dimarts, 28 de juliol del 2026

 

Quatre tòpics i quatre refutacions sobre l’economia xinesa.

Rebuig de les afirmacions analítiques dominants sobre l'economia xinesa

Warwick Powell

14 de juliol de 2026

Aquest breu assaig ofereix refutacions directes a quatre tòpics habituals i dominants que solen aparèixer en relació amb l'economia xinesa, així com amb la seva experiència i trajectòria de desenvolupament. Es basa en el meu recent assaig, que aprofundeix en un marc alternatiu per a comprendre l'economia xinesa.

Tòpic 1: «Excés d'oferta, demanda agregada insuficient»

Afirmació: la Xina produeix massa i consumeix molt poc, la qual cosa crea un desequilibri crònic en el qual l'oferta supera a la demanda.

Refutació: Això suposa una economia d'un sol bé en la qual l'«oferta» i la «demanda» són agregats homogenis. En realitat, tant les tècniques de producció com el consum són no fungibles. El que sembla un «excés d'oferta» sol ser un desajustament composicional durant el canvi estructural.

En un sistema a l'estil de Pasinetti, compost per subsistemes verticalment hiperintegrats, el creixement de la demanda (ri) i el creixement de la productivitat (ρi) difereixen entre sectors. La saturació en els béns tradicionals (per exemple, el sector immobiliari convencional i els béns duradors de baixa tecnologia) coexisteix amb una forta demanda d'alta tecnologia, solucions ecològiques i serveis. L'aparent feblesa de la demanda agregada reflecteix retards en la redistribució de recursos dels subsistemes en declivi cap als quals estan en expansió, i no una escassetat generalitzada de poder adquisitiu.

Tòpic 2: «Excés crònic de capacitat i baixa utilització de la capacitat»

Afirmació: La sobreinversió massiva ha creat un excés de capacitat insostenible, i les baixes taxes d'utilització són senyal d'ineficiència i d'una crisi imminent.

Refutació: La utilització de la capacitat industrial s'ha mantingut estable en el seu rang històric a llarg termini del 72-74%, fins i tot a mesura que la capacitat total s'expandeix. Els sectors d'alta tecnologia i estratègics solen operar al 80-90% o més.

Aquestes variacions són característiques previsibles de la transformació estructural, no fallades. El ràpid creixement de la productivitat en els subsistemes progressius (alt ρi) allibera naturalment recursos a través de l'obsolescència, mentre que els nous subsistemes (alt ri) els absorbeixen. La infrautilització transitòria en les àrees tradicionals reflecteix la inversió de substitució i la modernització tècnica en curs: el procés normal de circulació i descomposició del capital social en una economia multisectorial dinàmica. La demanda global amplia encara més els mercats efectius per als productes amb un alt EROEI.

Tòpic 3: «Consum feble de les llars i contenció dels ingressos»

Afirmació: Les llars es veuen reprimides, l'estalvi és massa elevat i el consum és estructuralment insuficient, la qual cosa requereix un canvi important que s'allunyi de la inversió.

Refutació: Els salaris reals han augmentat significativament, i el creixement més ràpid en les zones rurals i les ciutats de menor nivell està reduint les diferències. La participació dels salaris ha augmentat lleugerament. L'estalvi és, en gran manera, un residu de les sòlides oportunitats d'inversió i l'augment dels ingressos: les llars cobreixen folgadament les despeses de la vida quotidiana mentre estalvien per a compres de gran valor (millores en l'habitatge, educació i béns duradors).

El creixement del consum, especialment en els serveis, continua enmig de la saturació de béns —exactament com prediu la Llei generalitzada d’Engel—. La política de distribució (salaris, transferències i benestar social) secunda activament el reequilibri impulsat pel consum, en reorientar la composició de la demanda cap a sectors de major elasticitat. No es tracta d'una supressió, sinó d'una evolució estructural coordinada.

Tòpic 4: «L'economia necessita un reequilibri immediat cap al consum»

Afirmació: la Xina ha de reduir dràsticament la inversió i imposar un model impulsat pel consum per a corregir els profunds desequilibris.

Refutació: El reequilibri ja s'està produint de manera contínua a través de dinàmiques estructurals impulsades per la demanda. La demanda autònoma (inversió pública, exportacions i transició verda) orienta la capacitat cap a subsistemes en expansió, mentre que l'augment dels salaris i la convergència espacial afavoreixen els canvis en el consum.

Forçar un reequilibri agregat i abrupte del consum ignora els coeficients de producció diferenciats i la necessitat d'una millora negentròpica contínua (millorant el EROEI en cadenes hiperintegrades). Una política encertada gestiona la condició dinàmica de la demanda efectiva —alineant el creixement sectorial ponderat amb l'oferta de mà d'obra i el canvi tècnic— en lloc de perseguir una relació idealitzada i estàtica entre consum i inversió.

Perspectiva fonamental des del punt de vista de Sraffa-Pasinetti

Els tòpics dominants es basen en categories agregades i unidimensionals (capital homogeni, consum fungible i equilibri estàtic) que s'esvaeixen en un sistema de producció circular i multicommodity.

L'enfocament polític de la Xina —que posa l'accent en les noves forces productives, els mercats nacionals unificats, l'aglomeració espacial i els ajustos de distribució— aborda implícitament els reptes reals que plantegen els coeficients diferenciats, l'obsolescència, la inversió de substitució i el reajustament de proporcions. Les variacions en la utilització, els preus i el creixement entre sectors no són indicis d'un fracàs fonamental, sinó signes d'un sistema que està experimentant una transformació estructural contínua.

Conclusió: Existeixen friccions de transició que requereixen una gestió activa. No obstant això, emmarcar-les com un «excés d'oferta/feble demanda» genèric suposa un diagnòstic erroni de la naturalesa del procés i subestima la lògica adaptativa que està en marxa. Una perspectiva multisectorial, impulsada per la demanda i centrada en la composició ofereix una comprensió molt més coherent tant dels assoliments com dels reptes actuals.

 

Warwick Powell és professor adjunt i el seu treball se centra en la intersecció entre la Xina, les tecnologies digitals, les cadenes de subministrament, els fluxos financers i l'economia política i la governança mundials.

Traduït del Substack de Warwick Powell: https://warwickpowell.substack.com/p/four-tropes-and-four-refutations

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada