Les llars han pagat la guerra de l'Iran. Els especuladors s'han fet rics.

Els mercats financers desregulats han traslladat el cost de la guerra directament a les llars, i els beneficis, directament a Wall Street.

Grace Blakeley

28 d'abril de 2026

Unes poques persones poderoses han guanyat molts diners amb la guerra de l'Iran. Just abans de l'anunci de l'alto el foc, diversos inversors van apostar 950 milions de dòlars a la caiguda dels preus del petroli. Quan els preus del petroli van caure al voltant d'un 15% després de l'anunci, aquests operadors van guanyar cadascun diversos centenars de milers de dòlars a l'instant.

És difícil evitar la conclusió que aquests comptes van aprofitar informació privilegiada per a guanyar diners. Hi ha un nom per a aquesta pràctica: ús d'informació privilegiada. I és il·legal quan s'opera en mercats financers regulats. Però Polymarket no és un mercat financer regulat, per la qual cosa tècnicament no està subjecte a les normes sobre ús d'informació privilegiada.

Les plataformes de negociació com Polymarket estan clarament falsejades a favor dels qui disposen d'informació privilegiada. És bastant fàcil veure que això és incorrecte. Però els operadors de Polymarket no són els únics que s'han beneficiat econòmicament d'aquesta guerra. Els operadors de matèries primeres també han obtingut enormes beneficis, i aquests s'han aconseguit a costa de les llars comunes.

Dins del mercat de futurs del petroli.

Els inversors experimentats no aposten pel preu del petroli utilitzant Polymarket. Operen amb futurs de petroli.

Un «futur» de petroli és, en essència, un acord per a comprar o vendre una quantitat de petroli —petroli real i físic— en una data futura especificada. Les companyies petrolieres venen aquests futurs per a fixar els preus. BP, per exemple, podria vendre un contracte per 1000 barrils de cru a 80 dòlars per barril d'aquí a un any, la qual cosa garanteix els seus ingressos futurs.

 

Crèdit: https://www.bloomberg.com/news/articles/2026-04-21/commodity-traders-reap-billions-in-profit-as-war-upends-markets

En l'altre costat de l'operació, una aerolínia podria comprar el contracte per a «cobrir» la seva exposició als costos del combustible. Si ets una aerolínia i el preu del petroli puja, els teus costos augmentaran perquè estàs pagant més pel petroli. Però pots compensar l'augment dels teus costos de producció comprant futurs.

Com funciona aquesta compensació? Imagina que tens un contracte per a comprar 1.000 barrils de cru Brent a 80 dòlars per barril d'aquí a un any, però de sobte la gent està disposada a pagar 90 dòlars. Tècnicament, podries rebre aquests 1.000 barrils per 80.000 dòlars i vendre'ls per 90.000 dòlars. En realitat, la majoria dels contractes de futurs et permeten traure profit de les variacions de preu sense intercanviar físicament el petroli.

Els altres actors en l'equació són els operadors de matèries primeres. No estan en el mercat per a vendre la seva producció futura, com BP, ni per a cobrir els costos dels inputs, com les aerolínies; són ací per a guanyar diners. Si, per exemple, un fons de cobertura creu que l'OPEP està a punt de retallar la producció de petroli, pot comprar futurs de petroli i obtindre beneficis quan el preu del petroli pugi.

Com l'especulació amplifica les crisis

Així doncs, el petroli no sols es negocia com una matèria primera física: els operadors també poden utilitzar els futurs per a apostar sobre els preus del petroli en els mercats financers. I els mercats financers responen a la informació de forma diferent dels físics. Una refineria no pot ajustar instantàniament la seva producció en resposta a un titular. Però un operador de futurs pot reajustar les expectatives en segons.

Això és important perquè un volum més gran d'operacions especulatives —és a dir, el tipus d'operacions que realitzen els operadors de matèries primeres— amplifica la magnitud de les oscil·lacions de preus a curt termini.

Si un grup de fons de cobertura realitza grans apostes al fet que el preu del petroli està a punt de pujar, aquestes apostes s'alimentaran les unes a les altres fins que el preu dels futurs s'allunyi enormement del que caldria esperar segons una anàlisi imparcial de l'oferta i la demanda. Un estudi recent va revelar que l'excés d'operacions amb futurs explica més de la meitat de la variació a curt termini del preu actual (al comptat) del petroli, i que aquests efectes es van intensificar després de la desregulació.

El deute amplifica encara més la volatilitat. Els operadors de matèries primeres solen negociar amb diners prestats, per la qual cosa els grans moviments de preus solen desencadenar exigències de més garanties per a donar suport a la seva posició (ajustos de marges). A vegades, els operadors no poden satisfer aquestes exigències de garanties, per la qual cosa han de liquidar la seva posició (és a dir, vendre). I totes aquestes vendes amplifiquen els moviments de preus que van desencadenar la necessitat de vendre en primer lloc.

Aquestes oscil·lacions salvatges poden corregir-se a mitjà o llarg termini, però per a llavors el mal ja està fet. El preu de la gasolina, per exemple, sol pujar amb els preus dels futurs, per la qual cosa els consumidors ja s'han vist obligats a pagar més, fins i tot abans que s'hagin materialitzat realment les restriccions de subministrament. De fet, s'ha gravat a tots els altres per a subvencionar els beneficis de les grans finances.

Vam veure com es desenvolupava aquesta dinàmica amb gran claredat durant la guerra de Trump a l'Iran. En el moment en què sorgia qualsevol mala notícia sobre el conflicte, els mercats de futurs es convertien en un mecanisme instantani de transmissió de la por. Els preus del petroli es disparaven, però la producció física no podia ajustar-se ni de lluny amb la mateixa rapidesa. Els preus acabaven caient quan els operadors reajustaven les seves apostes, però els consumidors continuaven pagant preus més alts en les gasolineres, perquè els detallistes són molt més propensos a apujar els preus que a baixar-los.

Al mateix temps, la volatilitat significa majors beneficis per als operadors de matèries primeres. L'operador petrolier més gran del món, Vitol Group, va declarar haver obtingut uns beneficis d'uns 2.000 milions de dòlars en un trimestre gràcies a la volatilitat provocada per la guerra de l'Iran. El segon operador petrolier més gran del món, Trafigura Group, va tindre un dels seus millors trimestres de la història. Un altre operador petrolier, Gunvor Group, va guanyar més en el primer trimestre d'enguany que en tot l'any anterior.

Qui paga la financerització?

Des de principis de la dècada de 2000, el comerç de matèries primeres s'ha desregulat. Des de llavors, més inversors —des de fons de cobertura fins a bancs d'inversió i fons de pensions— s'han vist arrossegats al comerç de matèries primeres. Avui dia, aquests mercats estan dominats per actors financers que busquen obtindre beneficis, en lloc de per les empreses que produeixen les matèries primeres o aquelles que les compren per a cobrir els costos dels inputs.

En altres paraules, els mercats de matèries primeres s'han financeritzat. I això ha contribuït a augmentar la volatilitat, la qual cosa ha fet pujar els preus per als consumidors —i altres actors de l'economia «real»—. Al mateix temps, ha generat enormes beneficis per als operadors de matèries primeres. En efecte, tots hem estat subvencionant els beneficis del sector financer.

Amb els comerciants de matèries primeres o sense, la guerra a l'Iran hauria provocat un augment dels preus del petroli. Però aquests no haurien pujat tan bruscament, ni tan ràpidament, si no fos pel paper dels mercats de matèries primeres financeritzats. Un sistema de comerç de matèries primeres menys financeritzat hauria fet que els preus pugessin d'una manera més lenta, menys erràtica i més manejable —una que hauria imposat menors costos a la resta de la població.

Pot ser que Trump i Netanyahu hagin provocat aquest conflicte. Però el nostre sistema econòmic hiperfinanceritzat va traslladar els seus costos a les llars tan ràpidament que aquestes no van tindre temps d'adaptar-se. No obstant això, els beneficiaris d'aquesta crisi van ser les petrolieres, els operadors de matèries primeres i els inversors amb informació privilegiada.

 

Grace Blakeley és redactora de la revista Tribune Magazine i autora de diversos llibres, entre ells «Vulture Capitalism: Corporate Crimes, Backdoor Bailouts and the Death of Freedom», «The Corona Crash: How the pandemic will change capitalism» i «Stolen: How to save the world from financialisation. Pots trobar el seu treball en Substack en graceblakeley.substack.com. Apareix amb freqüència en mitjans de comunicació britànics i internacionals, com a BBC Question Time, Good Morning Britain d'ITV, Piers Morgan Uncensored de Talk TV i MTV News.

Traduït del Substack de l'autora: https://graceblakeley.substack.com/p/households-paid-for-the-iran-war?