconeixible. Fundat fa més d'un segle per a representar els interessos dels treballadors organitzats, el Partit Laborista s'ha convertit ara en un vehicle per a canalitzar els diners de les empreses cap a les butxaques d'uns pocs homes i dones poderosos.

 

La captura corporativa

Segons The Guardian, els diputats laboristes s'estan veient desbordats pel gran nombre de recepcions patrocinades per empreses que s'organitzen a través de l'oficina del Partit Laborista Parlamentari (PLP). La temuda oficina de disciplina, responsable de garantir que els diputats segueixin la línia del partit, pressiona als representants laboristes perquè acudeixin a aquests esdeveniments de lobbisme glorificats, organitzats per promotors immobiliaris, empreses de subcontractació i agències de comunicació. Un diputat ho va expressar sense embuts: «L'oficina del PLP s'ha convertit literalment en una agència de relacions públiques».

Els diputats laboristes van ser convidats recentment a un acte privat organitzat per la promotora immobiliària Vistry, una de les set promotores britàniques obligades a pagar 100 milions de lliures per l'Autoritat de Competència i Mercats (CMA), després que aquesta trobés proves clares que aquestes constructores s'havien confabulat per a soscavar la competència i augmentar els seus beneficis a costa dels consumidors. La recepció d'hivern del partit va ser patrocinada per la consultora de comunicació Kanda, que compta entre els seus clients amb la majoria dels principals promotors immobiliaris del Regne Unit, incloses diverses de les empreses implicades en l'escàndol de la CMA.

Els diputats laboristes del nord-oest van ser pressionats perquè assistissin a un esdeveniment patrocinat per Mitie, l'empresa de subcontractació, a pesar que el partit suposadament està compromès amb la internalització. La campanya de pressió de Mitie es va produir uns mesos abans que els netejadors del NHS empleats per Mitie en Lancashire anunciessin una vaga. Segons s'informa, l'empresa no ha pagat als netejadors la suma global de 1655 lliures acordada entre el Govern i els sindicats de la sanitat després de la pandèmia. Aquests netejadors en vaga són alguns dels treballadors pitjor pagats del NHS.

 

Els incentius de Streeting

Hi ha dotzenes de diputats d'alt rang amb estrets vincles amb empreses privades, molts dels quals han rebut grans sumes de diners per a pressionar en nom d'interessos creats. Segons el Good Law Project, Wes Streeting havia rebut 372 000 lliures esterlines en donacions de fonts vinculades a la sanitat privada, la qual cosa suposa al voltant de 10 000 lliures al mes. Des que va entrar en el Parlament en 2015, més del 60% de les donacions registrades de Streeting procedien de persones o empreses vinculades a la sanitat privada.

El Grup OPD va donar a Streeting 53 000 lliures esterlines per a sufragar les despeses de personal de la seva oficina en la circumscripció. L'empresa és propietat de Peter Hearn, que posseeix diverses organitzacions dedicades a la contractació i selecció de personal per al Servei Nacional de Salut (NHS). Streeting també va rebre quasi 100 000 lliures esterlines del gestor de fons de cobertura John Armitage, que té importants inversions en el grup sanitari privat dels EUA, United Health. United Health, el director executiu del qual, Brian Thompson, va ser assassinat l'any passat per Luigi Mangione, està sent investigada pel Departament de Justícia per frau i violacions de les lleis antimonopoli després de les acusacions que l'empresa manipulava els diagnòstics dels pacients per a inflar els pagaments de Medicare.

 

Els tres diputats que van rebre més diners dels grups de pressió de la sanitat privada, segons Every Doctor. Font: https://privatisation.everydoctor.org.uk

 

I no és només Streeting. EveryDoctor ha revelat que el Partit Laborista va rebre quatre vegades més donacions de la sanitat privada que tots els altres partits junts, recaptant en total més de dos milions de lliures esterlines en donacions de persones i empreses vinculades directament o indirectament al sector sanitari privat. Catorze ministres, que figuren en aquesta pàgina, van rebre quasi un milió de lliures esterlines entre tots.

 

Trasllats sospitosos

Abans de la seva victòria electoral, The Guardian va informar que hi havia lobbistes privats «infiltrats» en els equips del gabinet en l'ombra del Partit Laborista. Aquests grups de pressió van tindre un accés sense precedents als diputats d'alt rang mentre elaboraven les seves polítiques.

L'empresa internacional de lobbisme i relacions públiques FGS Global tenia a un membre del seu personal destinat en l'oficina de Rachel Reeves, la qual cosa li proporcionava un accés sense precedents a l'actual ministra d'Hisenda. L'empresa, propietat del gegant de capital de risc que va intentar comprar Thames Water, té una llista de clients que inclou:

·         United Health (vegeu més amunt);

·         Shein, el gegant de la moda ràpida acusat d'explotar als seus treballadors, evadir impostos i devastar el planeta;

·         Bayer, l'empresa agroquímica demandada per suposadament utilitzar ingredients cancerígens en els seus productes;

·         SoftBank, la institució financera que va invertir 4400 milions de dòlars en WeWork abans que es revelessin les enormes irregularitats comptables de l'empresa.

FGS va traure profit del suport que va prestar a Reeves quan va organitzar reunions entre aquesta i el director executiu de Shein, Donald Tang, quan Shein va anunciar que tenia previst cotitzar en la Borsa de Londres. Una petició contra la cotització de l'empresa a Londres (que jo vaig ajudar a organitzar) va aconseguir recentment les 50 000 signatures.

Una altra empresa, Faculty AI, va ser contactada pel partit perquè l'ajudés a desenvolupar la seva política en matèria d'intel·ligència artificial. L'empresa va modificar la seva política ètica per a permetre que un dels seus empleats dediqués entre un i dos dies a la setmana a treballar per al Partit Laborista. Es tracta de la mateixa empresa a la qual Dominic Cummings va pagar més de 100 000 lliures esterlines per donar suport a la campanya a favor del Brexit durant el referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i que va ser contractada per a vigilar els tuits dels votants sobre la resposta del Govern a la pandèmia de COVID-19.

Altres vincles entre lobbistes privats i diputats d'alt rang revelats per The Guardian inclouen:

·         L'oficina de Tulip Siddiq va contractar un empleat de l'empresa lobbista de Peter Mandelson, que representa a grans bancs internacionals i lobbistes financers, i que recentment va ser investigada per no revelar les seves activitats de lobby en nom del govern autoritari de Qatar.

·         Un empleat de l'HSBC va ser destinat a l'oficina de Jonathan Reynolds.

·         Empleats de la consultora Baringa, especialitzada a generar «estalvis per eficiència governamental», i de l'empresa d'enginyeria Arup van ser destinats a l'oficina d'un dels adjunts de Rachel Reeves.

 

Donacions sospitoses

OpenDemocracy va revelar que 22 diputats laboristes havien rebut donacions per valor d'almenys 80 000 lliures durant la campanya electoral. La plataforma mediàtica també va informar que la meitat dels diputats que van acceptar diners, patrocinis o atencions de grups de pressió havien treballat anteriorment en el respectiu sector. Mike Craven, director executiu de l'empresa de lobbisme Lexington Communications, va pagar 25 000 lliures per a fer costat a sis candidats, un dels quals era un antic empleat seu.

En el moment de les donacions, entre els clients de Lexington es trobaven United Utilities, acusada d'abocar aigües residuals en les vies fluvials del Regne Unit; la gran empresa farmacèutica Pfizer, obligada a pagar centenars de milions per a resoldre les demandes presentades per pacients perjudicats pels seus medicaments en els últims anys; i interessos relacionats amb els combustibles fòssils, com la refineria Humber, una refineria de petroli de la Mar del Nord, i International Airlines Group. Més recentment, el Financial Times va revelar que l'empresa va organitzar reunions entre alts càrrecs del Partit Laborista i Network Rail, que va pagar quasi un milió de lliures pel servei. Lexington té antecedents: va estar en el centre de l'escàndol dels «diners per accés» del Nou Laborisme.

El Financial Times també va revelar que el 10% de tots els diputats laboristes van rebre suport financer d'una empresa lobbista fundada per Jim Murphy, exministre del gabinet de Gordon Brown. L'empresa Cremen Strategies va patrocinar sopars per a recaptar fons per a quasi 40 candidats laboristes que posteriorment van ser elegits diputats laboristes.

L'empresa també va organitzar reunions entre alts càrrecs del Partit Laborista i els seus clients abans de les eleccions, per a permetre a aquestes empreses influir en l'orientació de les polítiques. Entre els clients de Arden es troben la gegantesca empresa farmacèutica AstraZeneca, acusada d'utilitzar a persones majors, veterans i presos com a «conillets d'índies» per a provar medicaments no testats, i l'empresa d'economia gig Deliveroo, acusada de pagar als seus repartidors molt per sota del salari mínim.

 

Corruptes fins a la medul·la

Ara és evident que el Partit Laborista representa els interessos de les grans empreses i els donants rics, en lloc dels de la gent comuna. Si ets prou ric, pots pagar a una empresa lobbista perquè organitzi una reunió amb diputats laboristes d'alt rang i pressionar-los perquè introdueixin polítiques que et beneficien. Però si ets una persona malalta, discapacitada o anciana que depèn de la seguretat social, no tens aquesta opció.

En altres paraules, la democràcia funciona molt bé per als qui tenen riquesa i poder, i no tan bé per als qui no en tenen.

 

Grace Blakeley Escriu sobre el capitalisme, sobre els sistemes econòmics i polítics que dominen les nostres vides, i sobre com podem resistir-nos-hi.

 

Traduït del Substack de l'autora: https://graceblakeley.substack.com/p/labour-has-sold-out?utm_source=post-email-title&publication_id=3166126&post_id=170094449&utm_campaign=email-post-title&isFreemail=false&r=hm0ra&triedRedirect=true&utm_medium=email