El principi rector dels Estats Units no és la llibertat, sinó la violència

Els Estats Units s'ha convertit en una greu amenaça per a la pau mundial

Jostein Hauge

24 de setembre de 2025

 

Recentment, vaig escriure una publicació en X/Twitter en la qual afirmava que els Estats Units s'ha convertit en la font més gran d'inestabilitat política del món. La publicació anava acompanyada d'un mapa que revela les 101 operacions de canvi de règim recolzades pels Estats Units a tot el món entre 1949 i 2014.

 

La publicació va provocar un intens debat i reaccions. Òbviament, el fet que la meva afirmació vagi en contra de la narrativa dominant que els Estats Units manté la pau i l'ordre en el món va tindre alguna cosa a veure amb això. Però va ser sobretot el mapa en si mateix el que va ser objecte de debat. Entre aquells als qui vaig provocar la ira, va haver-hi una reacció recurrent: la meva afirmació, acompanyada del mapa, no destaca aquells casos en els quals el canvi de règim recolzat pels Estats Units ha sigut una força positiva.

Sens dubte, es podria argumentar que algunes operacions de canvi de règim recolzades pels Estats Units han sigut «millors» que unes altres. Tanmateix, això eludeix el punt principal del mapa que vaig presentar, que és que els Estats Units té una història preocupant de menyspreu flagrant per la sobirania d'altres nacions. 101 operacions de canvi de règim en altres països és una xifra espantosament alta. De fet, cap altre país s'acosta ni remotament a aquesta xifra.

Encara que la naturalesa de les operacions de canvi de règim recolzades pels Estats Units és diferent, la majoria d'elles han implicat el suport a forces violentes i repressives amb la finalitat de mantenir els interessos geopolítics dels Estats Units, sigui mitjançant la interferència militar directa o mitjançant operacions encobertes que impliquen el suport a representants locals. En nombroses ocasions, els Estats Units ha enderrocat règims triats democràticament donant suport a colps d'estat. Aquest va ser el cas de Xile en 1973, el Brasil en 1964 i Guatemala en 1954, per citar alguns exemples.

La història de la intervenció dels EUA a l'estranger per a protegir els seus interessos és molt més tèrbola que el simple suport a operacions de canvi de règim. Els Estats Units ha reconegut oficialment l'ús de la força militar en més de 70 països des de la Segona Guerra Mundial. Les més violentes van ser la invasió estatunidenca del Vietnam en la dècada de 1960 i la invasió i posterior ocupació de l'Iraq en la dècada de 2000. Al Vietnam, centenars de milers de civils van ser assassinats directament per les forces dels Estats Units. A l'Iraq, desenes de milers de civils van ser assassinats directament per les forces estatunidenques.

En 2023, els Estats Units tenia un total de 902 bases militars actives a l'estranger, com es mostra en la figura següent. El Regne Unit és el segon país amb més bases militars, amb 141, una xifra molt inferior a la dels Estats Units. La Xina, un país al qual els funcionaris dels Estats Units es refereixen habitualment com una amenaça militar creixent, té una base militar activa a l'estranger.

 

Font: https://globalinequality.org/imperial-power/

 Els líders dels EUA solen defensar les seves intervencions violentes a l'estranger dient que es van realitzar en interès de la protecció de la «llibertat» i la «democràcia». Això simplement no és cert. Si ho fora, els Estats Units no estaria fent costat a la majoria dels règims autoritaris del món: un estudi recent va revelar que els Estats Units proporciona assistència militar al 73% de les dictadures del món.

En l'era posterior a la Segona Guerra Mundial, els Estats Units és el campió indiscutible de l'ús de la intervenció violenta a l'estranger per a protegir els seus interessos geopolítics. Segons les proves que he presentat, això no és una opinió, és un fet.

 

El suport dels Estats Units al genocidi d'Israel a Gaza

La meva anàlisi fins ara no abasta el crim violent més atroç d'aquest segle: el suport inequívoc dels Estats Units al genocidi d'Israel a Gaza.

Segons Reuters, des del 7 d'octubre de 2023, Israel ha matat a més de 65 000 persones a Gaza (les xifres podrien ser molt més elevades), la majoria de les quals són civils. L'ONU ha posat en marxa recentment una anàlisi jurídica independent de la conducta d'Israel a Gaza, en el qual es conclou que hi ha proves clares que les accions d'Israel constitueixen un genocidi:

És evident que existeix la intenció de destruir als palestins a Gaza mitjançant actes que compleixen els criteris establerts en la Convenció sobre el Genocidi.

La pàgina 63 de l'informe és especialment inquietant:

Les forces de seguretat israelianes van disparar i van matar a civils, inclosos nens que portaven banderes blanques improvisades. Alguns nens, inclosos bebès, van rebre trets al cap per part de franctiradors.

Conscient que compta amb el suport total del país més poderós del món (els Estats Units), Israel ha dut a terme atacs en altres cinc països d'Orient Mitjà només en l'últim any —Líban, Síria, l'Iran, Iemen i Qatar— amb la finalitat d'aniquilar qualsevol oposició regional o amenaça militar al seu règim. Nombrosos civils i periodistes han mort en aquests atacs.

Els Estats Units és l'únic país del món que brinda a Israel un suport total i constant en tots els àmbits: militar, diplomàtic, econòmic i retòric. Els Estats Units és també l'únic país que ha votat en contra de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU per a un alto el foc a Gaza; fins ara, s'ha oposat a un alto el foc en sis ocasions.

Per què Israel rep un suport tan fort i inequívoc dels Estats Units? Part de la raó és el ric i poderós lobby israelià en la política dels EUA, conegut com a AIPAC. Però els Estats Units també fa costat a Israel perquè és una força estratègica i útil per a ells a Orient Mitjà. Utilitzar a Israel d'aquesta manera permet als Estats Units promoure més fàcilment els seus interessos geopolítics a Orient Mitjà. L'economista polític Jason Hickel ho explica molt bé:

Així doncs, Israel no és un «aliat» dels Estats Units en el sentit convencional del terme. És una força "proxy", un gos de presa. Aquesta relació és especialment útil per als Estats Units perquè li permet mantenir una certa distància respecte a les seves accions i negar de manera plausible la seva responsabilitat. Els Estats Units pot enviar armes a Israel i coordinar directament amb ell l'estratègia militar, i després afirmar que no és responsable de la violència, la destrucció i els crims de guerra que Israel comet a la regió.

Donada la destrucció que Israel ha causat a Gaza, no és d'estranyar que la Cort Penal Internacional (CPI) hagi emès una ordre d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, per presumptes crims de guerra.

Com ha respost els Estats Units a la condemna d'Israel per part de l'ONU i la CPI? Encara que sembli increïble, els Estats Units està atacant oficialment a aquestes organitzacions internacionals. L'analista geopolític Benjamin Norton ha escrit una excel·lent anàlisi sobre aquest tema. En ell descriu com els Estats Units s'ha convertit efectivament en un Estat rebel, retirant-se de nombrosos organismes de l'ONU i sancionant a la CPI. Aquestes són les paraules de Norton:

Els Estats Units està patrocinant un genocidi retransmès en directe a Gaza, al mateix temps que sanciona a les institucions jurídiques internacionals i lliura una guerra contra les organitzacions multilaterals. Aquest és el comportament d'un règim rebel fora de control.

Hi ha esperança que els Estats Units canviï la seva naturalesa violenta, tant a través de canvis interns com de pressions externes. L'opinió pública dels EUA fa dècades que critica les operacions militars del seu país. Respecte al genocidi d'Israel a Gaza, una recent enquesta de Gallup va revelar que el 60% de la població dels Estats Units desaprova explícitament les accions militars d'Israel a Gaza. Els moviments polítics que mostren solidaritat internacional també estan guanyant popularitat als Estats Units. Zohran Mamdani, la nova superestrella de la política progressista estatunidenca, es va presentar amb un programa explícitament propalestí en la campanya per a les primàries demòcrates a l'alcaldia de Nova York en 2025. Va guanyar als demòcrates de l'"establishment", fent campanya per al càrrec d'alcalde de la ciutat amb la segona major població jueva del món, després de Tel Aviv.

A escala internacional, arran del caos aranzelari provocat per Donald Trump, molts països estan tractant de desvincular-se estratègicament dels Estats Units en els àmbits econòmic i polític, adoptant un enfocament més cautelós quant a la cooperació amb els Estats Units. També estem assistint a l'auge d'una nova superpotència, la Xina, que no dubta a condemnar públicament les accions violentes dels Estats Units i es nega a ser un estat vassall al servei dels interessos estatunidencs, a diferència de moltes superpotències europees. Si el que estem presenciant és un reequilibri del poder mundial que comporta una distribució més equitativa del poder entre els Estats nacionals, sens dubte és una cosa desitjable.

Encara que hi ha esperança de canvi, hem de ser clars sobre la naturalesa violenta de la política exterior dels Estats Units. L'historial d'intervencions implacables, canvis de règim i suport obert als crims de guerra d'aquest país posa en relleu una realitat alliçonadora: els Estats Units és el violador més constant de la sobirania, l'estabilitat i la pau en l'era moderna. Des del derrocament de governs triats a Amèrica Llatina, passant per guerres devastadores a Àsia i Orient Mitjà, fins al seu actual patrocini del genocidi a Gaza, els Estats Units ha demostrat una vegada i una altra que el seu principi rector no és la llibertat, sinó la violència.

 

Jostein Hauge és economista polític i professor adjunt d'Estudis sobre el Desenvolupament en la Universitat de Cambridge. És autor de The Future of the Factory: How Megatrends are Changing Industrialization, un llibre publicat per Oxford University Press. A més, col·labora amb governs i organitzacions internacionals, i és coautor d'informes i articles per a la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides, l'Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial i el Departament de Negocis, Energia i Estratègia Industrial del Regne Unit. També col·labora en diversos mitjans de comunicació, com The Guardian, The Economist i Bloomberg. Twitter/X handle: @haugejostein; Lloc web personal: www.josteinhauge.com; Email: jlh202@cam.ac.uk

 

Traduït del Substack de l'autor, Global Currents.