Avui El
PuntAvui em publica aquest article. Si algú vol saber més sobre Minsky ho pot
trobar en aquesta entrada del bloc.
La inestabilitat financera
Antoni
Soy, professor d’Economia Aplicada a l' Universitat de Barcelona
A Muriel Casals
Ara que torna a
preocupar, i molt, la inestabilitat financera pot ser útil recordar el que en deia
Hyman Minsky. Segons Minsky, la oferta monetària creix i es contrau quan els
banquers s'adapten a les demandes dels clients: si el negocis van bé donen préstecs,
però si van malament no presten. El
comportament del crèdit bancari amplifica el cicle econòmic modern, un cicle
financer, que pot augmentar la inestabilitat i portar a la crisi.
En la fase actual del capitalisme, el
"money manager capitalism" per Minsky, dominen els bancs a l'ombra i
els mercats financers, poc regulats, amb enormes quantitats de fons que busquen
la major rendibilitat. Alhora, les innovacions financeres fan créixer el deute
privat respecte als ingressos i hi ha major dependència d'un volàtil
finançament a curt termini. Predominen les "finances" sobre la
"indústria", es concentren la renda i la riquesa en les classes
superiors, es redueix la regulació del govern a les institucions financeres, augmenten
les ràtios de deute i les operacions de "titulització" del deute, i desapareixen
les barreres al comerç i als moviments de capital internacionals. Per tant, la
possibilitat d'una crisi en el sistema financer és cada cop més gran, com es va
veure el 2007: "el moment o la crisi Minsky".
Minsky interessa perquè va preveure la crisi financera
mundial que venia. Alguns van advertir de la possibilitat d'una crisi a
principis dels 2000s, però Minsky ho va fer mig segle abans. Per ell, la fragilitat financera
havia crescut tendencialment des de la dècada de 1960, de manera que un altre
'Gran Crash' com als 1930s podia tornar a produir-se. Amb tot ara, almenys als
EUA, tot i la recessió i el col·lapse del sistema financer, l'existència de la Reserva
Federal i del Tresor han salvat l'economia d'una gran depressió. Però bàsicament
s'han salvat les institucions financeres que van causar la crisi, però
l'economia està molt feble, la desigualtat ha augmentat, l'atur és alt, les
condicions del mercat laboral són pitjors i els bancs s'han fet encara més
grans i més perillosos que en la vigília de la crisi.
La "Teoria General"
de Keynes (1936) va identificar dos defectes fonamentals del capitalisme :
l'atur crònic i la desigualtat excessiva. Aquesta posa massa ingressos en mans dels rics, que
prefereixen estalviar que gastar. Això deprimeix la demanda i provoca atur.
Minsky n'hi va afegir un tercer: la inestabilitat és una
característica normal del capitalisme modern. L'estabilitat persistent no es pot aconseguir perquè la
incertesa sobre l'eficàcia de les polítiques i els canvis en els comportament
dels agents econòmics i les oportunitats de negoci faran que la política
d'estabilització sigui menys eficaç i fan probable la depressió i la deflació
del deute: "l'estabilitat és
desestabilitzadora".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada