Lluitant contra els multimilionaris

Els multimilionaris estan destruint el planeta i explotant a la seva gent: és hora d'acabar amb la riquesa extrema.

Grace Blakeley

7 de juliol de 2025

 

Vivim la concentració de riquesa més extrema de la història de la humanitat. La setmana passada, Oxfam va publicar noves dades que mostren que els 3000 multimilionaris del món van veure augmentar la seva riquesa en 6,5 bilions de dòlars en termes reals durant l'última dècada. Això suposa quasi el 15% de la producció total de l'economia mundial durant eixe període. L'1% més ric de la població mundial ha guanyat 34 bilions de dòlars en termes reals. Oxfam calcula que aquesta xifra seria suficient per a posar fi a la pobresa mundial 22 vegades.

Aquesta riquesa extrema no és el resultat del geni, la innovació o el treball dur dels multimilionaris. L'informe d'Oxfam, Takers, Not Makers, demostra sense cap dubte que la classe multimilionària actual no deu la seva fortuna al mèrit, sinó a la riquesa heretada, al poder monopolístic i a l'amiguisme polític. I en el centre d'aquesta història es troba el colonialisme: un sistema d'extracció violenta que continua configurant el nostre món.

 Crèdit: Oxfam https://uganda.oxfam.org/latest/publications/takers-not-makers

 Un sistema preparat per als rics

L'informe d'Oxfam posa al descobert la brutal simetria de la desigualtat mundial. L'1% més ric controla el 45% de la riquesa mundial, quasi idèntic al 44% de la humanitat que viu amb menys de 6,85 dòlars al dia. Això no és casualitat. El 60% de la riquesa dels multimilionaris prové d'herències, control monopolístic o connexions clientelistes, no de la producció de gens de valor. Està creixent una nova aristocràcia, a mesura que es transmeten bilions de dòlars sense pagar impostos als hereus multimilionaris. Al Regne Unit, els multimilionaris paguen un tipus impositiu efectiu del 0,3% de la seva riquesa, segons Oxfam.

Els que afirmen haver guanyat la seva riquesa per si mateixos s'han enriquit realment gràcies al treball dels treballadors explotats i a la depredació del medi ambient natural. N'hi ha prou amb preguntar a Jeff Bezos, l'obscena riquesa del qual s'ha construït a costa dels treballadors dels magatzems d'Amazon, que han sigut portats al límit físic i mental arreplegant articles de les prestatgeries mentre eren sotmesos a una intensa vigilància. La idea del «multimilionari que s'ha fet a si mateix» és un mite que ens venen els qui es beneficien d'aquest sistema corrupte.

 

L'extracció colonial

Darrera d'aquesta obscena concentració de riquesa s'amaga el llegat del colonialisme. L'informe ens recorda que el colonialisme no va ser un episodi històric llunyà, sinó un procés continu a través del qual el Nord global s'enriqueix a costa del Sud global. Entre 1765 i 1900, Gran Bretanya va extraure l'equivalent a 33,8 bilions de dòlars només de l'Índia, enriquint a la seva aristocràcia i a la seva classe capitalista, mentre deixava un llegat de pobresa i subdesenvolupament que persisteix fins hui.

El colonialisme modern continua aquest patró. El sistema financer mundial —des dels fons de cobertura i el capital privat fins als paradisos fiscals i els bancs «massa grans per a fer fallida»— extrau 30 milions de dòlars per hora del Sud global per a enriquir a l'1% més ric del Nord global. Les estructures de governança mundial, dissenyades al final de l'imperi formal, segueixen en peu per a protegir aquest acord.

 

Els milers de milions versus els multimilionaris

Els nivells de desigualtat que existeixen hui dia en la nostra economia no sols són injustos, sinó que són incompatibles amb un futur habitable per a tots. L'1% més ric de la població mundial és responsable de les mateixes emissions de carboni que els dos terços més pobres de la humanitat. I ni tan sols paguen els impostos que serien necessaris per a dur a terme una descarbonització sistèmica que posaria al món en la senda de la sostenibilitat.

Oxfam s'ha sumat a la campanya mundial a favor d'un impost sobre el patrimoni, juntament amb grups com Patriotic Millionaires, partits com els Verds i activistes com Gary Stevenson. La idea és «acabar amb la riquesa extrema», com diu Oxfam, augmentant els impostos existents, com els impostos sobre les herències, la propietat i els guanys de capital, i introduint un impost sobre el patrimoni que gravaria la riquesa que sovint queda fora de la xarxa.

El problema de defensar un impost sobre la riquesa és que un canvi tan significatiu en el nostre sistema tributari s'enfrontaria a una enorme pressió per part d'alguns dels interessos creats més poderosos del planeta. N'hi ha prou amb veure el que va ocórrer quan Rachel Reeves va intentar gravar el capital privat o tancar la llacuna jurídica dels no residents: va ser derrotada per grups extremadament ben organitzats dedicats a preservar la riquesa i el poder d'uns pocs.

L'informe d'Oxfam reconeix la magnitud del repte i argumenta encertadament que necessitem «construir un poder col·lectiu» per a «substituir un sistema basat en la riquesa extractiva per un altre que serveixi a la majoria, no a un uns pocs». Aquesta és la peça que falta en el trencaclosques de la campanya a favor de la fiscalitat de la riquesa. Molts dels que participen en la campanya contra la riquesa extrema consideren que el seu argument és de sentit comú: creuen que si aconsegueixen convèncer els que estan en el poder de la legitimitat dels seus arguments, guanyaran.

Però, com vaig demostrar en el meu llibre Vulture Capitalism, el que ocorre en l'Estat capitalista reflecteix l'equilibri de poder en la societat en conjunt. Si volem que els polítics actuïn en interès públic, llavors el públic ha d'organitzar-se i convertir-se en un activista eficaç per al canvi. O, com li vaig dir a The Times fa un temps, «els polítics han de témer tant als qui els voten com als qui els paguen».

 

*Els termes «Nord global» i «Sud global» es refereixen a la minoria rica i a la majoria pobra del món, respectivament.

 

Grace Blakeley escriu sobre el capitalisme, sobre els sistemes econòmics i polítics que dominen les nostres vides, i sobre com podem resistir-nos-hi.

 

Traduït del Substack de l'autora: https://graceblakeley.substack.com/p/battling-the-billionaires?utm_source=post-email-title&publication_id=3166126&post_id=167715864&utm_campaign=email-post-title&isFreemail=false&r=hm0ra&triedRedirect=true&utm_medium=email