Aquesta ha estat una
pregunta recurrent en la història de l'economia i del pensament econòmic. Si es
parteix de que la ciència significa l'aplicació de la raó a la recerca del
saber, i que es tracta de conèixer com es desenvolupa, amb quins entrebancs es
troba, quina diferència hi ha entre coneixement científic i altres coneixements,
fins a quin punt són comparables les ciències
dures -física, química- amb altres disciplines que, de forma potser
abusiva, també s'han anomenat ciències: les humanístiques i les socials.
Aquest és un tema que
sempre ens ha preocupat: fins a quin punt l'economia és una ciència i,
especialment, comparable a les ciències que s'han anomenat dures? John K.
Galbraith ho va respondre contundentment el 1977: "l'economia no és una
ciència exacta". En el segle XIX, davant del pessimisme de Malthus,
Carlyle va parlar de l'economia com la ciència
trista, una expressió que després ha estat utilitzada sovint. Dels
economistes clàssics, Marx va concloure que qualsevol teoria econòmica o social
estava influïda per la ideologia i els valors de qui la proposava. Més tard, Weber
va insistir en que si els que estudiaven l'economia o la societat volien ser
científics havien de deixar de banda els judicis de valor i la ideologia.
Keynes en una carta a
Harrod (1938) li deia que "l'economia és essencialment una ciència moral i no una ciència natural.
És a dir, fa servir la introspecció i els judicis de valor". I encara més,
"l'economia és una ciència que pensa en termes de models i, al mateix
temps és el art de triar els models que són rellevants en el mon contemporani.
Està obligada a ser així perquè, a diferència de les ciències naturals
típiques, els temes als que s'aplica no són, en molts aspectes, homogenis al
llarg del temps". També Schumpeter el 1948 titulava "Ciència i
ideologia" el seu discurs a la reunió anual de l'Associació econòmica
americana on, tot i mostrar el seu optimisme relatiu sobre la capacitat dels
economistes d'utilitzar els avenços científics per anar deixant de banda els
biaixos ideològics, cloïa que tot plegat "encara ens aboca a la conclusió
que alguna ideologia sempre estarà amb nosaltres".
Per a Joan Robinson que ens
ha deixat tot un llibre -"Economic
Philosophy" (1962)- sobre el tema, "l'economia ... ha estat
sempre, en part, un instrument de la ideologia dominant així com, en part, un
mètode d'investigació científica". Apunta que, encara que potser sigui
diferent en el que en diu les "ciències respectables", en les
investigacions dels problemes psicològics i socials, la metafísica hi juga un
paper important. Tanmateix, per a Robinson, tant si pot ser o no eliminada del coneixement
en les ciències socials, la ideologia és indispensable en l'acció en la vida
social. Qualsevol sistema econòmic requereix un conjunt de regles, una
ideologia que les justifiqui, i una consciencia i esforç dels individus per
complir-les i realitzar-les. Però "la gran dificultat de les ciències
socials (si és que se les pot anomenar així) per aplicar un mètode científic és
que no s'ha establert encara una norma acordada per a la refutació d'una
hipòtesis. Sense la possibilitat de fer experiments controlats, hem de confiar
en la interpretació de l'evidència, la qual implica un judici; no podem tenir
mai una resposta irrefutable. I com que el subjecte està necessàriament amarat
de sentiments morals, el judici va acompanyat de prejudicis".
Les variables econòmiques
són diferents de les de les "ciències dures" per diverses raons: un
número molt elevat de variables fa complexa la seva anàlisi; és difícil
identificar, aïllar i mesurar moltes d'aquestes variables, sovint
interrelacionades de forma complicada; la dimensió històrica de les variables
fa que els fets estudiats no siguin permanents o repetibles com a les ciències
naturals, dificulta la verificació de les teories i fa que certs processos siguin
acumulatius; la component humana de les variables pot portar a eleccions
incoherents o imprevisibles; les dificultats de fer prediccions raonablement acurades
i exactes ha fet dir que "la única funció de la predicció econòmica és la
de fer que l'astrologia sembli respectable", que s'atribueix a Galbraith però
sembla que abans ja va utilitzar Ezra Salomon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada