Economia i democràcia

Aquesta és la versió llarga de l'article que avui em publica El Punt Avui Sobre el tema.

Molt recentment l'Association Française d'ÉconomiePolitique-AFEP ha publicat el "Manifestper una economia pluralista". És un crit d'alarma sobre els perills que suposa deixar que una única corrent de pensament econòmic monopolitzi tot el debat. Però aquesta és la situació avui, en gran part, en el mon universitari i de la recerca on una determinada concepció de l'economia, l'aproximació neoclàssica, s'ha convertit en dominant ("mainstream") i s'ha transformat en la "ortodòxia". Per això, el manifest demana defensar i garantir el pluralisme en economia, perquè si no n'hi ha no hi podrà haver avenços en l'economia com a ciència social, ni tampoc un debat democràtic informat i rigorós.

En principi, l'existència d'una aproximació dominant en economia no és un problema en si mateix. Si converteix quan la dominació no és només intel·lectual sinó que és també institucional i política. És a dir, quan es converteix en ortodòxia, quan no defensa únicament una manera de resoldre els problemes econòmics sinó que, al mateix temps, vol ser qui defineixi, de forma exclusiva, els problemes econòmics que cal resoldre. L'ortodòxia es converteix en una doctrina que funciona com una fe quasi religiosa. Els que s'hi oposen són rebutjats de diverses maneres com ho serien els heretges o els blasfems. Els que formen part de l'ortodòxia econòmica tenen una posició de poder i es creuen en possessió de la veritat. Per tant, creuen que sempre tenen raó, que són els únics que fan ciència econòmica, i els hi costa molt posar en dubte els coneixements que comparteixen i que els hi asseguren aquesta "superioritat". Aquesta posició tant poc científica fa que els seus coneixements es puguin convertir fàcilment, almenys en part, en prejudicis i que tendeixin a viure en un mon cada cop més allunyat del mon real, i amb uns criteris de rigor formal i instrumental que prevalen sobre els criteris de pertinença empírica i de contingut teòric previ. No hi ha dubte que hi ha una certa diversitat dintre dels economistes ortodoxes però aquesta sempre fa referència a les hipòtesis auxiliars o secundàries i mai a les principals o essencials.

Els economistes ortodoxes, a partir de la seva creença absoluta en l'eficiència dels mercats financers, pensaven que era impossible que s'esdevingués una crisi econòmica. Per això van ser incapaços de veure a venir la gran crisi que ara estem vivint, molt especialment a la Unió Europea. Al contrari del que va preveure, ja fa molts anys, Minsky o del que varen entreveure altres economistes de diferents corrents de pensament econòmic heterodoxes que insistien en els perills de les dinàmiques especulatives.

D'això es pot concloure que la comunitat dels economistes ha estat mancada de debat i de controvèrsies. I que aquesta quasi unanimitat ha afavorit la seva ceguesa davant de la realitat.

En una societat democràtica és normal i sa el dubte, la crítica, el debat. Perquè això permet als ciutadans poder determinar el seu futur de la manera més clara i fonamentada. Això és la base de la vida democràtica: el interès col·lectiu es construeix amb la confrontació d'idees i d'opinions. Però això es converteix en impossible quan, malauradament, la legitimitat de la diagnosi econòmica està monopolitzada per certs interessos o determinades concepcions del mon. Aleshores, es produeix la imposició d'una determinada solució que es presenta com la única alternativa creïble i possible : és el que s'ha anomenat el "pensament únic" o el TINA ("There Is Not Alternative").

Però, en una societat oberta i equilibrada convé que l'ensenyament i la recerca en general, i de l'economia en particular, sigui pluralista. No hi ha cap altra manera de fer progressar realment el coneixement, ni de que hi hagi un debat democràtic eficaç. I això suposa, com a mínim, que hi hagi una diversitat d'aproximacions econòmiques. I així ha estat des dels orígens de l'economia: hi ha hagut pluralitat d'aproximacions i contínues controvèrsies que han fet avançar la disciplina econòmica. Unes controvèrsies sobre els conceptes bàsics i fonamentals de la disciplina. Aquesta ha estat la riquesa històrica de l'economia i el que l'ha feta progressar. Recordem, només al segle XX, els noms d'alguns economistes heterodoxes, entre d'altres: Keynes, Schumpeter, Veblen, Kalecki, Minsky, Hayek, Galbraith, Robinson, Sraffa, Pasinetti.

L'existència de diferents línies d'investigació i de diversos paradigmes (neoclàssic, post keynesià, institucionalista, marxista, etc.), cadascun amb les seves arrels històriques i amb els seus propis programes de recerca, suposa l'existència de diferents mètodes i construccions formals, diversos punts de partida de les investigacions, conceptes i assumpcions variats, diferents criteris en l'elecció del contingut i l'objecte de l'economia i diverses actuacions de política econòmica. Els que no formen part de la ortodòxia neoclàssica se'ls anomena com a "alternatius", "crítics" o "heterodoxes".

La democràcia, també dintre de la universitat, significa no només el govern de la majoria, sinó també l'existència d'unes institucions pluralistes que garanteixin que les veus minoritàries puguin expressar-se, explorar noves vies, alimentar els debats. La democràcia, igual que la ciència, no es pot basar en un únic punt de vista, tot fent desaparèixer els altres. El pluralisme és l'aliment imprescindible de la democràcia.

Però, especialment en els darrers anys, hi ha massa indicis per a témer una desaparició i extinció d'aquest pluralisme, que havia existit històricament, i la progressiva imposició d'una ortodòxia i, per tant, la marginalització dels corrents heterodoxes, a partir de la imposició de les regles esbiaixades i arbitràries del corrent majoritari dominant -amb la falsa aparença d'una estimació imparcial i objectiva- pel que fa als criteris d'avaluació de la recerca i per a l'accés al professorat universitari: classificació de les revistes on es publica que no inclouen a revistes heterodoxes; format estàndard dels articles o de les presentacions a conferències i congressos. I això portarà inevitablement a un empobriment tant de la recerca com de l'ensenyament de l'economia. No estem en la situació que el premi Nobel Wassili Leontieff assenyalava el 1983 de que "els mètodes usats per mantenir la disciplina intel·lectual en els departaments d'economia més influents d'aquest país (EUA) poden recordar algunes vegades als que utilitzen els marines per a mantenir la disciplina" perquè els que ara s'utilitzen són més sofisticats i de caràcter bàsicament ideològic.

Els economistes ortodoxos privilegien els criteris formals en detriment dels criteris substancials lligats a les virtuts usuals de l'esperit científic i de recerca: el dubte metòdic sobre totes les idees, incloses les més admeses; el interès per les qüestions més importants i no per les més gratificants; la recerca no oportunista d'una millor comprensió del mon i, per tant, de la veritat. La utilització de les matemàtiques és molt important però en cap cas han de precedir a la reflexió teòrica sinó que, al contrari, les matemàtiques s'han d'utilitzar en funció de (com a instrument) de la reflexió teòrica. Els instruments analítics basats en les matemàtiques no poden, en cap cas, portar a la no consideració dels fenòmens econòmics més importants i significatius, ni poden fer-nos oblidar les interpretacions econòmiques que hi ha al darrera de les descripcions formals matemàtiques.

"No és només l'economia mundial la que està en crisi. L'ensenyament de l'economia també ho està, y aquesta crisi té conseqüències molt més enllà de les aules universitàries. El que s'hi ensenya forma les mentalitats de la propera generació de polítics i, per tant, donarà forma a les societats en les que vivim". Així comença el manifest de més de 70 associacions d'estudiants d'economia de més de 30 països diferents de tot el mon que s'agrupen a ISIPE. Per això demanen que el mon real torni a entrar a les aules i que amb ell hi tornin el debat i el pluralisme de les teories, les corrents, els mètodes i les disciplines econòmiques, perquè això permetria enriquir l'ensenyament i la recerca i, per tant, revitalitzar l'economia i, a més, permetria posar-la de nou al servei de la societat. I conclouen que "en última instància, el pluralisme en l'ensenyament de l'economia és essencial per a un debat públic saludable. És una qüestió de democràcia".

És semblant al que ja deien fa més de 25 anys, en una carta de 1988 al diari La Repubblica, un grup plural, de diverses provinences i tendències, dels principals economistes italians quan llançaven un crit d'alarma sobre els perills amb els que es trobava l'estudi de l'economia política. Defensaven que històricament, economia política, reforma social i consciència civil no se separaven. Però cada vegada més economistes, deien, s'obliden de l'objecte social de la disciplina, dels seus continguts, i es centren en l'estudi d'uns instruments analítics cada cop més refinats. Cridaven a una presa de consciència perquè l'estudi de l'economia política tornés a tenir com a objectius principals els problemes de la societat concreta en la seva perspectiva històrica i en el seu marc institucional. El treball de l'especialista en la millora dels mètodes analítics per als economistes, que és molt necessari, no s'ha de confondre, deien, amb la feina dels que estudien l'economia política. Aquesta és una disciplina amb continguts i responsabilitat social. I, tot i utilitzant les tècniques i els instruments analítics més refinats i eficaços, si vol complir la seva finalitat ha de ser capaç d'explicar els resultats assolits i la seva utilitat d'una forma comprensible per als estudiosos de la societat i per als agents econòmics, socials i polítics.

O al que assenyalaven l'any 1992, a l'American Economic Review, 44 economistes molt prestigiosos, de diverses tendències i corrents de pensament, ortodoxes i heterodoxes, entre els quals diversos premis Nobel, quan s'inquietaven per les amenaces de monopoli intel·lectual, en els mètodes i en les hipòtesis, que afectaven a l'economia. I, per tant, feien una crida "per un nou esperit de pluralisme en economia, que permeti les discussions critiques i els intercanvis tolerants entre les diferents aproximacions". Perquè, deien, els economistes s'han convertit en els advocats de la lliure competència però no la posen en pràctica en el mercat de les idees. I aquest pluralisme, reblaven, permetrà millorar el rigor científic de l'economia. I acabaven demanant que aquest pluralisme es pogués expressar "en les formes del debat científic, en la varietat de contribucions publicades a les revistes i finalment en la formació i en el reclutament dels economistes".

En definitiva, doncs, cal constatar i reivindicar l'existència del pluralisme en l'economia, que vol dir la necessitat d'un debat obert i de fons entre les diferents corrents o aproximacions existents que discuteixin les seves hipòtesis i confrontin les seves tesis sobre el funcionament de la societat i del mon reals. Només així hi podrà haver avenços reals en la ciència econòmica i uns debats que permetin millorar la vida en societat i la democràcia.