El Butlletí
núm. 3 de maig de 2017 del Banc Central Europeu (BCE) ens informava de que
l'atur a la zona euro era molt més elevat del que ens diuen les xifres
oficials. Per entendre la realitat de l'atur no n'hi ha prou amb considerar els
desocupats (els que busquen treball), sinó que també cal tenir en compte els
desanimats (que voldrien treballar però no busquen feina perquè no tenen cap
esperança de trobar-ne) i els subocupats (que voldrien treballar a temps
complet però només poden fer-ho a temps parcial). Si es consideren totes
aquestes dades, el que podem anomenar la taxa d'atur ajustada és molt superior
a la taxa d'atur com es mesura habitualment.
I és que des
de fa relativament poc l'oficina estadística de la Unió Europea (UE)
-Eurostat-, a més de les dades tradicionals sobre la taxa d'atur (proporció de
la població aturada sobre la població activa), ens proporciona també dades
sobre la gent que està treballant a temps parcial però que voldria treballar a
temps complert (els subocupats a temps parcial) i sobre la gent a la que li
agradaria treballar però que vistes les dificultats de trobar feina ja no en
busca (els desanimats). Si a la taxa d'atur s'hi afegeixen el % dels subocupats
a temps parcial sobre la població activa i el % dels desanimats sobre la
població activa es té una aproximació molt més exacta als treballadors que
estan subocupats, que no tenen feina o no tenen la que voldrien. És el que es
pot anomenar la subutilització del treball o la taxa d'atur ajustada.
En el primer
gràfic es veu la taxa d'atur dels diferents països europeus (també de fora de
la UE). Destaquen amb les taxes d'atur més elevades Grècia i Espanya on són
pràcticament el doble (o més) que a la Euro Area (EA). I a continuació, i per
sobre de la mitja de la EA hi ha Croàcia, Xipre, Itàlia, Portugal i França. Entre
els que tenen unes taxes d'atur més moderades destaquen Alemanya i la resta de
països del nucli central europeu ("core"), els països nòrdics
(excepte Finlàndia) i una gran part dels antics països de l'Europa de l'Est que
s'han aprofitat de la seva proximitat amb Alemanya i la resta de països del
"core" europeu.
En el segon
gràfic s'hi representa la proporció de subocupats a temps parcial sobre la
població activa. Tot i que es requeriria un estudi molt més concret per a cada
país, m'aventuro a fer una hipòtesi sobre els països (molt diferents) on
aquesta proporció és més elevada. Crec que hi ha dos tipus de països: d'una
banda, els que tenen uns salaris relativament elevats i han fet una opció
conscient pel treball a temps parcial, com els Països Baixos, Suïssa,
Dinamarca; de l'altra, els països amb salaris relativament baixos a on, a
partir de la crisi i les reformes laborals imposades per la "disciplina
europea", ha augmentat la precarietat i la fragmentació del treball, com
ara Xipre, España, Grècia, Portugal. No tinc clar, sense estudis més concrets i
específics, en quin grup caldria col·locar a França, el Regne Unit i Irlanda.
Destaquen els baixos percentatges de subocupats a temps parcial de molts països
de l'Est europeu.
Si ens fixem
ara en la proporció sobre la població activa de gent que voldria treballar però
que no busca feina perquè creu que no té possibilitats de trobar-ne (els
desanimats) destaquen els percentatges molt elevats de Itàlia i Croàcia i, en
menor mesura, Finlàndia, Luxemburg i Bulgària, els països que juntament amb
Suïssa, Estònia i Països Baixos estan per sobre de la mitja de la EA.
Agregant les
dades de la taxa d'atur, els subocupats a temps parcial i els desanimats
s'obtenen els percentatges de la taxa d'atur ajustada o, dit d'una altra
manera, de la gent que voldria tenir una feina o més feina però no ho
aconsegueix
Destaquen,
per aquest ordre, els percentatges de Grècia i España (per sobre del 30%), els
de Itàlia, Croàcia i Xipre (per sobre del 25%), els de Finlàndia i Portugal
(per sobre de la mitja de la EA) i els de França i Letònia (per sobre de la
mitja de la UE). Entre els països on la taxa d'atur ajustada és més baixa hi ha
molts països de l'Est europeu, Alemanya, Noruega, Islàndia i Regne Unit.
En el gràfic
següent es pot veure la taxa d'atur ajustada per a cadascun dels països segons
la importància relativa dels seus tres components.
Si es
considera el cas espanyol en el període en el que es disposen de dades per a
tots els components de la taxa d'atur ajustada (2008-2016) es veu com la taxa
d'atur ajustada va anar creixent des del 2008 fins al 2013 per a disminuir des
del 2014, seguint bàsicament la mateixa evolució que la taxa d'atur. Tanmateix,
al 2016 encara està per sobre del 2010.
Com es pot
constatar al següent gràfic, en el període 2008-2016 la taxa d'atur ajustada ha
augmentat més de l'11%, sobretot pel creixement de la taxa d'atur "strictu
sensu" (més del 8%) però amb un augment també significatiu dels subocupats
a temps parcial, una mostra de la precarització i fragmentació dels contractes
de treball a l'economia espanyola en aquests darrers anys. La variació dels
desanimats és molt petita.
Tant aquí
com a d'altres països europeus s'ha parlat del "miracle espanyol" per
a caracteritzar l'evolució de l'economia espanyola dels darrers anys,
especialment des de 2014. Tanmateix, no és el que semblen dir-nos les dades:
actualment España té el mateix PIB que fa 10 anys però amb 2 milions menys de
gent ocupada, i els que troben feina ho fan majorment amb contractes precaris.
Al mateix temps, augmenten els treballadors que no arriben a finals de mes amb
el que guanyen i la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials han
augmentat de forma espectacular: un dels països europeus a on ho han fet amb
més intensitat. En definitiva, la vida de les persones normals, dels que
treballen per viure, en general no ha millorat.
La
comparació amb la mitja de la EA no deixa cap dubte. A España la taxa d'atur
ajustada és molt més elevada (més d'un 7%) perquè tant el nombre d'aturats
(atur estructural en gran mesura) com els subocupats a temps parcial són molt
més importants a España que a la EA.
En
definitiva, des de que es va abandonar la flexibilitat dels tipus de canvi de
les monedes, especialment amb l'adopció de l'euro, les nostres economies
(especialment les del sud d'Europa i particularment l'espanyola) es basen en la
"devaluació interna", en la desocupació competitiva, és a dir en la
baixada dels salaris i l'empitjorament de les condicions de treball, cosa que
permet un exèrcit industrial de reserva ampli i afeblit que, en el cas de
l'estat espanyol, està per sobre del 30% de la població activa des del 2010.
Estem davant d'un anàlisi de les dades d'atur molt més complet, de bon tros, que els anàlisis a que ens han acostumat les mitjans i les institucions oficials, raó per la que hem de felicitar-lo.
ResponEliminaQueda fora de l'anàlisi el paper de les migracions intra-europees. Entenc perfectament perquè a Polònia i a Romania hi ha un percentatge de desanimats inferior a la mitjana: Al 2015 hi vivien 831.000 polonesos i 220.000 romanesos al Regne Unit. Al Regne de Espanya hi havia vora de 700.000 romanesos, i concretament a la demarcació de Castelló hi havien 37.500 (al 2010 van ser vora 52.000). L'economia submergida (amb treballadors locals i forasters en situació d'immigració irregular) també queda fora de l'abast de les dades emprades.