La taxa d'atur ajustada: exèrcit industrial de reserva i desocupació competitiva

El Butlletí núm. 3 de maig de 2017 del Banc Central Europeu (BCE) ens informava de que l'atur a la zona euro era molt més elevat del que ens diuen les xifres oficials. Per entendre la realitat de l'atur no n'hi ha prou amb considerar els desocupats (els que busquen treball), sinó que també cal tenir en compte els desanimats (que voldrien treballar però no busquen feina perquè no tenen cap esperança de trobar-ne) i els subocupats (que voldrien treballar a temps complet però només poden fer-ho a temps parcial). Si es consideren totes aquestes dades, el que podem anomenar la taxa d'atur ajustada és molt superior a la taxa d'atur com es mesura habitualment.

I és que des de fa relativament poc l'oficina estadística de la Unió Europea (UE) -Eurostat-, a més de les dades tradicionals sobre la taxa d'atur (proporció de la població aturada sobre la població activa), ens proporciona també dades sobre la gent que està treballant a temps parcial però que voldria treballar a temps complert (els subocupats a temps parcial) i sobre la gent a la que li agradaria treballar però que vistes les dificultats de trobar feina ja no en busca (els desanimats). Si a la taxa d'atur s'hi afegeixen el % dels subocupats a temps parcial sobre la població activa i el % dels desanimats sobre la població activa es té una aproximació molt més exacta als treballadors que estan subocupats, que no tenen feina o no tenen la que voldrien. És el que es pot anomenar la subutilització del treball o la taxa d'atur ajustada.

 

En el primer gràfic es veu la taxa d'atur dels diferents països europeus (també de fora de la UE). Destaquen amb les taxes d'atur més elevades Grècia i Espanya on són pràcticament el doble (o més) que a la Euro Area (EA). I a continuació, i per sobre de la mitja de la EA hi ha Croàcia, Xipre, Itàlia, Portugal i França. Entre els que tenen unes taxes d'atur més moderades destaquen Alemanya i la resta de països del nucli central europeu ("core"), els països nòrdics (excepte Finlàndia) i una gran part dels antics països de l'Europa de l'Est que s'han aprofitat de la seva proximitat amb Alemanya i la resta de països del "core" europeu.

En el segon gràfic s'hi representa la proporció de subocupats a temps parcial sobre la població activa. Tot i que es requeriria un estudi molt més concret per a cada país, m'aventuro a fer una hipòtesi sobre els països (molt diferents) on aquesta proporció és més elevada. Crec que hi ha dos tipus de països: d'una banda, els que tenen uns salaris relativament elevats i han fet una opció conscient pel treball a temps parcial, com els Països Baixos, Suïssa, Dinamarca; de l'altra, els països amb salaris relativament baixos a on, a partir de la crisi i les reformes laborals imposades per la "disciplina europea", ha augmentat la precarietat i la fragmentació del treball, com ara Xipre, España, Grècia, Portugal. No tinc clar, sense estudis més concrets i específics, en quin grup caldria col·locar a França, el Regne Unit i Irlanda. Destaquen els baixos percentatges de subocupats a temps parcial de molts països de l'Est europeu.

 

Si ens fixem ara en la proporció sobre la població activa de gent que voldria treballar però que no busca feina perquè creu que no té possibilitats de trobar-ne (els desanimats) destaquen els percentatges molt elevats de Itàlia i Croàcia i, en menor mesura, Finlàndia, Luxemburg i Bulgària, els països que juntament amb Suïssa, Estònia i Països Baixos estan per sobre de la mitja de la EA.

 

Agregant les dades de la taxa d'atur, els subocupats a temps parcial i els desanimats s'obtenen els percentatges de la taxa d'atur ajustada o, dit d'una altra manera, de la gent que voldria tenir una feina o més feina però no ho aconsegueix

Destaquen, per aquest ordre, els percentatges de Grècia i España (per sobre del 30%), els de Itàlia, Croàcia i Xipre (per sobre del 25%), els de Finlàndia i Portugal (per sobre de la mitja de la EA) i els de França i Letònia (per sobre de la mitja de la UE). Entre els països on la taxa d'atur ajustada és més baixa hi ha molts països de l'Est europeu, Alemanya, Noruega, Islàndia i Regne Unit.

En el gràfic següent es pot veure la taxa d'atur ajustada per a cadascun dels països segons la importància relativa dels seus tres components.

 

 

Si es considera el cas espanyol en el període en el que es disposen de dades per a tots els components de la taxa d'atur ajustada (2008-2016) es veu com la taxa d'atur ajustada va anar creixent des del 2008 fins al 2013 per a disminuir des del 2014, seguint bàsicament la mateixa evolució que la taxa d'atur. Tanmateix, al 2016 encara està per sobre del 2010.

Com es pot constatar al següent gràfic, en el període 2008-2016 la taxa d'atur ajustada ha augmentat més de l'11%, sobretot pel creixement de la taxa d'atur "strictu sensu" (més del 8%) però amb un augment també significatiu dels subocupats a temps parcial, una mostra de la precarització i fragmentació dels contractes de treball a l'economia espanyola en aquests darrers anys. La variació dels desanimats és molt petita.

Tant aquí com a d'altres països europeus s'ha parlat del "miracle espanyol" per a caracteritzar l'evolució de l'economia espanyola dels darrers anys, especialment des de 2014. Tanmateix, no és el que semblen dir-nos les dades: actualment España té el mateix PIB que fa 10 anys però amb 2 milions menys de gent ocupada, i els que troben feina ho fan majorment amb contractes precaris. Al mateix temps, augmenten els treballadors que no arriben a finals de mes amb el que guanyen i la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials han augmentat de forma espectacular: un dels països europeus a on ho han fet amb més intensitat. En definitiva, la vida de les persones normals, dels que treballen per viure, en general no ha millorat.

 

La comparació amb la mitja de la EA no deixa cap dubte. A España la taxa d'atur ajustada és molt més elevada (més d'un 7%) perquè tant el nombre d'aturats (atur estructural en gran mesura) com els subocupats a temps parcial són molt més importants a España que a la EA.

En definitiva, des de que es va abandonar la flexibilitat dels tipus de canvi de les monedes, especialment amb l'adopció de l'euro, les nostres economies (especialment les del sud d'Europa i particularment l'espanyola) es basen en la "devaluació interna", en la desocupació competitiva, és a dir en la baixada dels salaris i l'empitjorament de les condicions de treball, cosa que permet un exèrcit industrial de reserva ampli i afeblit que, en el cas de l'estat espanyol, està per sobre del 30% de la població activa des del 2010.