Aquest darrer dissabte El Punt Avui em va publicar aquest article. A continuació reprodueixo també la versió completa de l'article que, per qüestions d'espai, va sortir una mica reduït.
Neoliberalisme
Antoni Soy
Avui dia
vivim en un període reaccionari que està dominat per la ideologia i per les
pràctiques neoliberals. Alguns pensaven que amb la gran crisi que va començar
el 2007, el neoliberalisme també entraria en crisi, però la realitat ha
desmentit aquesta previsió. Al contrari, davant de la crisi, la resposta del
capitalisme global ha estat la d'un neoliberalisme renovat.
Així, les
estratègies del capitalisme global han donat lloc a una restauració de la renda
i la riquesa de les elits com es pot veure en el percentatge que n'acumulen el
1% més ric del planeta. Amb un agressiu increment, sense precedents, dels
crèdits i, per tant de l'endeutament principalment de les corporacions
privades, fons de pensions i d'assegurances, etc., (i no tant, com va passar
abans de 2007, de les famílies que demanaven hipoteques i dels bancs que els hi
concedien). Al mateix temps, les dures reformes que s'han produït en els
mercats de treball han permès augmentar la taxa d'explotació de la força de
treball i, per tant, recuperar la taxa de benefici i els beneficis dels
capitalistes. Simultàniament, han continuat (o fins i tot augmentat) els
moviments de capital cap a noves regions o sectors on poder realitzar el procés
d'acumulació, s'han multiplicat l' inestabilitat i la volatilitat i, per tant
les bombolles, financeres i, finalment, s'ha arribat a un cert equilibri
inestable entre els països i zones amb superàvits i amb dèficits del sector
exterior.
Pel
contrari, per a la majoria de la població les coses han tendit a empitjorar.
Els nivells de vida han disminuït i les desigualtats econòmiques i socials van
augmentant. L'atur s'ha mantingut relativament elevat, especialment si s'hi
inclouen els treballadors desanimats i els que treballen a temps parcial de
forma involuntària. S'han incrementat els treballs precaris, a temps parcial i
amb contractes molt curts, i es van retardant les edats de la jubilació. Hi ha
hagut retallades dels recursos públics destinats a la salut, l'educació, les
pensions, l'habitatge social, els programes per lluitar contra la pobresa,
etc., just en el moment en que les taxes de pobresa, els sense sostre, els
desnonats, etc., anaven augmentant de forma dramàtica. Les coses tampoc van
millor en l'àmbit de l'ecologia mentre els gasos contaminants i l'escalfament
del clima continuen creixent i creixent. Hi continuen havent massa zones del
planeta en guerra, molt sovint fomentada (o almenys permesa) pels països més
desenvolupats que aprofiten per a vendre-hi les armes que produeixen. I tot
això no són invencions o comptes de ciència ficció, sinó que és la nostra
realitat ara mateix.
No sé si som
del tot conscients de fins a quin punt el neoliberalisme ha estat un gran èxit
des del punt de vista del capital i dels capitalistes. Una crisi important, la
dels anys 70s del segle passat, s'ha pogut trampejar (i fins i tot superar,
almenys fins ara) amb les mesures i actuacions neoliberals. I, gràcies a això
no s'ha arribat en cap moment (fins ara, repeteixo) als nivells de destrucció i
devaluació del capital als que s'havia arribat en anteriors crisis de
sobreacumulació com, per exemple, la dels anys 30s que va portar a la
destrucció dels mitjans de producció i les infraestructures que va suposar la
II Guerra Mundial, abans de poder endegar el període de creixement (dels anys
50s i 60s) conegut com "l'edat d'or" del capitalisme. Haurem d'estar
atents als cicles econòmics i les crisis que arribaran, sens dubte, en el
proper futur.
