La guerra comercial de Trump no reactivarà la indústria manufacturera dels EUA

Però podria accelerar la transició de la Xina cap a una economia basada en el coneixement.

Grace Blakeley

28 d'abril de 2025

 

Per molt que ho intenti, Donald Trump no podrà fer front al domini de la Xina en el sector manufacturer.

Els avantatges de fabricar a la Xina van ara molt més enllà de la seva mà d'obra relativament barata. L'Estat xinès ha transformat el país en un centre especialitzat en la fabricació, i les xarxes i la infraestructura que sustenten aquesta especialització no podrien reproduir-se en altres llocs de la nit al dia.

Regions senceres de l'economia xinesa, com Guangdong, s'han transformat en gegantescos centres de fabricació. Gran part de les cadenes de subministrament de productes com a telèfons intel·ligents i televisors es troben en aquestes zones econòmiques, amb tota la mà d'obra, la infraestructura i el suport polític que necessiten.

Aquesta proximitat crea el que els economistes denominen «economies d'aglomeració», és a dir, l'eficiència que es deriva de la concentració de l'activitat econòmica. Els fabricants poden recórrer a una àmplia reserva de mà d'obra qualificada, acumulada al llarg de dècades, per a satisfer les demandes de la indústria manufacturera xinesa.

La infraestructura física que connecta aquestes empreses entre si i amb les diferents parts de la cadena de subministrament és sofisticada i extensa. A més, la proximitat geogràfica permet a les empreses comunicar-se entre si, amb els seus clients i amb les institucions de recerca, la qual cosa genera una major eficiència.

Potser encara més significatiu és que el govern local a la Xina ha desenvolupat amplis vincles amb aquestes empreses privades. I, a diferència d'altres parts del món, l'Estat local té el poder i l'incentiu per a fer el que sigui necessari per a secundar-les.

 

La zona

Aquesta transformació s'ha produït al llarg de dècades gràcies a la planificació activa de l'Estat xinès, juntament amb les grans empreses multinacionals.

Quan el Partit Comunista va obrir l'economia xinesa a partir de la dècada de 1980, va crear una sèrie de «zones econòmiques especials» (ZEE) per a temptejar el terreny. Aquestes zones eren llocs en els quals el PCX podia experimentar els beneficis de l'obertura sense afluixar el seu control sobre la resta de l'economia o la població.

Les multinacionals occidentals van poder establir la seva producció en les zones recentment creades, aprofitant els baixos costos i l'abundant mà d'obra barata. Les zones es van dissenyar amb incentius addicionals per a temptar a aquestes empreses a anar-se'n a la Xina, des d'una regulació laxa fins a baixos tipus impositius.

En aquest moment concret, les empreses occidentals no necessitaven molt per a convèncer-se. En la dècada de 1980, les grans empreses occidentals s'enfrontaven al poder dels sindicats en gran part del món ric. Els treballadors havien guanyat massa poder, tant en el lloc de treball com en l'Estat, la qual cosa amenaçava l'autoritat del capital.

L'externalització va ser una poderosa eina disciplinària que va permetre a aquestes empreses reduir costos i recuperar el control sobre els treballadors. Molts llocs de treball es van traslladar a països com la Xina, i l'amenaça de noves pèrdues d'ocupació va contribuir a sotmetre als treballadors que es van quedar.

Els Estats occidentals també van contribuir amb polítiques neoliberals que van facilitar l'externalització i van soscavar el poder dels sindicats. Thatcher i Reagan van entrar en guerra amb els sindicats, aplanant el camí per a la desindustrialització en el món ric. També van eliminar les restriccions a la circulació de diners i mercaderies a tot el món, la qual cosa va facilitar la creació de cadenes de subministrament veritablement globals.

Amb el pas del temps, van imposar un conjunt rígid de regles i normes a l'economia mundial dissenyades per a afermar encara més la globalització neoliberal. La globalització neoliberal va ser un projecte dissenyat per les elits occidentals per a disciplinar als treballadors i retornar el poder al capital. La Xina simplement va aprofitar el procés per a desenvolupar la seva pròpia economia.

 

Planificació del lliure mercat

Per descomptat, l'Estat xinès va trencar les regles que Occident va intentar imposar a la resta del món. Així és com el país va aconseguir escapar del parany de la pobresa i aconseguir la industrialització, abans de desenvolupar la seva economia del coneixement.

L'Estat xinès va utilitzar els ingressos del desenvolupament per a invertir en àmplies xarxes d'infraestructura que facilitessin la producció per a l'exportació. També va invertir en la formació d'una mà d'obra amb les habilitats necessàries perquè les empreses situades en les baules superiors de la cadena de valor poguessin començar a fabricar a la Xina.

El sistema financer controlat per l'Estat es va utilitzar per a dirigir la inversió d'acord amb els plans de desenvolupament del PCX, així com per a controlar la moneda amb la finalitat de mantenir la competitivitat internacional. A més, els rígids controls sobre els fluxos comercials i d'inversió van protegir les indústries nacionals de la Xina de la competència estrangera.

A mesura que s'expandia la indústria manufacturera xinesa, aquestes economies d'aglomeració es van aprofundir i l'Estat va poder exigir majors concessions a les multinacionals situades al país. Va començar a insistir en la creació d'«empreses conjuntes» entre multinacionals occidentals i empreses nacionals que permetessin a aquestes últimes aprendre les tècniques de producció pioneres de les primeres.

Aquest canvi va iniciar un procés de transferència de coneixements d'Occident a la Xina que, juntament amb la intensa inversió de l'Estat xinès, ha facilitat el creixement de les indústries del coneixement. Aquest procés ha culminat amb l'arribada de DeepSeek i altres empreses xineses d'intel·ligència artificial, que amenacen la supremacia occidental en tecnologia punta.

 

No hi ha marxa enrere

No es pot fer marxa enrere en la transformació de l'economia xinesa. Traslladar la producció fora de la Xina costarà milers de milions a empreses com Apple, a més d'augmentar significativament els costos per als consumidors. I els llocs de treball perduts a la Xina no tornaran als Estats Units, sinó que aniran a parar a països com l'Índia, el Brasil i Vietnam.

Però fins i tot si es perden alguns llocs de treball poc qualificats a la Xina, això només accelerarà la transició del país d'un centre de fabricació a una economia del coneixement. La població xinesa està disminuint i la mà d'obra està cada vegada més qualificada, la qual cosa amenaça la mà d'obra barata en la qual es basa l'economia manufacturera. Les empreses fa molts anys que traslladen la fabricació de baix valor fora de la Xina.

Si l'Estat xinès aconsegueix gestionar aquesta transició de manera eficaç, l'intent de Trump d'aixafar el sector manufacturer del país podria simplement accelerar la seva transició cap a una cadena de valor més alta. Els treballadors que abans es dedicaven a muntar iPhones podrien acabar treballant en tipus de fabricació molt més avançats, o fins i tot desenvolupant les seves pròpies tecnologies i dissenyant alternatives xineses als productes occidentals.

Aquest canvi ja s'ha produït en el sector dels vehicles elèctrics, on domina l'empresa xinesa BYD. Empreses com DeepSeek estan desafiant a Occident en l'àmbit de la intel·ligència artificial. No és forassenyat suggerir que, amb l'ajuda de l'Estat, l'economia xinesa podria començar a desafiar el domini occidental en molts altres sectors.

Tanmateix, aquestes ambicions continuen enfrontant-se a importants reptes. La Xina necessita ampliar i aprofundir el seu mercat de consum intern, així com crear mercats financers més dinàmics per a facilitar l'esperit emprenedor. Però Trump podria estar donant a la Xina l'empenta que necessita per a substituir finalment als Estats Units en la cúspide del capitalisme global.

 

 

Grace Blakeley escriu sobre el capitalisme, sobre els sistemes econòmics i polítics que dominen les nostres vides, i sobre com podem resistir-nos a aquest domini.

 

Traduït del Substack de l'autora: https://graceblakeley.substack.com/p/trumps-trade-war-wont-revive-us-manufacturing?utm_source=post-email-title&publication_id=3166126&post_id=162322136&utm_campaign=email-post-title&isFreemail=false&r=hm0ra&triedRedirect=true&utm_medium=email