Ja fa uns dies El PuntAvui em va publicar aquest article:

Sobre l’estupidesa

Antoni Soy - Professor de la Universitat de Barcelona

 

De tant en tant torno a llegir l’assaig Les lleis bàsiques de l’estupidesa humana, de l’historiador econòmic Carlo Cipolla, incloses al seu llibre Allegro ma non troppo. M’agradaria compartir-ho amb els que no ho hagin llegit o ja no ho recordin. Alguns diran que és un text fet des d’un punt de vista intel·lectual elitista, que segurament és, almenys en part, cert, però crec que l’autor parla des d’una perspectiva irònica i crítica, que és el que li dona interès.

Cipolla sustenta que hi ha cinc lleis bàsiques de l’estupidesa humana. Primera: tots nosaltres subestimem, sempre i inevitablement, el nombre de persones estúpides que ens rodegen i que hi ha en el món. Segona: la possibilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d’aquesta persona (l’exemple que ell posa és que en una universitat hi haurà el mateix percentatge d’estúpids entre els bidells i entre els professors). Tercera: una persona estúpida és la que causa danys o pèrdues (de diferents tipus) a altres persones, grups o a la societat i, al mateix temps, no obté cap guany per a ella mateixa i, fins i tot, pot autoproduir-se algun dany o pèrdua. Quarta: la gent que no és estúpida sempre subestima la capacitat de fer mal de les persones estúpides; concretament, obliden constantment que, sempre i en qualsevol lloc, associar-se o arribar a acords amb les persones estúpides és un error que té uns costos importants. Cinquena: una persona estúpida és el tipus més perillós de persona.

Si es consideren, d’una banda, els beneficis o els danys que una persona es pot causar a ella mateixa i, de l’altra, els beneficis o els danys que aquesta persona pot causar als altres i a la societat, Cipolla identifica quatre grans grups (o més aviat prototips) de persones. Primer, la gent intel·ligent que contribueix al benestar de la societat perquè amb les seves actuacions beneficien els altres i la societat i, al mateix temps, també es beneficien ells mateixos. Segon, la gent que, conscientment (els altruistes) o inconscientment (els naïfs), ajuda els altres a obtenir benestar o beneficis però a costa de tenir ells pèrdues o malestar. Tercer, els rapinyaires o els arribistes/oportunistes/grimpaires, que només persegueixen el seu propi interès encara que això perjudiqui d’altra gent o el benestar social. Quart, la gent estúpida les activitats de la qual són contraproduents o negatives tant per a ells mateixos com per a la resta de la gent i per a la societat en el seu conjunt.

Evidentment, això són models teòrics i en la realitat no serà tan fàcil classificar la gent en un d’aquests quatre prototipus, perquè la majoria som una barreja d’almenys dos (o potser a vegades més) d’ells. Fins i tot es podrien formar subgrups, per exemple els rapinyaires intel·ligents o els rapinyaires estúpids o els altruistes o naïfs intel·ligents i els estúpids, etcètera. Ara bé, en moltes persones és possible que predomini un d’aquests tipus de manera clara, encara que hi puguin haver pinzellades que caracteritzen altres models que s’han descrit. Per Cipolla, doncs, la gent estúpida és la més perillosa que existeix per a les persones i per a la societat, fins i tot més que els rapinyaires o grimpaires, perquè és perjudicial per a tothom: els altres, la societat i ells mateixos.