La valoració que els habitants dels EEUU fan de l'estat de l'economia, i en particular de la inflació, no és positiva, després d'aquests mesos de gestió trumpista. Aquí John Cassidy ens diu que "la seva credibilitat està per terra i que, en privat, ell ho sap. Com no ho hauria de saber?".

 

Donald Trump no pot eludir la costosa economia en forma de K

Després d'insistir durant mesos que els seus aranzels no estaven augmentant els preus, el president pràcticament ha admès el contrari en decidir eliminar els aranzels sobre la carn de boví, el cafè i altres productes alimentaris.

Per John Cassidy

17 de novembre de 2025

Estàs llegint The Financial Page, la columna setmanal de John Cassidy sobre economia i política.

 Mentre l'economia dels Estats Units s'endinsa en la temporada de compres de Nadal, Donald Trump continua insistint que tot va d'allò més bé. «Ens va fenomenalment bé. Aquesta és la millor economia que hem tingut mai», va declarar a Laura Ingraham, de Fox News, a principis de la setmana passada. Quan Ingraham va plantejar les preocupacions dels votants sobre l'assequibilitat, que van tindre un gran pes en les recents eleccions de Nova Jersey, Nova York i Virgínia, Trump les va descartar com «una estafa dels demòcrates». Abans de volar al seu refugi de Mar-a-Lago per a passar el cap de setmana, va repetir la frase «estafa» en les xarxes socials. No obstant això, el més revelador és que també va signar una ordre executiva que elimina els aranzels sobre la carn de boví, el cafè i els plàtans importats, els preus dels quals han pujat considerablement des que va imposar els seus aranzels generals a principis d'enguany. El canvi de política s'aplica també a dotzenes d'altres productes alimentaris.

Malgrat les fanfarronades de Trump, és evident que és conscient del perill polític en el qual es troba, com reflecteixen les últimes enquestes d'opinió. En l'última enquesta de YouGov/The Economist, la «inflació/els preus» continuen sent la principal preocupació dels votants, seguits de l'«ocupació i l'economia». La mateixa enquesta mostra que només el 3% dels enquestats creu que l'economia està en «excel·lent» forma, mentre que el 40% creu que està «malament». (De la resta, el 22% creu que està «bé» i el 32% va respondre «regular»). Fins i tot abans de fer un gir de 180 graus en matèria d'aranzels alimentaris, Trump s'havia afanyat a presentar les seves pròpies propostes d'assequibilitat. Ha parlat de crear hipoteques a cinquanta anys, dipositar diners federals directament en comptes d'estalvi sanitàries personals i repartir un «dividend» aranzelari de dos mil dòlars, utilitzant els diners recaptats amb els seus impostos sobre els productes importats.

La seva difícil situació va més enllà de l'efecte dels seus aranzels i s'estén a l'estructura general de l'economia dels Estats Units. En els últims cinc anys, l'augment dels preus ha consumit en gran manera els augments salarials, la qual cosa ha deixat als estatunidencs amb ingressos baixos i mitjans (molts dels quals van votar per Trump) lluitant per arribar a fi de mes. Al mateix temps, l'auge del mercat borsari i l'augment dels preus immobiliaris han generat més de cinquanta bilions de dòlars en nova riquesa, gran part de la qual s'ha acumulat entre el 10% més ric de les llars estatunidenques —que posseeixen al voltant del 70% de la riquesa del país—, per no parlar de l'1% més ric. En aquest selecte escaló, l'assequibilitat és una preocupació llunyana quan el que els preocupa és la cerca d'un seient en primera classe, o tal vegada fins i tot un vol privat, i la reserva d'allotjament en hotels de luxe, que estan en auge. «Gràcies a Déu pel luxe i l'ultraluxe. Això és el que manté el nostre negoci en auge», va declarar Albert Herrera, vicepresident executiu de Internova Travel Group, al Wall Street Journal.

Aquesta disjuntiva, a la qual molts observadors es refereixen com l'«economia en forma de K», és anterior a Trump, però les seves polítiques, juntament amb la bombolla de la intel·ligència artificial a Wall Street, no han fet més que accentuar-la. En recents conferències sobre resultats, empreses com Chipotle, Coca-Cola i McDonald's van anunciar que alguns dels seus clients amb menys ingressos estan retallant les seves despeses, mentre que Delta Air Lines va afirmar que les seves cabines prèmium estan tan plenes que, en un futur pròxim, generaran més ingressos que la cabina turista, a pesar que aquesta última dona servei a molts més passatgers. Segons Bernard Yaros, economista d'Oxford Economics citat pel Journal la setmana passada, quasi tres quartes parts del creixement de la despesa dels consumidors enguany poden atribuir-se al que els economistes denominen l'efecte riquesa: a mesura que augmenta el patrimoni net de les persones, aquestes gasten una part de la seva riquesa incrementada.

Quan Trump es va presentar a la reelecció, va criticar els demòcrates per no reduir els costos i ajudar a les famílies treballadores. Ara Trump és el president en funcions. Per molt que ho intenti, no pot desvincular-se fàcilment, ni a si mateix ni al seu partit, d'una costosa economia en forma de K. Fins i tot després del seu canvi de postura sobre els aranzels a la carn de boví i altres productes alimentaris, la majoria dels seus impostos continuen vigents, i milions d'estatunidencs s'enfronten a un augment dels costos de l'assegurança mèdica a la fi d'any. Cap dels plans que ha presentat recentment és adequat per a abordar el repte de l'assequibilitat, i la seva proposta de sanitat podria empitjorar molt les coses.

Trump va prendre la idea de la hipoteca a cinquanta anys del lleial a MAGA Bill Pulte, director de l'Agència Federal de Finançament de l'Habitatge, qui, segons s'informa, la va presentar com una manera d'oferir als compradors d'habitatges pagaments mensuals més baixos. Però Pulte sembla haver oblidat comunicar al president un parell de dades pertinents. Atès que els titulars d'hipoteques paguen la major part dels interessos d'un préstec abans de començar a amortitzar el capital de manera significativa, algú que hagi contractat una hipoteca a cinquanta anys podria tardar dècades a acumular un capital considerable. A més, a causa de la duració més gran del préstec, els tipus d'interès serien més alts que els dels préstecs a curt termini. Els analistes d'UBS Securities van calcular que, segons el pla de Trump, un prestatari típic amb una hipoteca de 420 000 dòlars estalviaria 119 dòlars al mes, però hauria de fer pagaments durant vint anys més i acabaria pagant el doble d'interessos.

Després de l'àmplia reacció negativa a la idea, l'entusiasme de Trump per ella va semblar disminuir, i Politico va informar que els funcionaris de la Casa Blanca estaven furiosos amb Pulte per vendre-li al president «una mercaderia defectuosa». Pulte també va semblar fer marxa enrere. Va dir que l'Administració estava considerant una altra opció, les «hipoteques portàtils», que permetrien als propietaris transferir el seu préstec d'una propietat a una altra. La idea seria trencar l'actual estancament en el qual moltes persones es mostren poc inclinades a mudar-se perquè haurien de contractar una nova hipoteca a un tipus d'interès més alt. Però Pulte no va proporcionar detalls sobre com funcionarien les transferències de préstecs, ni si els bancs estarien d'acord amb elles.

Trump ja va enviar pagaments directes a les llars en dues ocasions en el seu primer mandat, durant la pandèmia de COVID-19. Però reviure aquesta idea en forma de dividends aranzelaris és una altra idea problemàtica. D'una banda, els aranzels no generen prou ingressos per a enviar xecs de dos mil dòlars. El Comitè per a un Pressupost Federal Responsable calcula que la proposta costaria sis-cents mil milions de dòlars. Fins ara, els gravàmens de Trump només han recaptat uns cent mil milions de dòlars. Donat aquest dèficit, els pagaments s'haurien de finançar amb préstecs addicionals, la qual cosa tal vegada explica per què el secretari del Tresor, Scott Bessent, que ha afirmat que les polítiques de Trump acabaran reduint l'enorme dèficit pressupostari, no sembla molt entusiasmat. (La setmana passada va dir: «Hi ha moltes opcions ací»).

L'augment dels costos sanitaris és un maldecap per a tots els presidents, però Trump va agreujar molt el problema en signar la Llei One Big Beautiful Bill, que va permetre que les subvencions ampliades d'Obamacare que l'Administració Biden havia introduït durant la pandèmia s'eliminessin gradualment a la fi d'enguany. Nou de cada deu persones que obtenen una assegurança a través dels intercanvis es van beneficiar dels subsidis millorats, i moltes d'elles s'enfronten ara a la perspectiva d'un fort augment de les seves primes. Durant el tancament del Govern, els demòcrates van exigir als republicans que restablissin els subsidis. En un aparent intent de desviar la culpa, Trump va donar suport a un enfocament alternatiu, proposat pel senador republicà Bill Cassidy: dipositar diners directament en comptes d'estalvi sanitàries personals, que les persones podrien utilitzar per a adquirir una assegurança.

Els experts en assegurances mèdiques han criticat aquesta proposta per considerar-la errònia i perillosa. Si els pagaments dels comptes d'estalvi per a la salut permetessin a les persones comprar qualsevol pla d'assegurança que desitgessin, en lloc dels plans oferts a través dels intercanvis d'Obamacare, és probable que moltes persones joves i sanes triessin plans «escombraries» més barats que no cobreixen les malalties preexistents i tenen límits quant a la quantitat que paguen en casos de malalties greus. Això perjudicaria els titulars de pòlisses escombraries que emmalaltissin greument, i també a tots els que continuessin depenent de les pòlisses d'Obamacare, perquè, en termes proporcionals, aquesta població seria més gran i estaria més malalta que ara. Amb aquesta deterioració del «fons comú de risc» de les asseguradores, les primes pujarien encara més. Alguns observadors afirmen que podria fins i tot provocar el col·lapse del sistema i un augment de les taxes de persones sense assegurança.

Les dificultats de les propostes de Trump no el dissuadiran necessàriament d'intentar dur a terme algunes d'elles. La veritat és que no té molt més a oferir. Abans d'eliminar els aranzels sobre la carn de boví importada, es va centrar en les empreses càrnies i va ordenar al Departament de Justícia que investigués si s'estaven «enriquint il·legalment a costa del poble estatunidenc». Aquesta mesura recorda a l'anunci de Joe Biden el gener de 2022, prop del punt àlgid de la inflació, que ordenava al Departament d'Agricultura que imposés la competència en la indústria càrnia. Aquesta iniciativa no va donar lloc a canvis importants, i és poc probable que aquesta tingui més èxit. Després d'anys de sequera i augment dels preus dels pinsos, els ramaders dels Estats Units han reduït els seus ramats i la demanda supera a l'oferta. Les importacions més barates de l'Argentina poden exercir una certa pressió a la baixa sobre els preus, però també allunyaran als ramaders estatunidencs, que formen part de la base electoral de MAGA.

Així doncs, Trump es troba en un atzucac. Aplaudeix la baixada dels preus de la gasolina i els sopars d'Acció de Gràcies més barats, però, com de costum, les seves afirmacions són molt exagerades. Segons l'AAA, el preu mitjà d'un galó de gasolina en tot el país ha baixat de 3,10 dòlars fa un any a... 3,08 dòlars. I, després que Walmart anunciés recentment que el seu sopar d'Acció de Gràcies de 2025 costaria quaranta dòlars, enfront dels cinquanta-cinc dòlars de la versió de 2024, Factcheck.org va assenyalar que «inclou menys productes alimentaris i marques d'aliments diferents». En termes comparables, la disminució del cost va ser del voltant del 6,5%, enfront del 25% que afirma Trump. A més, els sopars d'Acció de Gràcies no inclouen productes com la carn de boví, els preus de la qual han pujat. Segons l'índex de preus al consum, els preus dels productes alimentaris van ser un 2,7% més alts al setembre que un any abans.

Històricament parlant, no es tracta d'una taxa d'inflació especialment alta. Però, com van descobrir Joe Biden i Kamala Harris, els estatunidencs que continuen patint l'efecte dels preus dels últims anys volen veure preus més baixos, no sols una disminució de la taxa d'augment. I, atès que la inflació general al setembre es va situar en el 3%, enfront del 2,4% de l'any anterior, ni tan sols estan veient això.

Malgrat els seus problemes, Trump sens dubte es mantindrà ferm en el seu argument que està presidint la millor economia de la història. Però el seu canvi de postura sobre els aranzels alimentaris suggereix que la seva credibilitat està per terra i que, en privat, ell ho sap. Com no ho hauria de saber? Heus ací una dada més de l'enquesta de YouGov/Economist: el 26 de gener, dies després de la presa de possessió de Trump, tenia una valoració neta del voltant del 5% en matèria d'«inflació/preus». Avui, aquesta valoració és negativa, del voltant del 33%. Aquest és el preu de la seva gestió, una gestió ineficaç.

 

John Cassidy és redactor de The New Yorker des de 1995. Escriu The Financial Page, una columna sobre economia i política.

Traduït de The New Yorker: https://www.newyorker.com/news/the-financial-page/donald-trump-cant-dodge-the-costly-k-shaped-economy