En aquests moments tan difícils per Cuba, a causa del superbloqueig dels Estats Units, ens convenen articles apassionats i optimistes com aquests dos que Vijay Prashad ha escrit aquests darrers dies en el seu Substack.

 

La Revolució Cubana. El molt que significa per a mi.

Vijay Prashad

8 de febrer de 2026

 

He estat pensant molt en Fidel Castro aquestes últimes setmanes. La Revolució Cubana és pressionada pel Govern dels Estats Units amb més força que mai. L'administració Trump està impedint l'entrada de combustible a l'illa, la qual cosa dificulta enormement el funcionament dels serveis bàsics (inclòs l'equip de salvament als hospitals). Bàsicament, el règim de Trump ha decidit violar totes les normes de comportament humà per a intentar destruir les condicions de vida d'onze milions de persones. El bloqueig intensificat és en si mateix un acte genocida. Algú ha de portar als Estats Units davant la Cort Internacional de Justícia. O, com sabem que això no succeirà, hauríem de començar a qualificar la política de Trump com un intent de genocidi, perquè això és precisament el que estan fent. Fidel hauria escrit la seva columna a Granma sobre això. L'hauria titulada «L'intent de genocidi de Trump i la nostra resistència».

La segona part del títol és la frase clau: la nostra resistència. Des de 1959, la Revolució Cubana ha sigut un acte de resistència contra l'imperialisme i ha desafiat als Estats Units amb totes les seves forces. Aquest desafiament ha sigut inspirador i contagiós en tot el Tercer Món. Per això tants líders de l'alliberament nacional van acudir a l'Havana en 1966 per a la primera conferència Tricontinental, i per això el llegat d'aquella conferència perdura cinquanta anys després. Manolo ha editat un llibre amb els discursos i documents de la conferència, que ja està disponible en 1804 Books (i aviat ho estarà en LeftWord Books i Inkani Books). Dimecres que ve, Manolo i jo presentarem el llibre en The Peoples Fòrum, a Nova York:

 

Pensaré en Fidel durant tota la presentació. Li hauria fet molt feliç veure aquest llibre publicat. Quan vaig mantenir la meva primera llarga conversa amb ell en 2001, va posar l'accent en la importància de la batalla d'idees, i això és precisament en el que estem immersos. Els Estats Units diu que la Revolució Cubana és això o allò, tot propaganda brossa, plena d'immundícia. Nosaltres diem que la Revolució Cubana té a veure amb la sobirania i la dignitat, la fortalesa.

Chris Hazzard, del Sinn Féin, em va enviar una foto del net de Fidel, Fidel Antonio Castro Smirnov, amb un exemplar del llibre que Manolo i jo havíem fet amb els discursos de Fidel pronunciats en moments de gran adversitat (Comrade of the Revolution).

Fidel estaria orgullós del discurs que el president cubà Miguel Díaz-Canel va pronunciar sobre la crisi. És precisament el tipus de discurs que un líder ha de donar en temps difícils. Pots veure-ho ací.

Ens veiem a Nova York.

 

Vijay Prashad diu que escriure és la seva alegria, la revolució és la sevaa passió. Ací, en el seu Substack, podràs llegir sobre llibres rojos, criquet elegant i lluita de classes.

 Traduït del Substack de l'autor: https://luciddialectics.substack.com/p/the-cuban-revolution?

 

Per què els Estats Units tenen por de Cuba?

Vencerem

Vijay Prashad

10 de febrer de 2026

Cuba s'ha quedat sense combustible per a avions. Això significa que menys aerolínies s'arriscaran a volar a l'Havana, ja que no podran fer benzina a Cuba. Aquesta mesura suposarà un dur colp per a la indústria turística cubana que, malgrat tots els seus problemes, aporta al país unes valuoses divises. Aviat s'esgotaran altres formes d'energia i Cuba tindrà dificultats amb el transport, la calefacció i l'energia per a la població (inclòs el funcionament d'equips que salven vides als hospitals). La situació és greu, més perillosa que el Període Especial després de la caiguda de l'URSS en 1991.

El president cubà Miguel Díaz-Canel va dir que el seu país no representa una amenaça per als Estats Units:

No protegim terroristes i no hi ha forces militars d'altres nacions ni d'altres grups a Cuba. A Cuba hi ha, efectivament, una base militar —una base militar il·legal— i es tracta d'una base militar il·legal dels Estats Units en sòl cubà, a la província de Guantánamo, contra la voluntat del poble cubà.

Cuba està disposada a fer un diàleg obert amb els Estats Units, va afirmar Díaz-Canel, sense condicions prèvies. L'únic tema que quedaria fora de la taula seria el canvi de règim. Com va escriure recentment Manolo de los Santos, per al poble cubà la rendició no és una opció. Això és una cosa que es veu habitualment a Cuba, un país de gran dignitat malgrat la terrible indignitat del bloqueig dels Estats Units.

A la fi de desembre de 2025, quatre relators especials de l'ONU van emetre una declaració sobre el bloqueig estatunidenc a Cuba. Aquests relators eren Ben Saul, d'Austràlia (promoció i protecció dels drets humans), George Katrougalos, de Grècia (promoció d'un ordre internacional democràtic i equitatiu), Surya Deva, de l'Índia (dret al desenvolupament), i Gina Romero, de Colòmbia (drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació). Per a ells, el bloqueig està prohibit en virtut de l'article 2 (4) de la Carta de les Nacions Unides. Van escriure el següent:

• ·         No existeix el dret a imposar sancions unilaterals mitjançant un bloqueig armat.
• ·         Es tracta d'un ús greu de la força que també es reconeix expressament com a agressió armada il·legal en la Definició d'Agressió de 1974 de l'Assemblea General.
• ·         Com a tal, es tracta d'un atac armat en virtut de l'article 51 de la Carta, la qual cosa en principi atorga a l'Estat víctima el dret a la legítima defensa.

Això significa no sols que el bloqueig dels Estats Units a Cuba és il·legal, i ni tan sols que es tracta d'una amenaça militar, sinó que ja és un estat de guerra. En altres paraules, els Estats Units ha estat en guerra amb Cuba des de la Revolució Cubana sense que hi hagi hagut cap amenaça o represàlia per part de Cuba.

Per què els Estats Units, un país de 340 milions d'habitants, té por de Cuba, un país d'11 milions? No per Cuba en si, sinó per la Revolució Cubana, perquè desafia als Estats Units i perquè el seu desafiament és contagiós a tot el món. Cuba és un símbol de la sanitat i l'educació, dels metges i els professors, no un símbol —com els Estats Units— de les bombes i l'agressió. Els Estats Units vol destruir la Revolució Cubana perquè ja no vol que els pobles del món somiïn amb una vida d'alfabetització i benestar, de possibilitats i esperança. Els Estats Units vol un món de desesperació i por. Aquesta és l'elecció: dignitat, d'una banda, i humiliació per l'altre.

De quin costat estàs?

Si està a favor de la dignitat, defensa la Revolució Cubana contra l'imperialisme ianqui, sinònim d'humiliació.

Pot ser que ells tinguin tancs de sobres, però nosaltres tenim just el que necessitem, ni un de sobres! Tota la seva tecnologia s'esfondra com a glaçons sota el sol del migdia en un calorós estiu. I de nou, igual que quan només teníem set armes i un grapat de bales. Avui dia, tenim molt més que aquestes set armes. Tenim un poble que ha après a fer servir les armes; tenim tota una nació que, malgrat els nostres errors, té un grau tan alt de cultura, educació i consciència que mai permetrà que aquest país torni a ser la seva colònia.

Aquest país pot autodestruir-se; aquesta Revolució es pot destruir a si mateixa, però ells mai podran destruir-nos; nosaltres podem destruir-nos a nosaltres mateixos, i seria culpa nostra.

Fidel Castro, 2005.

 

Vijay Prashad ens diu que escriure és la seva alegria y que  la revolució es la seva  passió. Aquí llegiràs sobre llibres rojos, criquet elegant i lluita de classes.

Traduït del Substack de l'autor: https://luciddialectics.substack.com/p/why-is-the-united-states-afraid-of?