El dissabte passat, el diari El Punt Avui em va publicar aquest article:
Tribuna
Populismes
Quasi sempre, les elits –econòmiques, polítiques,
mediàtiques i de la resta d’aparells de l’Estat– associen els
populismes a una persona o a unes idees, estigmatitzant-les i
ridiculitzant-les, sense entrar mai a analitzar les raons de fons de la
seva aparició. És el que han fet sempre amb els moviments o les idees
que han posat en qüestió l’statu quo econòmic –l’economia capitalista– o polític –les democràcies limitades i autoritàries (o les dictadures quan convenia)–.
El keynesianisme, l’herència del New Deal als EUA, la reconstrucció després de la II Guerra Mundial, el pacte socialdemòcrata a l’Europa més democràtica formalment, van propiciar el que s’ha anomenat l’edat d’or del capitalisme occidental, que a davant hi tenia la revolució soviètica i les seves conseqüències en els països de l’est d’Europa. Aquest model entra en crisi a partir dels anys setanta del segle passat per raons diverses però per una causa essencial: l’augment de la força sindical dels treballadors i de la lluita de classes fa disminuir la taxa de benefici i, en conseqüència, la inversió i el creixement de l’economia.
La reacció del capitalisme i les seves elits és la implementació d’un nou model basat en la globalització i el pes creixent de les finances en l’economia. S’entra a l’era del capitalisme neoliberal que, curiosament, en molts casos serà implementat i gestionat per les restes de la socialdemocràcia a Europa (Mitterrand i el PSF a França, Blair i el nou laborisme al Regne Unit, Jacques Delors a la UE, etc.) o pel nou Partit Demòcrata de Clinton als EUA: el que Nancy Fraser n’ha dit el “neoliberalisme progressista”. Uns grups que duen a terme unes polítiques econòmiques i socials regressives, tot acompanyant-ho d’unes polítiques sobre els drets individuals (només) aparentment progressistes.
Aquest capitalisme neoliberal ha afectat molt negativament, dramàticament en molts casos, les classes treballadores i també àmplies capes de les classes populars i mitjanes. És en aquest context que cal entendre, en gran mesura, els anomenats populismes: com la revolta d’aquestes classes contra el capitalisme neoliberal i contra les forces polítiques que l’han imposat, entre les quals, en massa casos, es troben algunes que anteriorment s’havien considerat d’esquerres. A partir d’aquí, i per altres raons més pròpies de cada país, és com es poden entendre, crec, fenòmens com el Brexit, la victòria de Trump, que Le Pen arribés a la segona volta de les eleccions presidencials, el nou govern italià, etc.
En alguns casos, les formes d’aquesta revolta –carregant els neulers a immigrants, musulmans, negres, etc.– són totalment discutibles. Tanmateix, ningú es pot creure que tota la gent que va votar pel Brexit, per Trump, per Le Pen o pel nou govern italià siguin racistes, xenòfobs, islamòfobs o feixistes. És un recurs fals i massa fàcil. I des de l’esquerra realment anticapitalista el que caldria fer és seduir-los en lloc d’acusar-los. Cal donar-los una alternativa, donant credibilitat a les seves queixes, cercant les verdaderes causes dels seus problemes i proposant una estratègia alternativa per a solucionar-los-els.
El keynesianisme, l’herència del New Deal als EUA, la reconstrucció després de la II Guerra Mundial, el pacte socialdemòcrata a l’Europa més democràtica formalment, van propiciar el que s’ha anomenat l’edat d’or del capitalisme occidental, que a davant hi tenia la revolució soviètica i les seves conseqüències en els països de l’est d’Europa. Aquest model entra en crisi a partir dels anys setanta del segle passat per raons diverses però per una causa essencial: l’augment de la força sindical dels treballadors i de la lluita de classes fa disminuir la taxa de benefici i, en conseqüència, la inversió i el creixement de l’economia.
La reacció del capitalisme i les seves elits és la implementació d’un nou model basat en la globalització i el pes creixent de les finances en l’economia. S’entra a l’era del capitalisme neoliberal que, curiosament, en molts casos serà implementat i gestionat per les restes de la socialdemocràcia a Europa (Mitterrand i el PSF a França, Blair i el nou laborisme al Regne Unit, Jacques Delors a la UE, etc.) o pel nou Partit Demòcrata de Clinton als EUA: el que Nancy Fraser n’ha dit el “neoliberalisme progressista”. Uns grups que duen a terme unes polítiques econòmiques i socials regressives, tot acompanyant-ho d’unes polítiques sobre els drets individuals (només) aparentment progressistes.
Aquest capitalisme neoliberal ha afectat molt negativament, dramàticament en molts casos, les classes treballadores i també àmplies capes de les classes populars i mitjanes. És en aquest context que cal entendre, en gran mesura, els anomenats populismes: com la revolta d’aquestes classes contra el capitalisme neoliberal i contra les forces polítiques que l’han imposat, entre les quals, en massa casos, es troben algunes que anteriorment s’havien considerat d’esquerres. A partir d’aquí, i per altres raons més pròpies de cada país, és com es poden entendre, crec, fenòmens com el Brexit, la victòria de Trump, que Le Pen arribés a la segona volta de les eleccions presidencials, el nou govern italià, etc.
En alguns casos, les formes d’aquesta revolta –carregant els neulers a immigrants, musulmans, negres, etc.– són totalment discutibles. Tanmateix, ningú es pot creure que tota la gent que va votar pel Brexit, per Trump, per Le Pen o pel nou govern italià siguin racistes, xenòfobs, islamòfobs o feixistes. És un recurs fals i massa fàcil. I des de l’esquerra realment anticapitalista el que caldria fer és seduir-los en lloc d’acusar-los. Cal donar-los una alternativa, donant credibilitat a les seves queixes, cercant les verdaderes causes dels seus problemes i proposant una estratègia alternativa per a solucionar-los-els.
Ben je een huis of een vrouw? Het heeft enige financiële spanning of heeft geld nodig, onze methode biedt de mogelijkheid om het bedrag van de benodigde lening aan te geven en ook de duur waarmee de lening met een rentevoet van 3% volledig kan worden verkregen variëren van $ 3.000 tot $ 150.000. $ 00. Dit geeft u een echte kans om de nodige fondsen te verkrijgen. De geïnteresseerde kandidaten moeten per e-mail contact opnemen met. zennitloanfirm@gmail.com !!!!!!!!!!!!! ..............................
ResponElimina