La irrellevància dels bancs centrals

En l'era de Trump, té realment importància el que facin els bancs centrals?

Frances Coppola

10 de març de 2026

 

Coppola Comment ha estat en silenci durant massa temps. Ho sento. Hi havia tantes coses sobre les quals podria —i hauria de— haver escrit, però no ho vaig fer. A vegades, va ser perquè, per a quan em posava a escriure, el tema ja havia desaparegut de l'actualitat. Tinc diversos esborranys sense acabar que no he publicat perquè ja no són d'actualitat. Però, per a ser sincera, em resulta difícil escriure sobre finances i economia. Ara vivim en un món diferent. A algú li importa realment si els bancs centrals pugen o baixen els tipus d'interès en 25 punts bàsics, quan el president dels EUA pot fer que economies senceres entrin en barrina amb una publicació en Truth Social?

Els últims dies han sigut una muntanya russa. Quan l'lrán va tancar l'estret d'Ormuz i va atacar als seus veïns del Golf, els preus del petroli i el gas es van disparar, les companyies navilieres com Maersk van suspendre serveis crucials, i les refineries de petroli i les empreses químiques van declarar força major. Les expectatives d'inflació es van disparar immediatament, i els mercats, que havien descomptat amb confiança novess retallades dels tipus d'interès, van fer un gir brusc, descomptant almenys una pujada dels tipus d'interès abans que acabés l'any. Els preus de les accions van caure i els rendiments dels bons de l'Estat van pujar.

La gent del carrer estava tan dominada pel pànic com Wall Street. Ací, al Regne Unit, els conductors es van afanyar a anar a les benzineres per a omplir el dipòsit abans de les inevitables pujades de preus: la meva benzinera local ja s'havia quedat sense benzina quan vaig arribar (sí, vaig omplir el dipòsit, encara que, en la meva defensa, diré que quasi no em quedava benzina i que demà he d'anar i tornar de Gatwick). Amb els preus en les benzineres pujant fins a 1,80 lliures per litre, la ministra d'Hisenda acusa ara les petrolieres d'especulació.

Keir Starmer va insinuar que podria haver-hi ajudes del Govern per a les llars afectades per les fortes pujades dels preus del combustible i l'energia, encara que l'estrany límit màxim de preus de l'energia del Regne Unit retardarà l'efecte fins a l'estiu. Però amb l'augment dels costos de finançament, això sembla una tasca difícil. De fet, les regles fiscals de Rachel Reeves podrien veure's de nou sota pressió. La Declaració de Primavera que va presentar fa només una setmana sembla que va ser fa una eternitat.

Després va arribar l'anunci de Trump que la guerra estava «quasi acabada». L'alleujament va ser tan esbojarrat com el pànic. Els preus del petroli es van desplomar de nou per sota dels 90 dòlars per barril:

 

font: oilprice.com

(Els preus del cru Brent es van comportar de manera similar)

Les accions es van recuperar i els rendiments dels bons de l'Estat van caure —una mica. Però els preus del petroli i el gas continuen elevats, i la volatilitat és alta. Tothom està en suspens, a l'espera de la pròxima descàrrega d'idees en Truth Social o de la divagant roda de premsa del president més impredictible dels EUA Els preus del petroli podrien disparar-se de nou en qualsevol moment.

Podria dir-se que la persona que més es beneficia d'aquest caos és el president Putin, qui rep un inesperat guany econòmic gràcies a l'augment dels preus del petroli, la qual cosa l'ajudarà a continuar la seva guerra contra Ucraïna. Encara que potser el mateix Trump també se'n beneficia. Els arxius d'Epstein estan ben enterrats…

Malgrat les paraules de Trump, les bombes continuen caient. L'estret d'Ormuz roman tancat a la major part del trànsit marítim. L'Aràbia Saudita està desviant la producció de petroli cap a rutes alternatives, però com aquestes rutes no tenen la mateixa capacitat, també està retallant la producció. El G7 està considerant alliberar petroli de les reserves, però això no duraria molt. L'escassetat de subministrament ja està afectant les indústries al llarg de la cadena de subministrament. Fins i tot si la guerra s'acabés demà, podria portar-los molt temps recuperar-se.

La setmana passada, en la seva previsió de març, l'OBR va estimar que la inflació cauria fins a l'objectiu del 2% del Banc d'Anglaterra a la fi d'any. Avui, David Miles, membre del Comitè de Responsabilitat Pressupostària de l'OBR, ha anunciat que, com a conseqüència directa de la volatilitat dels preus del petroli i les matèries primeres provocada per la guerra de l'Iran, ara espera que la inflació a la fi d'aquest any se situï més a prop del 3% que del 2%.

Com hauria de respondre el Banc d'Anglaterra a això? Miles assenyala que les pujades dels preus del petroli i el gas no són ni des de lluny tan grans com les que es van produir quan Rússia va envair Ucraïna en 2022. Té raó... fins ara:

 

font: oilprice.com

A conseqüència del repunt dels preus del petroli i el gas de 2022, la inflació va arribar a l'11%:

 

Per a reduir la inflació, el Banc d'Anglaterra va pujar ràpidament els tipus d'interès fins al seu nivell més alt des de 2008. Però, encara que la inflació ha baixat, no ha tornat als mínims de l'era prepandèmica. I tampoc ho han fet els tipus d'interès. Avui dia, els tipus d'interès són molt més alts del que eren en el moment de les crisis del preu del petroli de 2022:

 

font: Banc d'Anglaterra

El Banc d'Anglaterra també està venent les reserves de valors acumulades durant les successives onades d'expansió quantitativa. Això redueix els diners en circulació i, per tant, és una forma d'enduriment monetari. A més, la pressió sobre el cost de la vida i les pujades d'impostos dels últims anys han obligat les llars a recórrer als estalvis que van acumular durant els anys de la pandèmia i a endeutar-se més (o a pagar més pel deute existent).

Arribats a aquest punt, he de recordar a tots que tant els pagaments d'impostos al Govern com els pagaments del servei del deute als bancs redueixen els diners en circulació, llevat que es compensin amb la despesa pública o un augment dels préstecs bancaris. En l'actualitat, el Govern està apujant els impostos i retallant la despesa pública per a complir les seves pròpies normes fiscals i, segons el Ernst & Young Item Club Bank Lending Forecast, la taxa de creixement del crèdit bancari total es preveu que caigui del 4,1% en 2025 al 3,1% en 2026. Les condicions monetàries al Regne Unit són, per tant, notablement més restrictives que en 2022, i les llars es troben sota més pressió financera.

El Banc d'Anglaterra no disposa d'un marge tan ampli per a pujar els tipus com el tenia en 2022. De fet, podria dir-se que seria millor baixar els tipus d'interès per a evitar el que podria ser una recessió molt greu.

Però torno al punt de partida. Continua important realment el que facin els bancs centrals? Fins i tot per als poderosos EUA, és la política fiscal, i no la monetària, la que ara determina les condicions econòmiques, i la Fed lluita per mantenir la seva independència. I per a les petites economies obertes com el Regne Unit, tant la política monetària com la fiscal ja ballen al so de la geopolítica. Quan Trump parla, els mercats entren en pànic, i els governs i els bancs centrals s'afanyen a estabilitzar les seves economies (i, en alguns casos, a esquivar les bombes).

L'edat d'or dels bancs centrals independents s'ha acabat. I la sobirania és cosa del passat. Aquest és el moment imperial dels EUA, i Trump és el seu Cèsar August.

 

Frances Coppola solia treballar en bancs. Ara escriu sobre ells i sobre finances i economia en general. Encara que la seva formació inicial va ser com a músic i cantant, va treballar en el sector bancari durant 17 anys i va cursar un MBA en la Cass Business School de Londres, on es va especialitzar en gestió de riscos financers. És autora del blog de finances i economia Coppola Comment, que apareix regularment en el bloc Alphaville del Financial Times i ha sigut citat en The Economist, el Wall Street Journal, The New York Times i The Guardian. També col·labora habitualment com a comentarista de temes financers en la BBC. I continua cantant i ensenyant. Al cap i a la fi, diu, en la vida hi ha més coses que les finances.

 

Traduït del Substack de l'autora, COPPOLA COMMENT: https://coppolacomment.substack.com/p/the-irrelevance-of-central-banks?