Gabriel Zucman ens informa de la possibilitat que el 2026 a Califòrnia, en un referèndum, s'aprovi la instauració d'un impost als multimilionaris.

I si la revolució fiscal mundial s'iniciés a Califòrnia?

Gabriel Zucman

17 de novembre de 2025

Quin serà el primer estat a instaurar un impost sobre els multimilionaris? El debat està en ple auge a França, el Brasil o el Regne Unit, però és en un altre lloc, de forma més discreta, on està sorgint la iniciativa més prometedora: a Califòrnia.

Perquè ara és quasi segur: els californians seran cridats a expressar-se en referèndum, el novembre de 2026, sobre la creació d'un impost sobre el patrimoni del 5% per als multimilionaris. Aquest projecte, presentat a la fi d'octubre, podria marcar l'inici de la tributació de la riquesa extrema a tot el món.

Formalment, aquesta ballot initiative encara ha de reunir les 874.641 signatures necessàries per a ser inscrita oficialment en la llista de propostes sotmeses a referèndum en les eleccions de 2026. Però, excepte sorpresa, no hauria de ser més que una formalitat, ja que els sindicats que donen suport a aquest projecte ja han reunit el finançament necessari.

Les enquestes són molt prometedores i, si els votants diuen «sí», el 4 de novembre de 2026, Califòrnia veurà nàixer el primer impost sobre la riquesa extrema del planeta.

En què consisteix? Es tracta d'un impost únic del 5% sobre el patrimoni —és a dir, el conjunt d'actius nets dels deutes— de les persones, el patrimoni de les quals supera els 1000 milions de dòlars, unes 200 a Califòrnia. Segons les estimacions realitzades pel meu col·lega Emmanuel Saez, de la Universitat de Berkeley, aquest impost reportaria uns 100.000 milions de dòlars al Golden State.

Una aritmètica impecable: un 5% d'impost sobre 200 persones, 100.000 milions de dòlars per a finançar l'educació i la sanitat de milions de californians. Prou per a compensar les retallades previstes en la Big Beautiful Bill Act, la llei pressupostària impulsada per Donald Trump i aprovada el juliol de 2025, que va retallar el finançament de Medicaid, l'assegurança mèdica federal per als més desfavorits.

Pagable en cinc terminis, aquest impost reportaria 20.000 milions de dòlars a l'any al Tresor Públic del Golden State, la qual cosa suposa un augment dels seus ingressos fiscals de quasi el 10%.

La raó és que, com en la resta del món, la riquesa dels multimilionaris californians s'ha disparat. La tendència ha sigut molt forta: els seus 200 multimilionaris posseeixen per si sols al voltant de 2 bilions de dòlars en patrimoni, el doble que tots els multimilionaris francesos, que, no obstant això, són especialment pròspers.

La riquesa extrema aconsegueix avui dia als Estats Units nivells mai vistos, ni tan sols durant l'Edat Daurada (Gilded Age) de finals del segle XIX i principis del XX, època en la qual els magnats del ferrocarril, les finances i el petroli regnaven en l'economia des de l'alt dels seus monopolis.

Jutgem per nosaltres mateixos: en 1913, el 0,00001% més ric —un grup que en aquella època comprenia quatre llars fiscals, les de John Rockefeller, Henry Frick, Andrew Carnegie i George Baker— posseïa per si sol el 0,9% del patrimoni total dels Estats Units.

Avui dia, aquest mateix 0,00001%, que ara inclou a 19 llars, tenint en compte el creixement de la població, posseeix el 2% de tot el que es pot posseir als Estats Units, una proporció deu vegades major que en 1980 i dues vegades major que en l'apogeu de l'Edat Daurada.

 

Fonts: Càlculs de l'autor a partir de dades de la revista Forbes i dels comptes patrimonials de la Reserva Federal dels Estats Units. Les dades de novembre de 2025 procedeixen de les estimacions de Forbes Real Time Billionaires de l'11 de novembre.

En aquest context, la fiscalitat de la riquesa extrema està cridada a exercir un paper central en el debat polític dels pròxims mesos i anys.

Els obstacles, a priori nombrosos, han sigut identificats i superats un a un pels partidaris del referèndum californià, ben organitzats i ben preparats.

El risc d'exili fiscal, en primer lloc, un clàssic en els debats sobre aquestes qüestions, és nul. Encara que es pot pagar en cinc anualitats, l'impost del 5% només s'aplicaria als multimilionaris que resideixin a Califòrnia en 2026. Les persones que s'hi varen traslladar abans de finals de 2025 haurien de pagar el 75% de l'impost. Ja és massa tard per a escapar-ne.

El risc d'optimització: ben assessorats per exèrcits d'advocats sobre pagats, no trobaran els ultra rics maneres d'eludir-ho? És poc probable, ja que el text de la llei és infal·lible i afecta a tota la fortuna dels multimilionaris, independentment de la seva naturalesa. Quasi tres quartes parts d'aquesta riquesa estan constituïdes per accions d'empreses que cotitzen en borsa, molt fàcils d'observar i valorar. Es gravaria tot el patrimoni, tant si es troba a Califòrnia com en qualsevol altra part del món.

Quin efecte tindrà això en la innovació? Es perdrà Califòrnia també «la revolució de la IA»? Per descomptat que no: l'impost sol afecta les persones, la riquesa de les quals superi els mil milions de dòlars. No afecta en absolut les empreses que posseeixen. Prenguem com a exemple a Mark Zuckerberg, que posseeix el 13,7% de Meta. Si vengués el 5% de les seves accions per a pagar l'impost, la seva participació en el capital de l'empresa de Menlo Park baixaria del 13,7% al 13%, la qual cosa, en la pràctica, no suposaria cap canvi per a aquesta última.

Finalment, la constitucionalitat: la Constitució del Golden State limita la imposició sobre el patrimoni, que no pot superar el 0,4%. No importa: el projecte de referèndum inclou una esmena constitucional per a posar-hi remei. Si la majoria dels votants vota «sí» el novembre de 2026, res ni ningú podrà impedir l'aplicació de l'impost als multimilionaris.

Per descomptat, cal esperar una virulenta mobilització de les grans fortunes, que han gastat sense límits a Nova York, per a impedir la victòria de Zohran Mamdani, presagiant mil catàstrofes si aquest arribés a aplicar el seu projecte de recàrrec del 2% sobre les rendes més altes, amb estudis falsificats i invectives diverses i variades. Sense èxit.

És molt probable que el referèndum californià constitueixi també un repte polític important, sens dubte un dels més importants de les eleccions de mitjan mandat als Estats Units.

Si guanya el «sí», l'impost californià podria tindre ràpidament imitadors en altres estats, com Nova York, Washington o Massachusetts. A llarg termini, aquest procés tindria totes les possibilitats de donar lloc a la creació d'un impost federal sobre la riquesa extrema. Això és precisament el que va ocórrer fa més d'un segle amb l'impost progressiu sobre la renda, que va sorgir primer a escala estatal, abans que el Govern federal l'adoptés en 1913.

Amb una coalició d'estats prou gran, o millor encara, amb un impost federal, no hi hauria cap obstacle per a passar d'un impost únic a un impost anual sobre les majors fortunes, ja que els ciutadans dels Estats Units no podrien eludir l'impost anant-se'n a l'estranger.

En 1978, Califòrnia va estar a l'avantguarda de la revolta contra els impostos en votar la famosa «Proposta 13», que limitava l'impost sobre la propietat, presagiant la revolució conservadora que triomfaria uns anys més tard en la resta dels Estats Units.

Mig segle després, la història podria repetir-se, però al revés. L'horitzó de la justícia fiscal mundial es perfila en els incipients debats del Golden State: la votació de novembre de 2026 podria marcar l'inici d'un moviment global per a posar fi a la impunitat fiscal dels multimilionaris.

 

Gabriel Zucman és professor d'Economia en l'Ecole Normale Supérieure i en la Universitat de Berkeley (Califòrnia). A la recerca de la riquesa i els ingressos, presents i passats, onshore y offshore.

 

Traduït del Substack de l'autor, La Richesse cachée des nations: https://gabrielzucman.substack.com/p/et-si-la-revolution-fiscale-mondiale?