Recuperació o crisi

Aquest cap de setmana el diari Jornada m'ha publicat aquesta petita peça d'opinió.

Recuperació o crisi

Se’ns diu que els països avançats —i els europeus en particular, i també Espanya i Catalunya— estan en un procés de recuperació econòmica des del 2013 i el 2014. Es vol demostrar amb l’evolució de diferents indicadors econòmics —producció industrial, exportacions, consum de les famílies...— i especialment amb la variació positiva del PIB, que augmenta, i de la taxa d’atur, que disminueix.

Però el PIB ha estat posat en qüestió com a mesura adequada de l’èxit econòmic d’un país, i més encara del benestar de la població. Els premis Nobel Amartya Sen i Joseph Stiglitz, entre altres, han posat en qüestió l’idoneïtat del PIB. I han aparegut mesures alternatives que tenen en compte indicadors socials i ambientals, a més dels econòmics: la més coneguda és l’Índex de Desenvolupament Humà (IHD), definit per l’ONU el 1990, tot i que no considera els temes ambientals o les cures.

La taxa d’atur espanyola és encara molt elevada —al voltant del 17%, i a la zona euro, del 9%—, però amb les dades complementàries de l’Eurostat (desanimats, subocupats, que no troben feina...) la taxa d’atur el 2017 es dispara fins al 28%, el 18% a la zona euro. A més, els nous llocs de treball són, en general, amb sous baixos, a temps parcial, amb contractes temporals i sovint molt curts, freelancers, etc., aprofitant els avantatges de les reformes laborals fetes a mida dels empresaris. Uns llocs de treball precaris i sobreexplotats.

Finalment, sobretot a partir de la crisi, han crescut dramàticament les desigualtats de renda i riquesa i la pobresa i l’exclusió social, han baixat els serveis públics oferts, amb un augment dels desnonaments, la pèrdua de la pròpia casa... que en alguns casos han acabat de forma tràgica.