L'edició digital de Jornada m'ha publicat aquest article.

Opinió

La mesura de l’atur

Quina és la xifra d’atur? L’autor recorda que hi ha almenys tres formes de calcular-lo i els resultats poden arribar a ser el doble segons un mecanisme o un altre

ANTONI SOY, Economista, professor de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Editor de la JornadaI 

30 de GENER del 2018

@antonisoy

Es convenient tenir clar com es mesura l’atur perquè les dades que se’ns ofereixen, i que poden ser utilitzades de la forma que més els hi convé pel govern, organitzacions empresarials o sindicats, no ens donin una imatge esbiaixada de la realitat.

Hi ha, d’una banda, l’atur registrat a les oficines del Servei Públic d’Ocupació (SPO) que fa públiques mensualment el Ministerio de Trabajo, o sigui els demandants de feina que s’hi inscriuen (no inclouen, per tant, els que perden l’ocupació però no s’inscriuen, ni els que s’incorporen per primera vegada al mercat de treball sense passar per les oficines d’ocupació, ni als inscrits a cursos de formació dels SPO). L’atur registrat no inclou, doncs, tots els aturats que hi ha en un moment determinat i, a més, no es pot comparar internacionalment. Al desembre 2017 es comptabilitzaven més de 3,4 milions d’aturats (més de 63 mil a les Balears, més de 418 mil a Catalunya i quasi 386 mil al País Valencià).

Segons l’Enquesta de Població Activa al 4art trimestre de 2017 hi havia més de 75 mil aturats a les Illes Balears, a Catalunya més de 479 mil i al País Valencià uns 410 mil

La forma acceptada pels països de la Unió Europea (UE) per a mesurar i comparar els aturats (els que busquen feina) dels diferents països és la que ens proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA) que realitza el Instituto Nacional de Estadística (INE). Una enquesta trimestral que, entre altres, ens proporciona les dades de l’atur i la taxa d’atur que poden ser comparades amb les dels altres països de la UE a través de l’oficina estadística europea (Eurostat). Les darreres dades que corresponen al 4art trimestre de 2017 donen quasi 3,8 milions d’aturats a l’estat espanyol (amb una taxa d’atur del 16,65%), a les Illes Balears més de 75 mil aturats, a Catalunya més de 479 mil i al País Valencià uns 410 mil (amb unes taxes d’atur de 12,6%, 12,6% i 16,8% respectivament).

Tanmateix, per entendre la realitat de l’atur no n’hi ha prou amb considerar els aturats (els que busquen feina), sinó que també cal tenir en compte els desanimats (que voldrien treballar però no busquen feina perquè no tenen cap esperança de trobar-ne) i els subocupats (que voldrien treballar a temps complet però només poden fer-ho a temps parcial). Si es consideren totes aquestes dades, el que es pot anomenar la taxa d’atur ajustada és molt superior a la taxa d’atur com es mesura habitualment per la EPA. Darrerament, l’Eurostat ens dona dades sobre aquestes variables (malauradament les darreres són de 2016) i el mateix Banc Central Europeu s’hi ha referit en un dels seus darrers butlletins com a una mesura més apropiada de l’atur real. El 2016, la taxa d’atur ajustada espanyola s’enfilava fins al 30,6% (només per sota de Grècia) com a resultat d’una taxa d’atur del 19,6%, d’una taxa de desanimats del 4,8% i d’una taxa de subocupats del 6,2%.