Ja fa un cert temps (el 3 d'agost de 2019), a El PuntAvui em publicaven aquest article:
Tot i que encara té defensors, sembla que la
crisi de la globalització neoliberal s’està aprofundint. De fet, la
globalització actual, com ha estat assenyalat, no és un fenomen
totalment nou, sinó una nova mundialització de l’economia un cop es
decideix posar fi al control dels moviments de capitals per part dels
governs que es preveia en el sistema monetari internacional de Bretton
Woods. Això havia estat un element fonamental en la reforma del
capitalisme que s’havia intentat després de la II Guerra Mundial.
D’altra banda, el neoliberalisme és un terme equívoc perquè dona a
entendre que l’estat s’ha retirat de l’economia, quan en realitat no ho
ha fet, com s’ha demostrat a bastament en les actuacions fetes davant la
gran crisi de 2008/09
.
Un senyal principal de l’actual empitjorament de la crisi és la caiguda del ritme de creixement del comerç internacional. Així, en el moment àlgid de l’anomenada “globalització neoliberal” el comerç global creixia a un ritme de quasi el 8% anual, el doble del creixement del PIB, a conseqüència de l’expansió de les cadenes d’oferta/de valor globals (CVG) que havien estat transformant la producció en un procés integrat transnacional. En canvi, en el darrer any el comerç global amb prou feines ha crescut un 2,6% anual, segons l’Organització Mundial del Comerç, al mateix ritme que el creixement previst del PIB.
Alguns diuen que això és una conseqüència del proteccionisme de Trump (i d’altres) i de les guerres comercials, especialment entre els EUA i la Xina. Tanmateix, alguns treballs del Banc de Pagaments Internacionals-BPI (Bank of International Settlements-BIS) assenyalen que entre el 2000 i el 2008 hi havia una activitat frenètica en les CVG, especialment entre els EUA i la Xina, que van fer créixer les exportacions mundials respecte al PIB un 16% anual acumulatiu. En canvi, tot i una certa recuperació de les exportacions després del moment més greu de la crisi, el seu creixement no ha tornat a acostar-se, ni de lluny, als nivells d’abans del 2008.
Amb les facilitats ofertes pel sistema financer, que van donar lloc a un veritable boom del crèdit, abans de la crisi les empreses no tenien dificultats per finançar la seva activitat i el comerç internacional. Però amb la crisi, també financera, això s’acaba. Els bancs (els oficials i els shadow) ja no donen crèdits tan fàcilment, i no van patir simplement les seves pròpies bombolles especulatives, sinó que van afectar també la producció i el comerç internacional. Sembla que la bombolla del crèdit d’abans de la crisi que va donar lloc a un boom dels preus immobiliaris, també va produir una bombolla en les CVG i en el comerç internacional. Un cop aquesta bombolla ha explotat sembla difícil esperar, almenys a curt termini, que el creixement del comerç esmentat torni als nivells que hi havia abans de la crisi.
.
Un senyal principal de l’actual empitjorament de la crisi és la caiguda del ritme de creixement del comerç internacional. Així, en el moment àlgid de l’anomenada “globalització neoliberal” el comerç global creixia a un ritme de quasi el 8% anual, el doble del creixement del PIB, a conseqüència de l’expansió de les cadenes d’oferta/de valor globals (CVG) que havien estat transformant la producció en un procés integrat transnacional. En canvi, en el darrer any el comerç global amb prou feines ha crescut un 2,6% anual, segons l’Organització Mundial del Comerç, al mateix ritme que el creixement previst del PIB.
Alguns diuen que això és una conseqüència del proteccionisme de Trump (i d’altres) i de les guerres comercials, especialment entre els EUA i la Xina. Tanmateix, alguns treballs del Banc de Pagaments Internacionals-BPI (Bank of International Settlements-BIS) assenyalen que entre el 2000 i el 2008 hi havia una activitat frenètica en les CVG, especialment entre els EUA i la Xina, que van fer créixer les exportacions mundials respecte al PIB un 16% anual acumulatiu. En canvi, tot i una certa recuperació de les exportacions després del moment més greu de la crisi, el seu creixement no ha tornat a acostar-se, ni de lluny, als nivells d’abans del 2008.
Amb les facilitats ofertes pel sistema financer, que van donar lloc a un veritable boom del crèdit, abans de la crisi les empreses no tenien dificultats per finançar la seva activitat i el comerç internacional. Però amb la crisi, també financera, això s’acaba. Els bancs (els oficials i els shadow) ja no donen crèdits tan fàcilment, i no van patir simplement les seves pròpies bombolles especulatives, sinó que van afectar també la producció i el comerç internacional. Sembla que la bombolla del crèdit d’abans de la crisi que va donar lloc a un boom dels preus immobiliaris, també va produir una bombolla en les CVG i en el comerç internacional. Un cop aquesta bombolla ha explotat sembla difícil esperar, almenys a curt termini, que el creixement del comerç esmentat torni als nivells que hi havia abans de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada