El que Texas oblida

El Álamo, el mite del desvalgut i la història oculta del Texas roig

Grace Blakeley

25 d'abril de 2026

«L'essència d'una nació resideix en el fet que tots els individus tenen moltes coses en comú, i també en què han oblidat moltes coses».

Ernest Renan, “Qu'est-ce qu'une nation?"

He passat l'última setmana a Texas i ha sigut una bogeria. Sento que ser ací m'ha ajudat a comprendre una mica millor per què la política estatunidenca és com és.

La cultura del «hustle» s'infiltra en cada racó de la vida de la gent. La mitologia del somni americà no sols continua viva, sinó que està en plena expansió. La vida és un gran joc competitiu: si guanyes, estàs d'enhorabona, i tothom t'adorarà i et respectarà. Si perds, acabaràs al carrer amb la resta de la població excedent d'aquest país, i a ningú li importarà gens ni mica. Parlaré més sobretot això en el meu pròxim llibre.

Una altra cosa que em va cridar l'atenció de Texas és el sorprenent blanqueig de la seva història, i la poderosa història que aquest blanqueig permet als texans explicar sobre si mateixos.

Benedict Anderson va descriure famosament a la nació com una «comunitat imaginada». Aquestes comunitats es construeixen a través d'històries, i una de les parts més importants del procés de creació d'històries és la decisió sobre quines parts de la història d'una comunitat es recorden i quins s'obliden.

Recorda El Álamo

Fa uns dies vaig visitar El Álamo, que ofereix una vívida imatge de valents texans lluitant contra repetides invasions d'estrangers àvids de poder per a defensar el seu mode de vida —i guanyar fama i fortuna en el procés—. Enmig de El Álamo hi ha una llarga paret amb una línia temporal que recorre diversos centenars d'anys de la història del lloc, al costat d'una línia temporal mundial destinada a contextualitzar-la.

No em va sorprendre veure que es passava per alt la història de la conquesta i el genocidi. El mural només esmentava els treballs forçats dels pobles indígenes en la construcció de El Álamo, sospito que perquè això va tindre lloc sota el domini espanyol. Vaig seguir la línia temporal fins a la dècada de 1860, esperant alguna menció al paper de El Álamo durant la Guerra Civil. L'única cosa que vaig trobar va ser una breu referència a la formació de la Confederació.

 

Així que vaig mirar la línia temporal «mundial», esperant veure els anys 1861-1865 clarament marcats. No hi havia res. Uns anys més tard, les dates d'inici i fi de la Guerra francoprussiana estaven exposades amb molta claredat. Però la brutal guerra civil que constitueix una part tan important de la història dels Estats Units no va rebre cap menció.

No vaig poder evitar pensar en els escrits d'Anderson sobre la memòria i la construcció de la nació. Al principi de «Comunitats imaginades», Anderson cita la conferència d'Ernest Renan de 1882 «Què és una nació?». Renan va escriure que «l'essència d'una nació és que tots els individus tenen moltes coses en comú, i també que han oblidat moltes coses». De fet, Anderson invoca la Guerra Civil estatunidenca en la seva anàlisi d'aquest oblit col·lectiu, i la tradició sembla continuar viva i cuejant a Texas.

I té sentit. La mitologia de Texas —la història que fa que la gent se senti orgullosa de ser texana— és la història de l'oprimit. És «no ens trepitgeu»; és «veniu a prendre-m'ho»; és «recorda El Álamo». Aquesta història és poderosa. Però no funciona si ets l'opressor. No funciona si ets tu qui trepitja. Només funciona si recordes El Álamo i oblides la Guerra Civil.  

El Texas Roig oblidat

El mural de El Álamo no és l'única part de la història de Texas que ha sigut retocada. Uns dies abans de partir cap als EUA, vaig participar en el pòdcast de Jacobin amb David Griscom. Em va parlar del seu llibre «The Myth of Red Texas» i, molt generosament, em va regalar un exemplar perquè el llegís mentre era ací.

És una lectura brillant. La prosa és aguda, i les històries que narra —des de la vaga de vaquers de 1883, passant per les guerres dels talladors de tanques, fins a la fundació de la Germanor de Treballadors Fusters— són apassionants. En un cert sentit, la història de Griscom coincideix amb la narrativa oficial: és una història de valents desvalguts que lluiten per defensar el seu mode de vida. La diferència és que, en aquesta versió, els herois són els texans de classe treballadora, i els malvats són terratinents cobejosos i polítics corruptes.

No és difícil entendre per què s'ha ocultat aquesta versió de la història de l'estat. La idea que Texas —l'estat tan típicament estatunidenc on regeix el dret al treball, dominat per les grans petrolieres i el Partit Republicà— tingui una història seriosa de socialisme seria difícil de digerir per a l'elit de l'estat. Però no és només l'establishment el que ha oblidat l'antiga força del socialisme en l'estat. L'esquerra també ha perdut aquesta part de la seva pròpia història.

Llavors, per què s'ha oblidat? Part de la resposta és que l'experiment de Texas amb el socialisme no és una història clara. La societat texana no sols estava dividida en classes; estava dividida per races. I els primers socialistes de l'estat van fracassar en gran manera a l'hora d'unir a la classe treballadora entorn de les línies de classe, sovint agreujant les divisions racials entre els treballadors en lloc de superar-les. En fer-ho, li van fer el joc als capitalistes, que no desitjaven una altra cosa que els treballadors s'enfrontessin entre si en lloc d'unir-se contra el seu enemic comú.

Els intents dels capitalistes per incitar a l'odi racial eren molt menys subtils del que són avui dia. Griscom destaca una cita d'un terratinent adinerat, que descriu com a «emblemàtica» de la forma en què les elits intentaven enfrontar als treballadors negres i blancs entre si:

«Els arrendataris blancs són una colla d'anarquistes inútils, peresosos i mentiders. Els he fet fora a tots de la meva granja, excepte a un, i els he substituïts per treballadors negres, als quals puc manar i que faran el que els digui. La meva experiència amb els arrendataris blancs va ser desastrosa».

Per desgràcia, aquestes tàctiques van funcionar en gran manera. Els treballadors blancs eren tan propensos a culpar als treballadors negres de la desocupació i els baixos salaris com a la classe capitalista. La Germanor de Treballadors Fusters —que va aconseguir unir a treballadors negres i blancs en un sindicat que es va declarar en vaga contra una indústria de la fusta sorprenentment explotadora— va ser l'excepció.

Naturalment, la classe dominant va comprendre l'amenaça que representava aquest tipus de solidaritat de classe i va treballar sense descans per a destruir el sindicat. Al principi, els patrons van intentar portar a treballadors negres perquè fessin d'esquirols contra els vaguistes, en un bast intent de dividir-los. Quan això va fracassar, van recórrer a la força bruta i a la corrupció política. I la història de la Germanor de Treballadors Fusters va quedar en l'oblit, juntament amb gran part de la història del socialisme texà.

Recordar aquesta història és fonamental per a l'esquerra actual, tant perquè contraresta la versió edulcorada de la història que retraten els qui estan en el cim, com perquè ofereix lliçons crucials sobre com construir un moviment que pugui amenaçar verdaderament el poder del capital.

La història de Texas ens mostra que, units, els treballadors són forts. Els patrons ho saben, i mai deixaran d'intentar dividir als treballadors per motius de raça, gènere i qualsevol altre prejudici que se'ls ocorri. L'estratègia més eficaç del capital, que continua fent-se servir avui dia, és dirigir-se directament als treballadors blancs, dient-los que els seus salaris i condicions serien millors si no fos per les minories que els fan la competència.

Mentre els treballadors blancs es creguin aquesta narrativa, mai aconseguiran la solidaritat necessària per a enfrontar-se als qui estan en el cim. I les elits continuaran explicant-los una versió de la seva història i de la seva nació que omet precisament les lluites que la van forjar.

 

Grace Blakeley es redactora de la revista Tribune Magazine y autora de varios libros, entre ellos «Vulture Capitalism: Corporate Crimes, Backdoor Bailouts and the Death of Freedom», «The Corona Crash: How the pandemic will change capitalism» y «Stolen: How to save the world from financialisation. Puedes encontrar su trabajo en Substack en graceblakeley.substack.com. Aparece con frecuencia en medios de comunicación británicos e internacionales, como BBC Question Time, Good Morning Britain de ITV, Piers Morgan Uncensored de Talk TV y MTV News.

Traduït del Substack de l'autora: https://graceblakeley.substack.com/p/what-texas-forgets