Per què els Estats Units dona suport als crims d'Israel?

Jason Hickel

18 d'agost de 2025

 

Per què els Estats Units dona suport als crims genocides d'Israel contra el poble palestí, fins i tot davant l'aclaparadora condemna internacional, amb una despesa enorme i fins al punt de degradar totalment els mateixos marcs dels drets humans i el dret internacional que pretén defensar?

La gent recorre a narratives sobre el poder de l'AIPAC en les eleccions dels Estats Units i altres formes d'intervenció política israeliana als Estats Units. Es tracta d'una força real que no es pot ignorar, però la realitat és que la classe dominant dels EUA secunda àmpliament les accions d'Israel —amb consens bipartidista— perquè les considera alineades amb els interessos del capitalisme estatunidenc. I la majoria dels altres governs occidentals (Gran Bretanya, Alemanya, etc.) mantenen la mateixa posició per raons molt similars.

L'important és comprendre que l'economia capitalista és un sistema mundial, en el qual el creixement i l'acumulació en el nucli imperial (per exemple, els Estats Units i Europa occidental) depenen en gran manera de l'apropiació de mà d'obra i recursos barats de la perifèria i la semiperifèria, o del Sud global. Els Estats i les empreses occidentals necessiten que els Estats del Sud continuen sent proveïdors subordinats de mà d'obra barata, matèries primeres i béns de consum dins de les cadenes mundials de productes bàsics.

Per a mantenir aquest ordre, els Estats del nucli han de trobar maneres de reprimir el desenvolupament econòmic sobirà al Sud. El desenvolupament sobirà significa que els països del Sud comencen a escapar de la seva subordinació, produeixen més per a si mateixos, augmenten els seus salaris i consumeixen la seva pròpia producció. Això encareix els recursos i els inputs per al nucli, la qual cosa limita el seu consum i els dificulta obtenir beneficis.

Aquest és el punt clau: la sobirania econòmica en la perifèria amenaça l'acumulació de capital en el nucli. Per a evitar-ho, els Estats del nucli han d'intervenir constantment per a impedir o esclafar qualsevol moviment o govern de la perifèria que busqui l'alliberament nacional i la sobirania econòmica.

Els Estats Units va començar a donar suport al projecte sionista en la dècada de 1960, perquè ho veia com una manera de tindre un aliat militar a Orient Mitjà, on podia dur a terme intervencions contrarevolucionàries contra els moviments socialistes àrabs i les lluites d'alliberament nacional que estaven guanyant força en aquell moment. Els Estats Units no podia acceptar la perspectiva d'un desenvolupament sobirà a la regió: els moviments d'alliberament havien de ser esclafats o desestabilitzats i va utilitzar a Israel per a ajudar-lo a aconseguir-ho.

Israel ha sigut l'instrument que han fet servir en l'assassinat de líders de l'alliberament a la regió àrab i en la interferència en els processos polítics dels països àrabs per a impedir que els partits nacionalistes i socialistes arriben al poder. Té una llarga història d'atacs a Estats de la regió —el Líban, l'Iraq, Síria, Jordània, Egipte, Iemen, etc.—, desestabilitzant-los i obligant-los a desviar recursos cap a la despesa defensiva en lloc del desenvolupament industrial. Això està en plena consonància amb l'estratègia dels EUA.

No sols a Orient Mitjà: Israel té una llarga història de suport militar i d'intel·ligència a règims de dreta a tot el món. Per exemple, Israel va armar i va fer costat a la junta militar argentina recolzada pels Estats Units, que va assassinar a 30 000 socialistes i dissidents polítics. I Israel va armar i va ajudar al genocidi recolzat pels Estats Units a Guatemala, entrenant a quadres militars en tècniques de tortura i neteja ètnica.

Els Estats Units fa costat a Israel per les mateixes raons per les quals ha recolzat als conspiradors d'assassinats i colps d'estat contra líders liberals en tot el Sud global des de la dècada de 1950, que van enderrocar a Mohammed Mossadegh (l'Iran), Patrice Lumumba (República Democràtica del Congo), Kwame Nkrumah (Ghana), Salvador Allende (Xile), Jacobo Arbenz (Guatemala), Sukarno (Indonèsia), Thomas Sankara (Burkina Faso), etc. Ho fan per la mateixa raó per la qual van envair el Vietnam, van destruir Líbia i van imposar sancions a Cuba. És el mateix patró amb els mateixos objectius.

Per això Israel és tan menyspreat a tot el món. No sols perquè Israel està obstinat a dur a terme una neteja ètnica en Palestina, sinó perquè intervé a tot arreu per a esclafar els moviments populars i crear caos i inestabilitat, i això és intolerable.

Així doncs, Israel no és un «aliat» dels Estats Units en el sentit convencional del terme. És una força intermediària, un gos de presa. Aquesta relació és especialment útil per als Estats Units, ja que li permet mantenir una certa distància respecte a les seves accions i negar de manera plausible la seva responsabilitat. Els Estats Units pot enviar armes a Israel i coordinar directament amb ell l'estratègia militar, per a després afirmar que no és responsable de la violència, la destrucció i els crims de guerra que Israel comet a la regió.

Els Estats centrals van utilitzar a Sud-àfrica de la mateixa manera. La raó principal per la qual les potències occidentals van donar suport al règim de l'apartheid a Sud-àfrica, també contra l'aclaparadora condemna internacional, va ser perquè servia com un lloc colonial occidental altament militaritzat, preparat per a dur a terme operacions de contrainsurgencia no sols dins de Sud-àfrica (contra el Congrés Nacional Africà i el Partit Comunista; recordem que els Estats Units va incloure a Mandela en la seva llista de «terroristes» fins a 2008), sinó també a Angola, Moçambic, Zimbàbue, Namíbia, la República Democràtica del Congo, etc., causant una violència i un caos immensos.

La major part del món —i el mateix dret internacional— dona suport a l'alliberament de Palestina, però els Estats Units i els seus principals aliats la rebutgen. Per què? Perquè l'alliberament de Palestina eliminaria a un important aliat dels Estats Units i obriria el camí a moviments d'alliberament en altres parts de la regió. Una Palestina alliberada significa un Orient Mitjà alliberat. I un Orient Mitjà alliberat —en l'eix entre Àfrica, Àsia i Europa— és totalment contrari als interessos del capital occidental.

Així que aquesta és la situació en la qual ens trobem. Les classes dominants occidentals estan disposades a recolzar la violència obscena a Gaza i a destrossar els valors liberals en els quals diuen creure —el que dona lloc a impressionants mostres d'hipocresia— perquè volen mantenir les condicions per a l'acumulació de capital i l'hegemonia geopolítica. Aquesta és la política dels Estats Units. Tot el dramatisme de Biden en l'administració anterior, el discurs sobre «massa vides innocents perdudes», no era més que teatre dissenyat per a calmar la nostra indignació. Amb Trump, aquesta aparença de preocupació ha desaparegut.

No es pot apel·lar al poder imperial en termes morals. L'única forma que els Estats Units deixi d'armar, finançar i fer costat al règim sionista és que li resulti massa costós fer-ho. Això dependrà de la força de l'oposició política i militar regional; de la força del Grup de la Haia i del moviment de boicots, desinversions i sancions (BDS); i de la força de les mesures punitives que puguin aplicar els tribunals internacionals.

 

Jason Hickel és professor del ICTA-UAB i professor visitant sènior en la LSE. Autor dels llibres THE DIVIDE i LESS IS MORE. Treballa en temes relacionats amb la desigualtat global, l'economia política i l'economia ecològica

 

Traduït del Substack de l'autor: https://jasonhickel.substack.com/p/why-does-the-us-support-israels-crimes?utm_source=post-email-title&publication_id=4050608&post_id=159704672&utm_campaign=email-post-title&isFreemail=true&r=hm0ra&triedRedirect=true&utm_medium=email