Una visió particularment interessant de la situació a Cuba, després de molts anys de sancions i bloqueig econòmic per part de l'imperialisme ianqui, ja que ens l'ofereix un participant en una missió d'ajuda humanitària a l'illa, que en destaca les demandes populars de sobirania i respecte: o sigui, el dret a determinar el seu model polític i econòmic sense coaccions. 

 

Cuba en l'era de la guerra econòmica

Escassetat, sobirania i la lluita per mantenir la societat en marxa.

Miguel González Cabezas

23 de febrer de 2026

La publicació convidada d'aquesta setmana (pel Substack de Grace Blakekey) és de Miguel González Cabezas, qui actualment participa en una missió d'ajuda humanitària a Cuba organitzada per la Rosa Luxemburg Stiftung Mèxic i l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles.

Els mitjans de comunicació occidentals ens diuen una cosa sobre Cuba: és un Estat fallit. Sobre el terreny, un es troba amb una realitat molt diferent. Cuba és una societat assetjada, però també és una societat que es caracteritza per una extraordinària resiliència i solidaritat.

 

Guerra econòmica

Cuba fa més de sis dècades que està sotmesa a un bloqueig econòmic, però aquest bloqueig s'ha intensificat amb l'administració Trump.

Trump va signar recentment un nou decret que permet imposar aranzels als països que subministren petroli a Cuba. Va afirmar que les noves mesures estaven dissenyades explícitament per a «provocar fam, desesperació i el derrocament del Govern». Però aquesta política no és nova, ha sigut la postura històrica dels Estats Units des de l'èxit de la revolució en 1959.

En 1992, la Llei Torricelli va prohibir a les filials estrangeres d'empreses estatunidenques comerciar amb l'illa. En 1996, la Llei Helms-Burton va estipular que les empreses que invertissin a Cuba podrien enfrontar-se a demandes en els tribunals dels Estats Units. La reincorporació de Cuba a la llista de països patrocinadors del terrorisme en 2021 va suposar un altre escanyament financer. La designació restringeix l'accés al crèdit internacional i dificulta fins i tot les transaccions humanitàries.

En la pràctica, el bloqueig afecta a tots els aspectes de la vida, una asfíxia econòmica estructural que posaria en perill a qualsevol país.

Progressos i contradiccions

Malgrat aquests extraordinaris reptes, continuen els esforços pel desenvolupament social i econòmic. En els últims anys, Cuba ha aprovat un nou Codi de Família mitjançant debat popular i referèndum, ampliant la protecció de les diverses formes de família i els drets LGBTQ+. Ha invertit en educació i producció cultural fins i tot quan els recursos eren escassos.

Cuba també ha sigut capaç de produir les seves pròpies vacunes contra la COVID-19 en condicions de bloqueig, un assoliment que pocs països del Sud Global podrien replicar sense el suport de les multinacionals farmacèutiques.

Les iniciatives d'agricultura ecològica tenen com a objectiu reduir la dependència de les importacions. Les granges agroecològiques experimenten amb mètodes de baix input i biodiversitat. La sobirania energètica es planteja cada vegada més com una necessitat tant mediambiental com geopolítica. El sector privat està exercint un paper important en els esforços de Cuba per aconseguir la sobirania energètica, especialment pel que fa a l'energia solar.

 

L'autosuficiència energètica no és una opció, és una estratègia de supervivència. No obstant això, també anticipa una transició ecosocial més àmplia que s'està produint a escala mundial. Les limitacions de Cuba obliguen a una innovació que molts països acabaran havent de considerar voluntàriament.

Tanmateix, continuen existint reptes i contradiccions. La desigualtat ha augmentat en els últims anys, especialment amb l'expansió del sector privat i les llars dependents de les remeses. L'ocupació dolaritzada coexisteix amb els salaris en pesos, que valen deu vegades menys en termes reals. El turisme crea asimetries visibles. Els joves debaten intensament sobre el seu futur i molts d'ells opten per marxar.

Aquestes tensions són objecte de debat constant. Els joves debaten sobre el futur de la Revolució Cubana, que no és estàtica, sinó que evoluciona, a vegades de manera desigual, sovint sota enormes restriccions.

Una cultura de solidaritat

Cuba té una llarga trajectòria de brigades mèdiques internacionals, missions d'ajuda en casos de catàstrofes i suport a les lluites anticolonials. La solidaritat amb Palestina, per exemple, no és retòrica, sinó que està integrada en el discurs públic i en les posicions institucionals.

Des de les manifestacions públiques fins a les declaracions parlamentàries, el suport a l'autodeterminació palestina s'emmarca en un compromís anticolonial i antiimperialista més ampli. Per als cubans, la solidaritat no és caritat ni diplomàcia, sinó un principi polític arrelat en la seva pròpia experiència històrica de resistència i sobirania sota pressió.

Durant la nostra estada a l'illa, la brigada va tindre l'oportunitat de reunir-se i reflexionar amb estudiants palestins que actualment estudien a Cuba. Portar a joves palestins perquè estudiïn medicina i altres disciplines ací ha sigut un projecte a llarg termini, que ha continuat fins i tot en alguns dels moments econòmics més difícils del país, inclòs l'actual.

Es poden criticar les polítiques i estratègies del govern actual. Sovint es pot sentir els mateixos cubans fer-ho.

Però això no nega les seves demandes de sobirania i respecte: el dret a determinar el seu model polític i econòmic sense coacció.

Resistència i reforma

Reduir a Cuba a un «Estat fallit» és mandra analítica. Esborra el context, l'agència i la complexitat. Ignora tant l'agressió a la qual ha sigut sotmès el país com l'extraordinària resistència del seu poble. La realitat sobre el terreny no és ni una utopia ni un col·lapse. És una societat sotmesa a una pressió constant, que improvisa, es reforma, discuteix i persisteix.

El que presenciem a Cuba no és un país congelat en la ideologia, ni una societat en negació, sinó un poble que negocia contradiccions històriques en temps real. Sota una pressió externa implacable, els cubans continuen debatent, reformant, educant, innovant i estenent la solidaritat més enllà de les seves fronteres.

L'escassetat no ha esborrat la imaginació política; el setge no ha extingit la dignitat. En tot cas, les condicions de la guerra econòmica han aclarit el que està en joc: la sobirania, la justícia social i la creença que és possible una altra manera d'organitzar la vida.

 

Pots seguir a Miguel González Cabezas a Substack i trobar més informació sobre la Brigada de Solidaritat Rosa Luxemburg amb Cuba ací.

Traduït del Substack de Grace Blakeley: https://graceblakeley.substack.com/p/cuba-in-the-age-of-economic-warfare?