L'informe “Economia del genocidi”: un recompte més enllà de la retòrica

Ramzy Baroud

14 de juliol de 2025

 

Francesca Albanese, relatora especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans a la Palestina ocupada, és un testimoniatge de la noció de dir la veritat al poder. Aquesta “potència” no està encarnada únicament per Israel o fins i tot els Estats Units, sinó per una comunitat internacional la rellevància col·lectiva de la qual ha fracassat tràgicament a l'hora de detenir el genocidi en curs a Gaza.

 

El seu últim informe, “De l'economia de l'ocupació a l'economia del genocidi”, presentat al Consell de Drets Humans de l'ONU el 3 de juliol, és una intervenció sísmica. Anomena i implica de manera inflexible a empreses que no sols han permès a Israel sostenir la seva guerra i genocidi contra els palestins, sinó que també s'enfronta a aquells que s'han quedat en silenci davant aquest horror que s'està desenvolupant.

L'“economia del genocidi” d'Albanese és molt més que un exercici acadèmic o una simple declaració moral en un món la consciència col·lectiva del qual és brutalment provada a Gaza. L'informe és significatiu per múltiples raons entrellaçades. Crucialment, ofereix vies pràctiques de rendició de comptes que transcendeixen la mera retòrica diplomàtica i legal. També presenta un nou enfocament del dret internacional, posicionant-lo no com un delicat acte d'equilibri polític, sinó com una potent eina per fer front a la complicitat en els crims de guerra i exposar els profunds fracassos dels mecanismes internacionals existents a Gaza.

Dos contextos vitals són importants per entendre la importància d'aquest informe, considerat una acusació contundent de participació directa de les empreses, no només en el genocidi israelià en curs a Gaza, sinó en el projecte global colonitzador-colonial d'Israel.

En primer lloc, el febrer de 2020, després d'anys de retard, el Consell de Drets Humans de l'ONU (CDHNU) va publicar una base de dades que enumerava 112 empreses involucrades en activitats empresarials dins d'assentaments israelians il·legals a la Palestina ocupada. La base de dades exposa a diversos gegants corporatius –entre ells Airbnb, Booking.com, Motorola Solutions, JCB i Expedia– per ajudar Israel a mantenir la seva ocupació militar i l'apartheid.

Aquest esdeveniment va ser particularment devastador, tenint en compte el fracàs constant de les Nacions Unides a l'hora d'arrencar a Israel, o fent responsables als qui sostenen els seus crims de guerra a Palestina. La base de dades va ser un pas important que va permetre a les societats civils mobilitzar-se al voltant d'un conjunt específic de prioritats, pressionant així les corporacions i els governs individuals a prendre posicions guiades moralment. L'eficàcia d'aquesta estratègia es va detectar clarament a través de les reaccions exagerades i enfadades dels Estats Units i Israel. Els Estats Units van dir que era un intent del “desacreditat” Consell “d'alimentar les represàlies econòmiques”, mentre que Israel ho va qualificar d'una “capitulació vergonyosa” a la pressió.

El genocidi israelià a Gaza, que va començar el 7 d'octubre de 2023, va servir com a recordatori del fracàs total de tots els mecanismes existents de l'ONU per aconseguir fins i tot les expectatives més modestes d'alimentar una població famolenca durant un temps de genocidi. Curiosament, aquesta va ser la mateixa conclusió que va oferir el secretari general de l'ONU, António Guterres, qui, el setembre de 2024, va declarar que el món havia “fallat a la gent de Gaza.”

Aquest fracàs va continuar durant molts mesos més i es va posar de manifest en la incapacitat de l'ONU per gestionar fins i tot la distribució d'ajuda a la Franja, confiant el treball a l'anomenada Gaza Humanitarian Foundation, un aparell violent dirigit per mercenaris que ha matat i ferit a milers de palestins. La mateixa Albanese, per descomptat, ja havia arribat a una conclusió similar quan, el novembre de 2023, es va enfrontar a la comunitat internacional per “fallar èpicament” per aturar la guerra i posar fi a la “matança sense sentit de civils innocents.”

El nou informe d'Albanese va un pas més enllà, aquesta vegada apel·lant a tota la humanitat perquè adopti una postura moral i s'enfronti a aquells que van fer (i fan) possible el genocidi. "Les activitats comercials que permeten i es beneficien de la destrucció de vides innocents han de cessar", declara l'informe, exigint que "les entitats corporatives han de negar-se a ser còmplices de les violacions dels drets humans i dels crims internacionals o, en cas contrari, hauran de rendir comptes."

Segons l'informe, les categories de complicitat en el genocidi es divideixen en fabricants d'armes, empreses tecnològiques, empreses d'edificació i construcció, indústries extractives i de serveis, bancs, fons de pensions, asseguradores, universitats i organitzacions benèfiques.

Aquests inclouen Lockheed Martin, Microsoft, Amazon, Palantir, IBM, i fins i tot el gegant del transport marítim danès Maersk, entre gairebé 1.000 altres empreses. Va ser el seu saber fer tecnològic col·lectiu, maquinària i recollida de dades, el que va permetre a Israel matar, fins a la data, més de 57.000 persones i ferir més de 134.000 a Gaza, per no parlar del manteniment del règim d'apartheid a Cisjordània.

El que l'informe d'Albanese intenta fer no és simplement nomenar i avergonyir als col·laboradors del genocidi d'Israel, sinó dir-nos, com a societat civil, que ara tenim un marc de referència complet que ens permetria prendre decisions responsables, pressionar i exigir responsabilitats a aquests gegants corporatius.

“El genocidi en curs ha estat una empresa rendible”, escriu Albanese, citant l'augment massiu de la despesa militar d'Israel, estimat en un 65% des de 2023 fins a 2024, arribant als 46.500 milions de dòlars.

El pressupost militar aparentment infinit d'Israel és un estrany cicle de diners, originalment proporcionat pel govern dels Estats Units, i després reciclat a través de les corporacions estatunidenques, cosa que permet estendre la riquesa entre governs, polítics, corporacions i nombrosos contractistes. A mesura que els comptes bancaris s'inflen, més cossos palestins s'acumulen en depòsits de cadàvers, fosses comunes o es dispersen pels carrers de Jabaliya i Jan Yunis.

Aquesta bogeria ha de cessar i, com que les Nacions Unides són incapaces d'impedir-ho, els governs individuals, les organitzacions de la societat civil i la gent normal han de fer la feina, perquè les vides dels palestins haurien de tenir un valor molt major que els beneficis empresarials i la cobdícia.

 

 

Ramzy Baroud és periodista i editor de The Palestine Chronicle. És autor de cinc llibres. El seu últim treball és “These Chains Will Be Broken: Palestinian Stories of Struggle and Defiance in Israeli Prisons” (Clarity Press, Atlanta). El Dr. Baroud és investigador sènior no resident al Center for Islam and Global Affairs (CIGA), Istanbul Zaim University (IZU). La seva pàgina web és www.ramzybaroud.net.

 

Traduït de Counterpunch: https://www.counterpunch.org/2025/07/14/the-economy-of-genocide-report-a-reckoning-beyond-rhetoric/