Avui fa un mes just a El Punt Avui em publicaven aquest article:
Tribuna
Pressupost
El vicepresident i conseller d’Economia i
Finances i els diferents partits comencen a parlar del pressupost de la
Generalitat del 2020. Després de dues pròrrogues del pressupost del
2017: la del 2018, en el marc de l’aplicació nua i crua de l’article 155
de la CE; la del 2019, en un marc d’article 155 “tou” i amb la
incapacitat del “govern efectiu” d’arribar a acords per aprovar un nou
pressupost.
Es poden recordar els aspectes que dificulten el finançament de la Generalitat i les possibilitats d’elaborar un pressupost, exclusivament “autonòmic”, el més adequat possible: dèficit fiscal continuat i històric; incompliments continuats de les inversions estatals, perquè són molt inferiors a les que pertocarien i pel no compliment de les pressupostades; no compliment del sistema de finançament autonòmic previst a l’Estatut, també el “retallat”, i no revisió del sistema de finançament autonòmic; intervenció financera de la Generalitat, que comença el 2012 amb la ley orgánica de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financera, concretant l’article 135 de la CE després de la seva reforma (2011), i amb l’endegament del FLA (fons de liquiditat autonòmica) com a forma principal de finançament de les comunitats autònomes; intervenció que s’agreuja amb l’aplicació de l’article 155 de la CE i que continua amb l’aplicació d’un 155 no oficial, “tou”; finalment, els recursos dels governs espanyols i les sentències desfavorables del TC respecte a una sèrie d’impostos o taxes propis de la Generalitat per obtenir més recursos financers.
Ara bé, aquestes dificultats no poden ser excusa perquè el “govern efectiu” no presenti el pressupost (que serà més o menys “autonòmic” evidentment) millor possible i n’aconsegueixi l’aprovació. Per aprovar-lo només té, crec, tres opcions. Un pressupost social liberal podria, probablement, ser aprovat amb el PSC però hi veig dos inconvenients: exigiria que JxC i ERC renunciessin a qüestions bàsiques relatives a l’autodeterminació i la República; dependria dels interessos conjunturals del PSOE a Madrid. Per aprovar-lo amb els comuns caldria que el pressupost tingués un perfil més socialdemòcrata (i no sabem quins condicionants tindria d’Unides Podem). Finalment, per aprovar-lo amb la CUP el pressupost hauria de tenir, sens dubte, alguns elements importants i significatius de caràcter anticapitalista.
Tant en el cas de la CUP com dels Comuns (almenys en part), es requeriria que el govern estigués disposat a enfrontar-se a les elits (l’1% dels més rics), a plantar-los cara, tant actuant sobre alguns impostos directes que les afectessin realment com, per exemple, posant fi a les subvencions a escoles segregades, no rescatant inversions com ara les de Barcelona World, posant fi a subvencions abusives a alguns grans grups mediàtics, tirant enrere en l’anomenada “llei Aragonès”... Ni els governs de CiU ni els de JxSí van voler recórrer aquest camí. Tinc molts dubtes que l’actual “govern efectiu” ho vulgui fer.
Es poden recordar els aspectes que dificulten el finançament de la Generalitat i les possibilitats d’elaborar un pressupost, exclusivament “autonòmic”, el més adequat possible: dèficit fiscal continuat i històric; incompliments continuats de les inversions estatals, perquè són molt inferiors a les que pertocarien i pel no compliment de les pressupostades; no compliment del sistema de finançament autonòmic previst a l’Estatut, també el “retallat”, i no revisió del sistema de finançament autonòmic; intervenció financera de la Generalitat, que comença el 2012 amb la ley orgánica de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financera, concretant l’article 135 de la CE després de la seva reforma (2011), i amb l’endegament del FLA (fons de liquiditat autonòmica) com a forma principal de finançament de les comunitats autònomes; intervenció que s’agreuja amb l’aplicació de l’article 155 de la CE i que continua amb l’aplicació d’un 155 no oficial, “tou”; finalment, els recursos dels governs espanyols i les sentències desfavorables del TC respecte a una sèrie d’impostos o taxes propis de la Generalitat per obtenir més recursos financers.
Ara bé, aquestes dificultats no poden ser excusa perquè el “govern efectiu” no presenti el pressupost (que serà més o menys “autonòmic” evidentment) millor possible i n’aconsegueixi l’aprovació. Per aprovar-lo només té, crec, tres opcions. Un pressupost social liberal podria, probablement, ser aprovat amb el PSC però hi veig dos inconvenients: exigiria que JxC i ERC renunciessin a qüestions bàsiques relatives a l’autodeterminació i la República; dependria dels interessos conjunturals del PSOE a Madrid. Per aprovar-lo amb els comuns caldria que el pressupost tingués un perfil més socialdemòcrata (i no sabem quins condicionants tindria d’Unides Podem). Finalment, per aprovar-lo amb la CUP el pressupost hauria de tenir, sens dubte, alguns elements importants i significatius de caràcter anticapitalista.
Tant en el cas de la CUP com dels Comuns (almenys en part), es requeriria que el govern estigués disposat a enfrontar-se a les elits (l’1% dels més rics), a plantar-los cara, tant actuant sobre alguns impostos directes que les afectessin realment com, per exemple, posant fi a les subvencions a escoles segregades, no rescatant inversions com ara les de Barcelona World, posant fi a subvencions abusives a alguns grans grups mediàtics, tirant enrere en l’anomenada “llei Aragonès”... Ni els governs de CiU ni els de JxSí van voler recórrer aquest camí. Tinc molts dubtes que l’actual “govern efectiu” ho vulgui fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada