I avui el Punt Avui m'ha publicat aquest article amb el títol que encapçala el post.
De fet, l'original era un pel de res més llarg:
La distòpia d'Europa
Antoni Soy, Professor Universitat
Barcelona
La Unió
Europea (UE) no existeix. Ja que no compleix ni els seus propis Tractats ni la
seva Carta de Drets Fonamentals (que té el mateix valor jurídic dels Tractats).
Ens podem referir a algunes de les seves actuacions recents: l'asfixia de
l'economia i del poble grec; el tracte que ha donat als refugiats de les
guerres de l'Orient Mitjà; el seu aclucament d'ulls davant la deriva
autoritària de Turquia, sobretot amb el poble kurd; o el seu comportament
davant del conflicte entre Catalunya i España.
El que
existeix és un club d'estats units bàsicament pels seus interessos econòmics,
financers i monetaris, així com per la seva defensa del estatus quo econòmic,
polític i social. El seu interès pels drets democràtics i pels drets humans
fonamentals, individuals i col·lectius, és més aviat nul.
Si és fa un
repàs al Preàmbul del Tractat de la Unió Europea (TUE) -o a la Carta de Drets
Fonamentals- ja es veu que està format per un conjunt de principis genèrics que,
massa sovint, queden totalment amagats i oblidats rere els interessos concrets
dels estats. El mateix es pot dir de les disposicions sobre els principis
democràtics del Títol 2 del TUE. Aquest estableix que la UE té set institucions
diferents però, en la pràctica real i quotidiana, així com en el Tractat de
Funcionament de la Unió Europea (TFUE), ja queda molt clar que hi ha dues
institucions que juguen un paper preponderant: el Consell Europeu (CE), format
pels caps dels estats o governs europeus, (o el Consell dels ministres), i el
Banc Central Europeu (BCE) per l'euro i la política monetària.
En el TFUE
es pot veure clarament que, a part dels aspectes relacionats amb el
funcionament intern i l'acció exterior de la UE, la major part del seu
contingut fa referència als aspectes econòmics i financers d'aquest club de
països. I tot el que afecta a la moneda única, la política monetària i la
política de tipus de canvi fixes, que suposa l'existència de l'euro, ja està en
mans del BCE (articles 127 a 133 i 136 a 138). Una de les coses que es preveuen
en el TFUE és l'estreta coordinació de les polítiques econòmiques dels estats
membres però, en realitat, s'accepten unes asimetries entre els països que
semblen contradir aquest objectiu. Per exemple, l'article 119.3 diu que els
països de la UE han de tenir una balança de pagaments estable, però el que
passa realment és que mentre que Alemanya (i alguns altres països del centre en
menor mesura) té des de fa molts anys un superàvit creixent de la seva balança
per compte corrent, els països perifèrics del sud, i fins i tot França, tenen
(o han tingut) dèficits comercials molt importants. I cap institució de la UE
no hi ha posat remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada