Populisme als Estats Units

I si la veritable llibertat resideix en la interdependència?

Evelyn Quartz

17 de juliol de 2025

 

Normalment, publico un assaig a la setmana, però l'article del dimarts em va tocar la fibra sensible. Molts lectors van respondre a una idea que mereix un assaig propi: que Trump i els demòcrates són dues cares de la mateixa moneda. Això no significa que siguin equivalents. Però sí que significa que tots dos exerceixen un paper en la preservació d'un sistema trencat, utilitzant les mateixes tàctiques d'actuació per a evitar un canvi estructural real. Així i tot, ha d'haver-hi alguna cosa més en la nostra política, una cosa més real i significativa. Això és el que explora aquest assaig en el qual jo denomino una forma única de «populisme dels Estats Units».

Trump afirma parlar en nom de la classe treballadora mentre governa per als rics. Els demòcrates afirmen defensar la democràcia mentre operen a través d'institucions elitistes que són hostils a la redistribució econòmica. Tots dos es basen en narratives simbòliques que oculten com les decisions bipartidistes han buidat a la classe mitjana, despullat al poble del seu poder i soscavat la legitimitat de la mateixa democràcia.

Irònicament, això és una bona notícia per a l'esquerra. Se'ns diu constantment que vivim en una «era populista», però el populisme real en la tradició dels EUA rares vegades ha tingut l'oportunitat de prosperar, especialment en les últimes dècades. L'establishment demòcrata va acabar amb les campanyes de Bernie Sanders tant en 2016 com en 2020. I ara, a la ciutat de Nova York, la classe financera està gastant centenars de milions per a detenir a Zohran Mamdani, la campanya del qual amenaça el seu control del poder. El populisme que desafia al capital continua sent tractat com a perillós, i tal vegada amb raó.

El mes passat, vaig perfilar a la congressista Marie Gluesenkamp Perez, de l'estat de Washington, per a Compact. Ella representa a un districte majoritàriament rural en un estat que ha perdut més llocs de treball en el sector manufacturer en els últims cinc anys que qualsevol altre del país. Quan vaig parlar amb ella, es va resistir a les etiquetes ideològiques. Això només ja la converteix en una inadaptada en la política. Sovint se la descriu com a centrista, però només perquè hem perdut clarament la imaginació política per a veure el que realment representa. El que ella representa no és la moderació. És una visió del món basada en la capacitat d'acció, la competència, la reciprocitat i la independència econòmica local.

El populisme de Trump canalitza la ira dels treballadors cap a les elits liberals que governen sense consentiment. El populisme d'esquerra se centra en el poder corporatiu i els interessos financers que deshumanitzen als treballadors i els roben la seva dignitat, el seu temps i la propietat del seu treball. Gluesenkamp Pérez sembla inspirar-se en tots dos instints. És escèptica respecte a la tecnocràcia vertical, argumentant que la regulació excessiva sovint reflecteix una falta de confiança en l'experiència dels propietaris de petites empreses i els treballadors qualificats. I és profundament crítica amb els monopolis corporatius que esclafen a les empreses locals, inclosos els agricultors del seu districte, que es veuen obligats a entrar en cadenes de subministrament explotadores.

La classe de consultors polítics als Estats Units s'afanya a descartar les comparacions amb altres sistemes. L'estat del benestar europeu es titlla de «massa socialista», i l'autoritarisme de Trump es presenta com una cosa estrangera i extrema. Però aquestes reaccions revelen una cosa més profunda: el desig d'una política exclusivament dels EUA basada en la llibertat, la dignitat i la creença en l'autogovern.

Aquest tipus de política podria començar per reconèixer les contradiccions del nostre moment. Tant la retòrica de Trump com l'esquerra populista aprofiten el desig generalitzat d'autonomia, dignitat i control sobre la pròpia vida, encara que ofereixin respostes molt diferents. Aquest anhel compartit no ha de descartar-se. Ha d'entendre's com un senyal de la profunda crisi democràtica que vivim: un sistema que ja no se sent responsable davant les persones a les quals diu servir.

El pròxim projecte polític pot ser que no encaixi perfectament en les categories tradicionals. Pot sorgir de llocs que les elits passen per alt: de pobles rurals de l'estat de Washington titllats de reaccionaris, de barris obrers del Bronx exclosos durant molt de temps del poder, de joves de tot el país desil·lusionats amb tots dos partits però àvids de sentit i propòsit. Pot ser que se sembli menys a una plataforma i més a un moviment arrelat en la pràctica: reconstruir les economies locals, recuperar el temps perdut per l'excés de treball, trencar els monopolis corporatius, defensar la dignitat del treball.

La veritable llibertat als Estats Units mai ha consistit en l'aïllament. Sempre s'ha basat en la interdependència, en la capacitat de confiar en els altres, de participar de manera significativa en la vida en comú i de configurar les condicions de la mateixa existència. Aquest tipus de llibertat no pot sobreviure en una societat en la qual les persones estan atomitzades, són d'un sol ús i s'ofeguen en la precarietat. No es pot construir una comunitat sense estabilitat. No es pot construir una democràcia sense confiança.

Encara no tenim un moviment populista a l'altura d'aquest moment. Però pot ser que ens estiguem acostant a les condicions perquè en sorgeixi un. Si arriba, no serà dissenyat per consultors ni filtrat per l'ortodòxia partidista. Vindrà des de baix, des d'aquells que estan cansats de ser governats sense consentiment i gestionats sense dignitat. Rebutjarà la falsa elecció entre el liberalisme tecnocràtic i la reacció autoritària. I insistirà que la llibertat, la pertinença i el poder democràtic no són ideals oposats, sinó els fonaments d'una política per la qual val la pena lluitar.

Aquesta és la tasca que tenim al davant.

 

Evelyn Quartz és ex-treballadora al Capitol Hill. Escriu sobre el col·lapse de la política liberal, els límits de la protesta simbòlica i les preguntes més profundes que ens han entrenat a no fer. Fa assaigs sobre el poder, la legitimitat i el que es necessitaria per construir alguna cosa real.

 

Traduït dels Substack de l'autora, Talking About Democracy: https://quartzevelyn.substack.com/p/american-populism?r=hm0ra&utm_medium=ios&triedRedirect=true