dilluns, 25 de juny de 2018

Recuperació o crisi


Aquest cap de setmana el diari Jornada m'ha publicat aquesta petita peça d'opinió.

Recuperació o crisi


Se’ns diu que els països avançats —i els europeus en particular, i també Espanya i Catalunya— estan en un procés de recuperació econòmica des del 2013 i el 2014. Es vol demostrar amb l’evolució de diferents indicadors econòmics —producció industrial, exportacions, consum de les famílies...— i especialment amb la variació positiva del PIB, que augmenta, i de la taxa d’atur, que disminueix.

Però el PIB ha estat posat en qüestió com a mesura adequada de l’èxit econòmic d’un país, i més encara del benestar de la població. Els premis Nobel Amartya Sen i Joseph Stiglitz, entre altres, han posat en qüestió l’idoneïtat del PIB. I han aparegut mesures alternatives que tenen en compte indicadors socials i ambientals, a més dels econòmics: la més coneguda és l’Índex de Desenvolupament Humà (IHD), definit per l’ONU el 1990, tot i que no considera els temes ambientals o les cures.

La taxa d’atur espanyola és encara molt elevada —al voltant del 17%, i a la zona euro, del 9%—, però amb les dades complementàries de l’Eurostat (desanimats, subocupats, que no troben feina...) la taxa d’atur el 2017 es dispara fins al 28%, el 18% a la zona euro. A més, els nous llocs de treball són, en general, amb sous baixos, a temps parcial, amb contractes temporals i sovint molt curts, freelancers, etc., aprofitant els avantatges de les reformes laborals fetes a mida dels empresaris. Uns llocs de treball precaris i sobreexplotats.

Finalment, sobretot a partir de la crisi, han crescut dramàticament les desigualtats de renda i riquesa i la pobresa i l’exclusió social, han baixat els serveis públics oferts, amb un augment dels desnonaments, la pèrdua de la pròpia casa... que en alguns casos han acabat de forma tràgica.

dimecres, 20 de juny de 2018

La taxa d'atur ajustada: exèrcit industrial de reserva i desocupació competitiva. Dades 2017



A l'agost de 2017 feia una entrada al bloc sobre la taxa d'atur amb dades de l'Eurostat de 2016. Ara ja es pot actualitzar amb dades de 2017. Com dèiem aleshores per entendre la realitat de l'atur no n'hi ha prou amb considerar els desocupats (els que busquen treball), sinó que també cal tenir en compte els desanimats (que voldrien treballar però no busquen feina perquè no tenen cap esperança de trobar-ne), els subocupats (que voldrien treballar a temps complet però només poden fer-ho a temps parcial), així com els que busquen un treball però no en troben perquè no n'hi ha de disponible. Si es consideren totes aquestes dades, el que podem anomenar la taxa d'atur ajustada és molt superior a la taxa d'atur com es mesura habitualment.

I és que des de fa relativament poc l'oficina estadística de la Unió Europea (UE) -Eurostat-, a més de les dades tradicionals sobre la taxa d'atur (proporció de la població aturada sobre la població activa), ens proporciona també dades complementàries sobre els desanimats, els subocupats i els que busquen feina però no en troben.

Si a la taxa d'atur s'hi afegeixen el % dels subocupats a temps parcial sobre la població activa, el % dels desanimats sobre la població activa i el % dels que busquen feina però no en troben es té una aproximació molt més exacta de l'atur real, el que es pot anomenar la subutilització del treball o la taxa d'atur ajustada.


En el primer gràfic es veu la taxa d'atur dels diferents països europeus (també de fora de la UE). Destaquen amb les taxes d'atur més elevades Grècia i Espanya on són quasi el doble (o més) que a la Euro Area (EA). I a continuació, i per sobre de la mitja de la EA hi ha Itàlia, Croàcia, Xipre i França. Entre els que tenen unes taxes d'atur més moderades destaquen Alemanya i la resta de països del nucli central europeu ("core"), els països nòrdics (excepte Finlàndia) i una gran part dels antics països de l'Europa de l'Est que s'han aprofitat de la seva proximitat amb Alemanya i la resta de països del "core" europeu.

En el segon gràfic s'hi representa la proporció de subocupats a temps parcial sobre la població activa. Tot i que es requeriria un estudi molt més concret per a cada país, m'aventuro a fer una hipòtesi sobre els països (molt diferents) on aquesta proporció és més elevada. Crec que hi ha dos tipus de països: d'una banda, els que tenen uns salaris relativament elevats i han fet una opció conscient pel treball a temps parcial, com els Països Baixos, Suïssa; de l'altra, els països amb salaris relativament baixos a on, a partir de la crisi i les reformes laborals imposades per la "disciplina europea", ha augmentat la precarietat i la fragmentació del treball, com ara Xipre, España, Grècia. No tinc clar, sense estudis més concrets i específics, en quin grup caldria col·locar a França, el Regne Unit i Irlanda. Destaquen els baixos percentatges de subocupats a temps parcial de molts països de l'Est europeu.


 

Si ens fixem ara en la proporció sobre la població activa de gent que voldria treballar però que no busca feina perquè creu que no té possibilitats de trobar-ne (els desanimats) destaquen els percentatges molt elevats de Itàlia i Croàcia i, en menor mesura, Finlàndia i Bulgària, els països que juntament amb Estònia, Letònia, Portugal, Suïssa i Luxemburg estan per sobre de la mitja de la EA.


Si es consideren els que busquen feina però no en troben, els percentatges són molt reduïts, tot destacant alguns països nòrdics i del centre d'Europa juntament amb Xipre.

 

Si s'agregen les dades d'atur complementàries (subocupats, desanimats i gent que busca feina però no en troba) tindríem el que en podem dir la taxa d'atur complementària, tot destacant molt per sobre dels demés Itàlia. Per sobre de la mitja EA hi ha Suïssa, Finlàndia, Xipre, España, Croàcia, Països Baixos i França. Els que la tenen més baixa són països de l'est d' Europa, a més d'Alemanya, Malta i Noruega.

 

Finalment, agregant les dades de la taxa d'atur, els subocupats a temps parcial i els desanimats s'obtenen els percentatges de la taxa d'atur ajustada o, dit d'una altra manera, de la gent que voldria tenir una feina o més feina però no ho aconsegueix.

 

Destaquen, per aquest ordre, els percentatges de Grècia, España i Itàlia (per sobre del 25%), els de Croàcia i Xipre (per sobre del 20%), els de Finlàndia i França (per sobre de la mitja de la EA) i els de Portugal i Letònia (per sobre de la mitja de la UE). A destacar, respecte a l'any anterior, la millora relativa de Portugal. Entre els països on la taxa d'atur ajustada és més baixa hi ha molts països de l'Est europeu, Malta, Alemanya, Noruega, Islàndia i Regne Unit.
 
En el gràfic següent es pot veure la taxa d'atur ajustada per a cadascun dels països segons la importància relativa de la taxa d'atur i la taxa d'atur complementària.


Si es considera el cas espanyol en el període en el que es disposen de dades per a tots els components de la taxa d'atur ajustada (2008-2017) es veu com la taxa d'atur ajustada va anar creixent des del 2008 fins al 2013 per a disminuir des del 2014, seguint bàsicament la mateixa evolució que la taxa d'atur. Tanmateix, al 2017 encara està per sobre del 2009.

 

Com es pot constatar al següent gràfic, en el període 2008-2017 la taxa d'atur ajustada ha augmentat quasi el 9%, sobretot pel creixement de la taxa d'atur "strictu sensu" (quasi el 6%) però amb un augment també significatiu dels subocupats a temps parcial, una mostra de la precarització i fragmentació dels contractes de treball a l'economia espanyola en aquests darrers anys. La variació dels desanimats i dels que busqueb treball que no està disponible és molt petita.
 
Tant aquí com a d'altres països europeus s'ha parlat del "miracle espanyol" per a caracteritzar l'evolució de l'economia espanyola dels darrers anys, especialment des de 2014. Tanmateix, no és el que semblen dir-nos les dades ja que els que troben feina ho fan majorment amb contractes precaris. Al mateix temps, augmenten els treballadors que no arriben a finals de mes amb el que guanyen i la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials han augmentat de forma espectacular: un dels països europeus a on ho han fet amb més intensitat. En definitiva, la vida de les persones normals, dels que treballen per viure, en general no ha millorat.


 

La comparació amb la mitja de la EA no deixa cap dubte. A España la taxa d'atur ajustada és molt més elevada (més d'un 6%) perquè tant el nombre d'aturats (atur estructural en gran mesura) com els subocupats a temps parcial són molt més importants a España que a la EA.
 
En definitiva, des de que es va abandonar la flexibilitat dels tipus de canvi de les monedes, especialment amb l'adopció de l'euro, les nostres economies (especialment les del sud d'Europa i particularment l'espanyola) es basen en la "devaluació interna", en la desocupació competitiva, és a dir en la baixada dels salaris i l'empitjorament de les condicions de treball, cosa que permet un exèrcit industrial de reserva ampli i afeblit que, en el cas de l'estat espanyol, està per sobre del 27% de la població activa des del 2009.